Varecha
Apariencia
(Reendrezau dende Barètge)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Varecha Varètja Barèges | ||
Comuna de Francia | ||
| ||
Estau • País • Rechión • Departam. • Districto • Cantón |
Francia Occitania Occitania Altos Pireneus Argelèrs de Gasòst Val d'as Gaves | |
Mancomunidat | Denguna | |
Superficie | 45,84 km² | |
Población • Total • Densidat |
145 hab. (2013) 5,63 hab/km² | |
Altaria • Meyana • Maxima • Minima |
1.250 m 3.087 m 1.070 m | |
Alcalde | Emmanuel Corret | |
Codigo postal | 65120 | |
Codigo INSEE | 65481 | |
Coordenadas | ||
Varecha (Varètja en occitán, Barèges en francés y oficialment) ye una comuna occitana en o departamento francés d'Altos Pireneus, districto d'Argelèrs de Gasòst, cantón d'a Val d'as Gaves y rechión d'Occitania. A comuna yera parte de l'antiga provincia de Bigorra.
A suya población ye de 258 habitants (1999) en una superficie de 45,84 km², con una densidat de población de 5,63 hab/km².
Toponimia
[editar | modificar o codigo]En aragonés belsetán se diz "Varecha". Asinas en "Endizes de bocables de l'aragonés" de Josep M. Casacuberta y Joan Coromines[1] apareixe rechistrau en Bielsa o termin "barachín" como o viento provenient d'o puerto de "Barecha":
"barachín" s. m. vent provinent del port de Barecha
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||
Ta os censos dende 1962 dica 1999, a población legal corresponde a la población sin duplicidaz seguntes define l'INSEE. |
Administración
[editar | modificar o codigo]Alcaldes
[editar | modificar o codigo]Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
2001–2008 | Jean-Claude Crampe | |
2008–2014 | Emmanuel Corret |
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (ca) "Endizes de bocables de l'aragonés". CASACUBERTA, Josep M., y COROMINES, Joan, "Materials per a l'estudi dels parlars aragonesos. Vocabulari”, Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIV (1936), pp. 158-183. Un total de 898 bocables replegatos en encuestas feitas en diferens lugars de l'A1to Aragón (Ansó, Echo, Bielsa, Plan y Chistén), de o Baxo Aragón (Caspe, La Puebla de Híjar) y Navarra nororiental (Liédena).
Comunas d'o cantón d'a Val d'as Gaves | |
---|---|
Adast | Agòs e Vidalòs | Airòs e Arboish | Aisac e Òst | Arbiost | Arcisans Avant | Arcisans Dessús | Argelèrs de Gasòst | Arràs | Arrens e Marçós | Artalens e Soïn | Aucun | Ausons | Beucens | Bèthpuei | Biei | Bièr e Bòrdas | Biscòs | Bòr e Silhen | Bun | Cautarès | Cèra | Esquiesa e Cèra | Estanh | Estèrra | Galhagòs | Gavarnía e Gèdra | Gès | Grust | Herrèra | Laurs e Balanhans | Lus e Sent Sauvaire | Pèirahita e Nestalàs | Preishac | Salas | Saligòs | Sassís | Sasòs | Sent Pastors | Sent Savin | Sers | Shèsa | Shirèish | Solon | Us | Varecha | Vielar | Vilalonca |