Miquel Batllori i Munné
Apariencia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Miquel Batllori i Munné | |
---|---|
Información personal | |
Calendata de naixencia | 1 d'octubre de 1909 |
Puesto de naixencia | Barcelona (Barcelonés, Catalunya) |
Calendata de muerte | 9 de febrero de 2003 |
Puesto de muerte | Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental, Catalunya) |
Ocupación | Mosén (chesuita) y historiador |
Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials de 1995 |
Miquel Batllori i Munné, naixito de Barcelona (Barcelonés) l'1 d'octubre de 1909 y muerto en Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental) o 9 de febrero de 2003, estió un mosén (miembro d'a Companyía de Chesús) y historiador catalán, que fació parte d'a suya formación en o Monesterio de Veruela en a localidat aragonesa de Vera de Moncayo (Tarazona y Moncayo) y que estió estudioso de temas relativos, entre d'atros, a la historia d'a Corona d'Aragón. Tamién tenió una chicota actividat politica mientres o franquismo, en estar enlace con os politicos catalanistas en o exilio y con politicos democristianos en Catalunya.
Obras
[editar | modificar o codigo]- 2003: Recuerdos de casi un siglo (con Cristina Gatell).
- 1999: Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás .
- 1999: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga.
- 1999: Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia.
- 1998: Els catalans en la cultura hispanoitaliana.
- 1997: Cultura i finances a l'edat moderna.
- 1997: La Il·lustració.
- 1996: Les reformes religioses al segle XVI.
- 1995: De l'humanisme i del Renaixement.
- 1996: Baltasar Gracián i el Barroc.
- 1994: De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits.
- 1994: La família Borja.
- 1994: Arnau de Vilanova i l'arnaldisme .
- 1990: Església i societat a la Catalunya del s.XVIII.
- 1987: Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos.
- 1987: Llull.
- 1984: Ramón Llull: antología filosòfica.
- 1983: Orientacions i recerques: Segles XII-XX.
- 1983: Baltasar Gracián.
- 1983: Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II.
- 1982: Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies.
- 1979: Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca.
- 1979: A través de la història i la cultura.
- 1977: Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung.
- 1975: Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives.
- 1975: Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurso leído en el acto de su investidura de Doctor Honoris Causa. Facultat de Filosofía y Letras. Universidat de Valencia.
- 1971: Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936).
- 1971: Catalunya a l'època moderna: recerques d´història cultural i religiosa.
- 1969: Baltasar Gracián en su vida y en sus obras.
- 1969: Josep Finestres: epistolari.
- 1966: La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos.
- 1964: Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo.
- 1963: La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825.
- 1960: Ignasi Casanoves: reliquies literàries.
- 1960: Introducción a Ramón Llull.
- 1960: Ramón Llull en el món del seu temps.
- 1959: Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals.
- 1958: Vuit segles de cultura catalana a Europa.
- 1958: Gracián y el barroco.
- 1953: El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica.
- 1946: Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig.
- 1946: Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento.
- 1943: Esteban de Arteaga.
- 1941: Francisco Gustá, apologista y crítico (Tesi doctoral, Universidat de Madrit).
Premios
[editar | modificar o codigo]- 1982: Creu de Sant Chorche d'a Generalidat de Catalunya.
- 1985: Medalla d'Oro d'a Cheneralidat de Catalunya.
- 1988: Premio Nacional de Historia de España.
- 1990: Premio de Honor d's Letras Catalanas.
- 1995: Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials.
- 2001: Premio Nacional d'as Letras Espanyolas.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]- (es)/(en)Biografía
Premios Prencipe d'Asturias | ||
---|---|---|
Predecesor: Aurelio Menéndez |
Premio Prencipe d'Asturias de Ciencias Socials 1995 con Joaquim Veríssimo Serrão |
Succesor: John Huxtable Elliott |