Domergue Sumien

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Domergue Sumien
Información personal
Calendata de naixencia 5 de chulio de 1968
Puesto de naixencia Flag of France.svg Compiègne (Oise, Francia)
Ocupación Filologo y politico

Domergue Sumien (en occitán Domergue Sumien, en francés Dominique Sumien; Compiègne, Oise, Francia, 5 de chulio de 1968) ye occitanista y lingüista provenzal. Treballa en a estandarización de l'occitán. Organiza o prochecto d'as normas lingüisticas en siet dialectos rechionals: gascón, lenguadocián, provenzal, nizardo, lemosín, auvernés y vivaro-alpín. Ye socio d'o Consello d'a Luenga Occitana, d'o Instituto d'Estudios Araneses-Academia Aranesa d'a Luenga Occitana y miembro d'o consello lingüistico d'o Congreso Permanent d'a Luenga Occitana.

A más, ye autor de novelas de sciencia-ficción[1] y militant occitanista intresau en os Verdes, o Partiu Occitán, a Corrient Revolucionaria Occitana y o Partiu d'a Nación Occitana antis d'estabilizar o suyo compromís con Iniciativa per Occitània en 2002.

Colabora tamién con articlos sobre lingüistica en Jornalet[2], periodico dichital d'información en luenga occitana.

Obras[editar | editar código]

  • 2012, "Occitan: harmonizing non-dominant standards throughout four states", a: Rudolf MUHR (ed.) (2012) : Non-dominant varieties of pluricentric languages. Getting the picture (in memory of Michael Clyne), colección Österreichisches Deutsch Sprache der Gegenwart 14, Frankfurt/Berlín/Brussel·les/Nova York/Oxford/Viena: Peter Lang, pàg. 263-282
  • 2011, collaborador a l'edicion d'Angelica RIEGER (ed.) (2001) L'Occitanie invitée de l'Euregio. Liège 1981 - Aix-la-Chapelle 2008: Bilan et perspectives — Actes du Neuvième Congrès de l'Association Internationale d'Études Occitanes
  • 2009, "Classificacion dei dialèctes occitans", Lingüistica occitana, núm. 7 versión en linia
  • 2009, "Comment rendre l'occitan disponible? Pédagogie et diglossie dans les écoles Calandretas", a: SAUZET Patrick, & PIC François (dir.) (2009), Politique linguistique et enseignement des "langues de France", Paris: L'Harmattan, pàg. 67-86
  • 2009, "L'estandardizacion deu gascon: l'ensenhament, la koinè e lo diasistèma", a: LATRY Guy (2009) (ed.) La Voix occitane, actes du VIIIe Congrès de l'Association internationale d'études occitanes, Bordeus, 2005, Pessac: Presses universitaires de Bordeaux, t. II / pach. 837-850
  • 2007, "Lo ròtle de la lexicografia dins la planificacion lingüistica", Linguistica Occitana, núm. 5
  • 2007, "Besonhs e amiras de la sociolingüistica aplicada en Occitània", a Anàlisi del discurs sociolingüístic català i occità, amb motiu del 60è aniversari de Georg Kremnitz, Viena: Praesens Verlag, pàg. 181-200
  • 2007: Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana, Lingüistica Occitana, núm. 6 versión en linia
  • 2006 La standardisation pluricentrique de l'occitan. Nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, colección Publications de l'Association Internationale d'Études Occitanes, Turnhout: Brepols
  • 2006, en col·laboració amb Santiago MARTÍNEZ ARRIETA: "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", a: Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • 2005, "La terminologia informatica en occitan: la revirada dels logicials OpenOffice e Spip", Linguistica Occitana, núm. 3
  • 2003, "L'occitan, lenga fantasmada: l'exemple de la toponimia", a: LIEUTARD Hervé, & VERNY Marie-Jeanne, (2003) (ed.) Nouvelle recherche en domaine occitan: actes du colloque Jeunes chercheurs ReDòc (UMR 5475), avril 2002, col·lecció Lo Gat Negre, Montpellier: ReDòc-CEO-Université Paul Valéry, pach. 129-147.
  • 2000, "La question de la h dens los noms pròpris estrangèrs", Reclams 777: pàg. 15-16.

Referencias[editar | editar código]

  1. BARDÒU Franc, s. d., Escrituras descobertistas - jove literatura occitana, Gai Saber, Tolosa, 1996.
  2. (oc) Jornalet, sección de luenga