Diftongación debant de Yod

De Biquipedia
(Reendrezau dende Diftongazión deba de Yod)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Yod ye un soniu palatal dito asinas por a pronunciación d'a letra ebreya "yod" y que influye en a evolución d'as palabras latinas enta as lenguas romances. L'orichen d'este sonito ye variau.

Os romances navarro-aragonés y asturleyonés diftongan as vocals curtas latinas O y E porque yeran mas ubiertas, y tamién diftongan debant de Yod. O mozarabe central y de bellas rechions como a val d'Ebro tamién diftongaba debant de YOD.

O castellano y bel dialecto suritaliano no diftongan debant de Yod encara que diftonguen as vocals curtas latinas O y E en toz os atros casos.

O francés medieval diftongaba a vocal O debant de Yod, y saliban triftongos que en francés actual son reducitos a ui. (Nueit > nuit).

Trobamos estas mesmas formas en catalán medieval: huit, nuit, hui. Y existe a hipotesi seguntes a cual o catalán medieval diftongaba debant de yod, manimenos no ye documentau.

I derivada de DY, TY[editar | modificar o codigo]

  • HODIE > HOYE > huei
  • PODIUM > POYO > pueyo

I derivada de K en o grupo latino -KT-[editar | modificar o codigo]

  • OCTU > ueito
  • NOCTE > nueit > nuei

LL derivada d'os grupos -C'L-, -G'L-, -T'L-, -LY- latinos[editar | modificar o codigo]

N debant de I[editar | modificar o codigo]

  • TENIO > tiengo
  • VENIO > viengo

Veyer tamién[editar | modificar o codigo]