Desideri Lombarte

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Desideri Lombarte
Información personal
Calendata de naixencia 7 de febrero de 1937
Puesto de naixencia Flag of Aragon.svg Penyarroya de Tastavins (Matarranya, Aragón)
Calendata de muerte 3 d'octubre de 1989
Puesto de muerte Flag of Catalonia.svg Barcelona (Barcelonés, Catalunya)
Ocupación Escritor, poeta y investigador

Desideri Lombarte i Arrufat (Penyarroya de Tastavins 1937 - Barcelona 1989) estió un escritor, poeta y investigador matarranyés.

Naixito o 7 de febrero de 1937 d'o Mas del Molinar, situato en o termin de Penyarroya de Tastavins (comarca d'o Matarranya), en plena Guerra Civil Espanyola.[1] Quan finaliza a escola d'o suyo lugar, ha de marchar interno a Alcanyiz ta estudear o bachillerato elemental. Dimpués, torna a casa y treballa de labrador en a finca familiar. Manimenos, son uns anyos muit dificils ta o mundo agrario y ista situación s'agrava con a cerenya chelada de 1956. A l'anyo siguient, con decinueu anyos, emigra a Barcelona, como tantos atros chovens d'a redolada, a on se quedará a vivir tot y mantenindo un estreito contacto con o suyo lugar. Se casa con Rosalia, d'a mesma población, con qui tenió tres fillos, y treballa como delineant. A os quaranta y quatre anyos, a gravetat d'o suyo estato de salut, con afeccions renals y cardiacas, y a crisi en o sector d'a construcción l'obligan a deixar a faina. Debant d'istos problemas, Desideri troba a parti positiva: agora puet adedicar-se a la suya gran pasión, escribir y investigar. Asinas, a suya trachectoria como escritor se concentra en os diez zaguers anyos d'a suya vida. Una decada prodichiosa, curta pero intensa, mientres a quala produce una gran y variata obra. O 3 d'octubre de 1989, con cinquanta y tres anyos, muere quan yera en l'inte mas rico y prolifico d'a suya trachectoria literaria.

Ye un d'os escritors contemporanios mas importants d'a literatura catalana en Aragón. Literariament ye un hombre completo: destaca como poeta, pero tamién escribe teatro y novela, fa treballos de rechira historica y antropolochica, articlos d'opinión, amás de numerosos debuixos tar ilustrar os suyos treballos.

Con un lenguache popular y aparentment sencillo, escribe mas que mas sobre temas relacionatos con a suya tierra natal: as tradicions, o paisache, a chent, a villa, as leyendas, a historia, os sentimientos... Un mundo rural que desapareixe y que ell recupera a traviés d'o ritmo d'a parola, con una uellada nostalchica y romantica, pero tamién reflexiva y a vegatas cretica y ironica.

Estió tamién un important dinamizador cultural que fació parti d'os movimientos culturals que emercheban con fuerza en os anyos ueitanta con a ilusión d'a democracia. Entre atras cosas, treballó a-saber-lo por a dignificación d'a suya luenga en Aragón y estió miembro fundador y vicepresident de l'Asociación Cultural d'o Matarranya y un d'os organizadors en Aragón d'o II Congreso d'a Luenga Catalana (1986).

Publicó en tot tipo d'edicions: revistas culturals, diarios, programas de fiestas d'as poblacions d'a comarca, etc. Nomás veyó dos libros publicatos y a mayor parti d'a suyaa obra ha estato publicata dende os anyos novanta, dimpués d'a suya muerte. Recibió aduyas ta a rechira y a publicación, tanto dende o gubierno d'Aragón como de Catalunya.

Obra[editar | editar código]

Poesía[editar | editar código]

  • Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, Colección Pa de casa, Diputación General de Aragón, Departamento de Cultura y Educación, Zaragoza 1987.
  • Romanços mai contats. Boires i borrims, Gubierno d'Aragón. Colección Literaturas de Aragón, Zaragoza 1994.
  • A l'ombra de les roques del Masmut, Ed. Associació de Consells Locals de la Franja, Associació Cultural del Matarranya i Institut d'Estudis del Baix Cinca, Col·lecció Quaderns de la Glera, Calaceit 1991.
  • Sentències comentades. Voldria ser, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Col·lecció Lo Trull, Calaceit 1993.
  • Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, Ed. Associació Cultural del Matarranya. Col·lecció Lo Trull, Calaceit 1995.
  • Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit 1999.
  • Ataüllar el món des del Molinar, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit 2000.

Teatro (1983-1985)[editar | editar código]

  • Pena-roja i Vallibona, pobles germans, Colección Pa de casa, Ed. Dirección General de Aragón, Departamento de Cultura i Educación, Saragossa 1987.
  • Teatre inèdit, Ed. Associació de Consells Locals de la Franja, Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca i Sisalls Edicions, Col·lecció Quaderns de la Glera, Calaceit 1992.

Narrativa (1986-1987)[editar | editar código]

  • Memòries d'una desmemoriada mula vella, Sírius edicions, Calaceit 1997.
  • A ti no te conozco, Boletín del CESBA (Centro de Estudios Bajo Aragoneses, núm 7). Alcanyiz, 1995, p. 199-213.

Rechira (1981-1989)[editar | editar código]

  • Masos del Matarranya i Pena-roja, Treballo becato por a Dirección Cheneral de Difusión Cultural d'a Cheneralitat de Catalunya (inedito).
  • Firmes de notaris i altres personatges que van viure o van estar a la vila de Pena-roja (Inedito)
  • 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja, Ed. Xarxa cultural, Col·lecció Llibres de Ponent III, Calaceit 1990, Rechira becata por a Dirección Cheneral de Difusión Cultural d'a Cheneralitat de Catalunya.
  • Pena-roja, una vila a la frontera, Ed. Associació Cultural Tastavins, Pena-roja 1999.

Debuixo (1981-1989)[editar | editar código]

  • Històries d'Ilercavons (còmic), Associació sorolla't, núm 6, març, Calaceit, 1989, p. 21-22.
  • Pena-roja: cases i carrers, noms i malnoms i Mapa toponímic del terme d'Aiguaviva, Associació sorolla't, núm 11, desembre, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 2000.

Bibliografia[editar | editar código]

  • Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989). Artur Quintana, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit 2002.

Referencias[editar | editar código]