Garrocha

De Biquipedia
(Reendrezato dende A Garrocha)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Garrocha
Garrotxa
Comarca de Catalunya
Catalonia-VolcaCroscat2.jpg
Croscat
Capital
 •Municipios
Olot
21
Entidat
 •País
 •Provincia
Comarca
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Chirona
Superficie
 •Total

735,39 km²
Población
 •Total
 •Densidat
 (2007)
53.507 hab.
72,76 hab./km²
Localització de la Garrotxa.svg
Mapa de situación en Catalunya
Pachina oficial

La Garrotxa ye una comarca gironina prepirinenca que limita con as comarcas d'o Ripollès, Osona, la Chungla, lo Gironès, lo Pla de l'Estany, l'Alt Empordà y lo Vallespir. Tiene una extensión de 735,39 km² y una población de 55.439 habitants (2010).[1] Comprende l'alta cuenca d'o Fluvià y los capiters d'os ríos Brugent y Llémena. Lo nombre "garrotxa" significa tierra aspra, rota, de mala petja. Posiblement esta comarca agafa lo nombre d'esta parola, ya que lo suyo relleu ye muito montanyoso, con bellos paratges como los que se troban a la zona volcanica d'Olot, capital d'a comarca, de gran interés cheolochico y natural.



Cheografía[editar | editar código]

Lo territorio no ye homogéneo y se puede considerar, tanto dende lo punto de vista fisico como humán, dos subcomarques: lo sector que s'extiende a lo norte d'a val d'o Fluvià, denominau a sobén alta Garrotxa, y lo que ocupa la part meridional, conoixiu corrientment pa comarca d'Olot.

A lo sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presencia de materials volcanicos contribuye a dar acusada personalidat a lo paisache. Las formas que mas resaltan en o paisache son los cons volcanicos, uns 40, entre los quals destacan lo Croscat y lo volcà de Santa Margarida.

Lo Fluvià, de rechimen mediterranio, tiene un cabal no guaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta con as comarcas vecinas pa la elevada humitat. La plevia anual oscila arredol d'os 1.000 mm. Se diz: Si no pleve a Olot, no pleve enlloc.

Respective a las temperaturas, a Olot la minima de chinero ye de 0,09 °C, y la maxima d'agosto, de 27,7 °C. Las freqüents formas de cubeta i ocasionen inversions termicas, y lo relleu a l'alta Garrotxa y a lo Puigsacalm, particularment, una variant climatica de montanya, con importancia d'as precipitacions de nieu.

La vechetación sigue las linias d'o clima. I hai un sector de caracter mediterranio, que s'extiende pa l'alta Garrotxa y este d'a comarca, mientres que la resta ye cubierta pa vechetación submediterrània que pasa a atlantica en os puntos mas humidos.

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.300 1.464 1.610 11.993 27.900 42.891 36.591 38.126 35.944

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
38.900 41.048 40.480 40.739 39.775 40.777 44.001 44.929 46.765

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
46.099 47.063 46.708 46.919 47.464 48.796 50.616 52.834 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito



Municipios d'a comarca d'a Garrocha
Argelaguer | Besalú | Beuda | Castellfollit de la Roca | Maià de Montcal | Mieres | Montagut i Oix | Olot | Les Planes d'Hostoles | Les Preses | Riudaura | Sales de Llierca | Sant Aniol de Finestres | Sant Feliu de Pallerols | Sant Ferriol | Sant Jaume de Llierca | Sant Joan les Fonts | Santa Pau | Tortellà | La Vall de Bianya | La Vall d'en Bas



 
Comarcas de Catalunya
Bandera de Catalunya
Alto Campo | Alto Empordán | Alto Penedés | Alto Urchel | Alta Ribagorza | Anoya | Baches | Baixo Campo | Baixo Ebro | Baixo Empordán | Baixo Llobregat | Baixo Penedés | Baixa Cerdanya | Barcelonés | Berguedá | Cuenca de Barberán | Chironés | Garraf | Garrigas | Garrocha | Maresme | Montsiá | Noguera | Osona | Pallars Chusán | Pallars Sobirán | Plan d'o Estanyo | Plan d'Urchel | Priorato | Ribera d'Ebro | Ripollés | Segarra | Segrián | Selva | Solsonés | Tarragonés | Tierra Alta | Urchel | Val d'Arán | Vallés Occidental | Vallés Oriental