Prencipato de Benavent

De Biquipedia
(Reendrezato dende Principato de Benavent)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

O Prencipato de Benavent estió un territorio controlato por os longobardos en o cabo sud d'Italia que sucedió a lo Ducato de Benavent.

Arechis II intentó reclamar pa él o títol de rei, pero debant d'o periglo que ixo suposase a intervención d'os francos en o suyo territorio, optó por autoproclamar-se principe en l'anyo 787. En 778 os bizantins atacoron de nuevo Benavent pero Grimoald III los refusó, con l'aduya d'os francos, en haber aceptato a sumisión "nominal" a estos. Peró cuando este territorio viviba uno d'os millors intes, se dividió (839). O principe Sicard fue asesinato y encomenzó una guerra civil que levó a lo fillo d'este a proclamar-se principe de Salerno, mientres l'asasinador Radelchis s'autoproclamó principe de Benavent. A més aproveitando a confusión, os liders locals de Capua s'autoproclamoron tamién principes de Capua.

A crisi s'agravó con l'aparición d'os sarracins que a sobén feban incursions y saqueyos en as costas d'o sud d'Italia. En l'anyo 915 con a batalla de Garigliano os musulmans fuoron forachitatos d'a península por una coalición cristiana. Alavez o Imperio Bizantín lo aproveitó pa reconquerir grants partes d'o sud d'Italia. A relevancia d'o prencipato minguó plegando dica o inte que Atenulfo I de Capua lo conquirió en 899 unindo os dos territorios quasi un sieglo. Introdució o principio d'os co-gobernants, ye dicir, o feito d'asociar a los propios fillos en o gobierno d'o territorio en o papel de co-principes. O duque Pandulfo Cabeza de Fierro esdevinió principe de Salerno o 978, unificando asinas, por poco tiempo, totz os territorios longobardos d'o sud. Tamién consiguió que Benavent fuese nombrata archidiocesi. Poco antes d'a suya muerte (981) consiguió que o emperador Otón I li concedese tamién o títol de duque de Spoleto. Pero este inte d'unidat duró poco. O territorio fue dividito entro os fillos d'o principe. Landulfo IV recibió Benavent-Capua y Pandulfo II recibió Salerno. A més, un sobrín se rebeló e prenió Benavent.

En 1022 o emperador d'o Sacro Imperio Romano Chermanico, Henrique II, conquerió Capua y Benavent temporalment. Dende l'anyo 1047 os normandos tamién s'heban instalato en o territorio. O normando Robert Guiscard prenió a ciudat o 1053 y la entregó a la sobirania papal. O Papa designó una serie de principes longobardos como gobernants antes de designar a lo mesmo Guiscard, que yera qui ostentaba o poder, l'anyo 1078. En 1081 o ducato tornó a poder d'o Papa y ya no nombraron més duques ni principes. L'anyo 1806, Napolión, en conquirió o territorio y recuperó o títol en favor de Charles Maurice de Talleyrand, pero sin valor real.