La Garrotxa

Ista pachina ha menester d'una revisión por un corrector ta amillorar a suya ortografía, a suya gramatica u o suyo vocabulario.

Garrocha Garrotxa
Comarca de Catalunya
Croscat
Capital  •Municipios	Olot 21
Entidat  •País  •Provincia	Comarca  Catalunya Chirona
Superficie  •Total	735,39 km²
Población  •Total  •Densidat	(2007) 53.507 hab. 72,76 hab./km²
Mapa de situación en Catalunya
Pachina oficial

La Garrotxa ye una comarca gironina prepirinenca que limita con as comarcas d'o Ripollès, Osona, Selva, lo Gironès, lo Pla de l'Estany, l'Alt Empordà y lo Vallespir. Tiene una extensión de 735,39 km² y una población de 55.439 habitants (2010).[1] Comprende l'alta cuenca d'o Fluvià y los capiters d'os ríos Brugent y Llémena. Lo nombre "garrotxa" significa tierra aspra, rota, de mala petja. Posiblement esta comarca agafa lo nombre d'esta parola, ya que lo suyo relleu ye muito montanyoso, con bellos paratges como los que se troban a la zona volcanica d'Olot, capital d'a comarca, de gran interés cheolochico y natural.

Cheografía

Lo territorio no ye homogéneo y se puede considerar, tanto dende lo punto de vista fisico como humán, dos subcomarques: lo sector que s'extiende a lo norte d'a val d'o Fluvià, denominau a sobén alta Garrotxa, y lo que ocupa la part meridional, conoixiu corrientment pa comarca d'Olot.

A lo sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presencia de materials volcanicos contribuye a dar acusada personalidat a lo paisache. Las formas que mas resaltan en o paisache son los cons volcanicos, uns 40, entre los quals destacan lo Croscat y lo volcà de Santa Margarida.

Lo Fluvià, de rechimen mediterranio, tiene un cabal no guaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta con as comarcas vecinas pa la elevada humitat. La plevia anual oscila arredol d'os 1.000 mm. Se diz: Si no pleve a Olot, no pleve enlloc.

Respective a las temperaturas, a Olot la minima de chinero ye de 0,09 °C, y la maxima d'agosto, de 27,7 °C. Las freqüents formas de cubeta i ocasionen inversions termicas, y lo relleu a l'alta Garrotxa y a lo Puigsacalm, particularment, una variant climatica de montanya, con importancia d'as precipitacions de nieu.

La vechetación sigue las linias d'o clima. I hai un sector de caracter mediterranio, que s'extiende pa l'alta Garrotxa y este d'a comarca, mientres que la resta ye cubierta pa vechetación submediterrània que pasa a atlantica en os puntos mas humidos.

Demografía

Evolución demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.300 1.464 1.610 11.993 27.900 42.891 36.591 38.126 35.944

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 38.900 41.048 40.480 40.739 39.775 40.777 44.001 44.929 46.765

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 46.099 47.063 46.708 46.919 47.464 48.796 50.616 52.834 - 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 - - - - - - - - - 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 - - - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito