Ir al contenido

Gunnar Tilander

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Gunnar Tilander
Información personal
Calendata de naixencia 22 de chulio de 1894
Puesto de naixencia Tranemo (Suecia)
Calendata de muerte 13 de chunio de 1973
Puesto de muerte Ulricehamn (Suecia)
Ocupación Filologo

Gunnar Tilander yera un filologo sueco especializau en luengas romanicas que contribuyió a lo estudio de l'aragonés medieval.[1]

Naixiu en Tranemo (Suecia) en 1894 obtenió la suya licenciatura en Filosofía en 1921 y lo suyo doctorau en 1923. Estió profesor de secundaria entre 1923 y 1926 en Saltsjöbaden. Posteriorment estió profesor de lingüistica romanica en a Universidat de Lund. Dende 1937 dica 1960 estió catedratico de Filolochía Romanica en a Universidat d'Estocolmo. Estudió numbrosos textos medievals hispanicos, entre éls lo Vidal Mayor que editó en tres tomos con comentarios en 1956. En 1960 estió nombrau doctor honoris causa per a Universidat de Zaragoza per a suya contribución a lo estudio de l'aragonés medieval.

  • Lexique du Roman de Renart, Göteborg 1924, Ginebra 1984
  • Lexique du Roman de Renart (1924)
  • Notes sur le texte du Roman de Renart (1924)
  • Le traité de fauconnerie de l'empereur Frederic II (1926)
  • Glanures lexicographiques, Lund, 1932
  • Essais d'étymologie cynégétique, Estocolmo, 1953
  • Nouveaux essais d'étymologie cynégétique, Estocolmo, 1957
  • Mélanges d'étymologie cynégétique, Estocolmo, 1958
  • Nouveaux mélanges d'étymologie cynégétique, Estocolmo, 1961
  • Stång i vägg och hemlighus. Kulturhistoriska glimtar från mänsklighetens bakgårdar (Geschichte des Abtritts), Estocolmo, 1968
  • Littré et Remigereau comme lexicographes et Miscellanea cygenetica, Estocolmo, 1968
  • Älskog och dess dråpliga följder för den fria tolkningen, förordet och bildurvalet svarar, Estocolmo, 1969
  • Spelman Necken och Krog-Lisa. Glimtar från livet i fattigsverige kring sekelskiftet, Estocolmo, 1976

Editor y traductor

[editar | modificar o codigo]
  • Henri de Ferrières, Les maîtres de la vénerie 1. Le livre de chasse du roy Modus, París, 1931
  • Les manuscrits des livres du roi Modus et de la reine Ratio, Lund, 1932
  • Los fueros de Aragón, Lund, 1937
  • Leges hispanicae medii aevi. 2, Los fueros de la Novenera, Uppsala, 1951
  • Vidal mayor. Traducción aragonesa de la obra in excelsis Dei thesauris de Vidal de Canellas, 3 tomos, Lund, 1956
  • La Vénerie de Twiti. Le plus ancien traité de chasse écrit en Angleterre, Estocolmo 1956
  • Guicennas, De arte bersandi. Le plus ancien traité de chasse de l'Occident, Estocolmo 1956
  • (traductor) Mickel räv (Roman de Renart), Estocolmo 1958
  • Jacques de Brézé, La chasse. Les dits du bon chien Souillard et Les louanges de Madame Anne de France, Estocolmo 1959
  • La chace dou cerf, éditée et traduite en français moderne par Gunnar Tilander, Estocolmo, Offset-Lito, 1960
  • Dagbok skriven av en skaradjäkne från Borås 1695, Skara 1963
  • Dancus Rex, Guillelmus falconarius. Gerardus falconarius. Les plus anciens traités de fauconnerie de l'Occident, Estocolmo/París 1963
  • Boke of huntyng, Estocolmo/París 1964
  • Traité de fauconnerie italien inconnu, Estocolmo 1966
  • Molière, Den girige, Estocolmo 1966
  • Dois tratados portugueses inéditos de falcoaria. Livro que fez Enrique emperador d'Alemanha e Livro que fez o mui nobre rei d'Ancos, Estocolmo 1966
  • Jacques Du Fouilloux, La vénerie. L'adolescence, Estocolmo 1967
  • Gaston Phébus, Livre de chasse, Estocolmo 1971
  • (con Pierre Tucoo-Chala) Gaston Fébus, Livre des oraisons, Pau 1974
  • Gaston Phébus, Livre des oraisons. Les prières d'un chasseur, Estocolmo 1975
  • Reflexer från stormaktstiden. Ur Andreas Julinus brevväxling, Borås 1976

Honors y reconoiximientos

[editar | modificar o codigo]
  • Doctor honoris causa per a Universidat de Zaragoza.
  • Doctor honoris causa per a Universidat de Montpellier.
  • Doctor honoris causa per a Universidat de Uppsala.
  • Homenache d'o Colechio d'Advogaus d'Aragón en 2015.
  • Homenache d'a Universidat d'Estocolmo en 2016.

Bibliografia

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (es) Johan Gille:Los lingüistas suecos y la Filología aragonesa, Archivo de Filología Aragonesa 71-72, 2015-2016, ISSN 0210-5624, p.147