Terminación -òs (toponimia)

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

A terminación -òs ye común en a toponimia gascona y puet tener un orichen prerromán común con o basco oz u otze. Gerard Rohfls diz que ye d'orichen aquitán.

A mayor densidat de toponimos rematatos en -òs ye a plana de Biarn a lo sud de l'Adour y l'arredol de Pau (Anòs, Ardòs, Visanòs, Bruscòs, Carròs, Caubiòs, Gelòs, Guindalòs, Lagòs, Mansòs, Siròs, Usòs, Valiròs, Ylòs), entre Orthez y Bayona, y en o districto d'Argelès. A lo norte de l'Adour a densidat decreixe y a lo norte de Mont-de-Marsan, poco poblata, ya no b'n ha.

En o litoral d'as Landas bi'n ha beluns en Gironda: Biscarrosse, Garrosse, Mezòs, Pissòs, Souprosse, Ygòs. A l'ueste y sudeste de Bordeus a cantidat de nombres en -òs encara ye considerable, con caramuello en Bazadais, antiga tierra d'os vasatae. Enta o norte a Garona ye una miga prou significativa, y no bi ha que cinco toponimos en -òs més enta allá: Carcòs, Carròs, Libòs, Mouliòs, Picòs. Enta l'este, més enta allá d'a Gelisa, os nombres en òs desaparixen, mancando en l'ampla zona entre Aush e Tolosa.

En os Pireneus, a l'este d'a Garona, os nombres en -òs son escasos, bi'n ha dos en l'Alta Garona: Arguenòs y Génòs, y atros dos en Ariecha: Alòs y Miglòs.

Equival en orichen a la terminación aragonesa -ués como amuestran bells toponimos occitans con a mesma radiz: Angós (Angüés), Bernòs (Bernués), Binòs (Binué), Biscarrosse (Biscarrués), Garròs, (Garrués) Urdòs (Urdués) y Virós (Birués).

Un argumento pa atribuir un orichen aquitán ye que se troba en as inscripcions aquitanas: Andossus, Apinossus, Billicatidossus, Ilunnossus que son derivatos de Andus, Apinus, Billicatus y Illunnus, dos d'os quals tamién se troban en ixas inscripcions (Apinus y Billicatus).

Se puet dicir que en as zonas on as terminacions -anum y -acum son menos freqüents os nombres en -òs prevaleixen, reemplazando a las terminacions galorromanas u latinas de tot a l'ueste de Tarba, en as vals de Gave de Pau y Gave d'Olorón, y tamién en a parte occidental d'a Gironda. Bi ha zonas de mezcla de -òs con as terminacions latinas y galorromanas: o Bazadais, a lo norte de Pau y gran parte d'o departamento d'Altos Pireneus.

Bibliografía[editar | editar código]

  • Gehrand Rohlfs: La colonización romana y prerromana en Gascuña y Aragón. Archivo de Filología Aragonesa XL. 1988.