Esquilo

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Esquilo
Escultura d'Esquilo.
Escultura d'Esquilo.
Información personal
Calendata de naixencia: 525 aC
Puesto de naixencia: Eleusis (Atenas)
Calendata de muerte: 456 aC

Esquilo (525 aC - 456 aC; en griego: Αισχυλος) estió un dramaturgo de l'antiga Grecia, o primero d'os tres grans trachicos griegos, con Sofocles y Eurípides.

Biografía[editar | editar código]

Naixito d'Eleusis, en a redolada d'Atenas, escribió as suyas primeras obras ta 498 aC, pero, d'entre as que han perbibito, a más antiga probablement siga Hikétides (As Suplicadoras), escrita alto u baixo en 490 aC. En ixa anyada participó tamién en a batalla de Maratón, y en 480 aC luitó en a batalla de Salamina, feito que reflectó dimpués, ta 472 aC, en a suya obra Persai (Os Persas).

Esquilo viachaba a sobén ta Sicilia, an que gubernaba o tirano de Gela, facil que per os muitos artistas que tamién i acudiban a sobén. En 458 aC, lo fería per zaguer vez; seguntes una leyenda tradicional, Esquilo morió en 456 aC quan una alica (u bel cluixiuesos), creyendo que a calvera d'o escritor yera una piedra, dixó cayer una tartuga sobre a suya capeza. Altras versions dicen que l'alica deixó cayer una piedra sobre o que creyó lo uego d'un ave no volandera.

Él mesmo escribió antis de morir a inscripción que fegura en a loseta d'a fuesa suya, sin dar treslato d'a suya fama teatral, querendo nomás que commemorar os suyos trunfos melitars. En ella, i diz:

"Αισχύλον Ευφορίωνος Αθηναίον τόδε κεύθει μνήμα, πεπνυμένον πυροφόροιο Γέλας. Αλκήν δ' ευδόκιμον μαραθώνειον άλσος αν είποι και βαθυχαιτήεις Μήδος επιστάμενος"

"Ista loseta cubre a l'ateniense Esquilo, fillo d'Euforión, que morió en a fecunda Gela. Os campos de Maratón parlarán d'o suyo corache, como tamién os medas, de luengo pelo, que l'aprendioron bien".

Obras[editar | editar código]

As obras d'Esquilo acentúan os aspectos morals y relichiosos. A diferiencia d'os altros dos trachicos, Sofocles y Euripides, bellas trachedias d'Esquilo rematan con menor dureza, sobretot en a suya obra mayestra, a trilochía clamata Oresteia (A Orestía, Orestiada u trachedia d'Orestes). A rematanza ye clarament trachica en as dos primers piezas d'a trilochía, devez que en As Suplicadoras, Os Persas, y Hepta epi Thebas (Siete contra Tebas).

Amás d'a valura literaria d'a suya obra, a contribución más gran d'Esquilo a o teatro estió adhibir un segundo actor en as suyas scenas. Enantis, l'acción acayeixeba entre un solo actor e o coro griego.

De as 70 obras que se suposan escritas per Esquilo, sólo que seis en perviven en l'actualidat:

  • Hikétides (As Suplicadoras) (490 a. C.?)
  • Pérsai (Os Persas) (472 a. C.)
  • Hepta epí Thébas (Siete contra Tebas) (467 a. C.)
  • Oresteia (trilochía de A Orestía u Orestiada) (458 a. C.)
    • Agamémnon (Agamenón)
    • Choephóroi (As Coeforas)
    • Eumenídes (As Eumenides)

Antiparti, tradicionalment s'ha atribuito a Esquilo una setena obra: Prometeu encadenato. Muitos estudiosos actuals consideran que ixe Prometeu ye obra d'un dramaturgo esconoixito d'o sieglo IV aC. A luenga no se pareix pas a la d'Esquilo, y a suya hostilidat ta la fegura de Zeus choca con a visión más relichiosa d'as altras seis obras.

En as primeras anyadas d'a decada de 1990, se troboron entre as bendas d'una momia echipcia bells fragmentos d'un altra obra d'Esquilo que heba apareixito mencionata en fuents antigas. A obra, clamata Aquiles, yera parti d'una trilochía sobre a Guerra de Troya, y levaba perdita más de 2.000 anyos.