Espectro electromagnetico

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Diagrama d'o espectro electromagnetico que amuestra, ta cada mena d'onda, a longaria d'onda, a freqüencia y a temperatura d'emisión de cuerpo negro.

Se clama espectro electromagnetico a la distribución enerchetica d'o conchunto d'as ondas electromagneticas en as diferents freqüencias u longarias d'onda. Quan se refiere a un material u obchecto, se diz espectro electromagnetico u simplament espectro a la radiación electromagnetica que emite (espectro d'emisión) u absorbe (espectro d'absorción) dito material u obchecto. Ixa radiación sirve ta identificar qué substancia ye, d'una traza similar a una emprenta dichital. Os espectroscopios son aparatos que premiten observar o espectro d'un material y fer midas sobre íste, como a longaria d'onda u a freqüencia y a intensidat d'a radiación emesa u absorbida.

O espectro electromagnetico s'estendilla dende as radiacions de menor longaria d'onda, como os rayos gamma y os rayos X, pasando por a luz ultravrioleta, a luz visible y os rayos infrarroyos, enta as ondas electromagneticas de mayor longaria d'onda, como son as ondas de radio. Se creye que a longaria d'onda más curta posible ye a longaria de Planck mientres que a longaria maxima ye amugada por a grandaria de l'Universo, encara que formalment, o espectro electromagnetico ye infinito.

Rango freqüencial d'o espectro[editar | editar código]

O espectro electromagnetico cubre longarias d'onda muit diferents. I hai ondass de 30 Hz y mesmo freqüencias más baixas, que son relevants en o estudio de qualques nebulosas.[1] D'atra mán, se conoixen freqüencias amanadas a 2,9×1027 Hz, que s'han detectau provenients de fuents astrofisicas.[2]

A enerchía electromagnetica en una longaria d'onda particular λ (en o vueito) tien una freqüencia f asociada y una enerchía de fotón E. Asinas, o espectro electromagnetico puet expresar-se igualment en qualsiquiera d'ixas magnitutz. Se relacionan en as siguients eqüacions:

c = f \lambda \,\!, u, o que ye o mesmo, \lambda = \frac{c}{f}  \,\!

E=hf \,\!, u, o que ye o mesmo, E=\frac{hc}{\lambda} \,\!

En do c=299.792.458 \ \mathrm{m/s}\,\! (velocidat d'a luz) y h\,\! ye a constant de Planck, (h \approx 6,626069 \cdot 10^{-34} \ \mbox{J} \cdot \mbox{s} \approx 4,13567 \ \mathrm{\mu} \mbox{eV}/\mbox{GHz}).

Ye por ixo que as ondas electromagneticas d'alta freqüencia tienen una longaria d'onda curta y muita enerchía, mientres as ondas de baixa freqüencia tienen grans longarias d'onda y poca enerchía.

Por un regular, as radiacions electromagneticas se clasifican seguntes a suya longaria d'onda en ondas de radio, microondas, infrarroyos, a rechión visible - que sentimos como luz visible – ultravrioleta, rayos X y rayos gamma.

O comportamiento d'as radiacions electromagneticas pende en a suya longaria d'onda. Quan a radiación electromagnetica interactúa con atomos y moleclas puntuals, o suyo comportamiento tamién pende en a cantidat d'enerchía por quantum que portíe. De traza equivalent a las ondas de soniu, a radiación electromagneticas se puet trestallar en octavas.[3]

A espectroscopía puet detectar una rechión muito más ampla d'o espectro electromagnetico que o rango visible de 400 nm a 700 nm. Un espectrometro de laboratorio común, gosa treballar entre longarias d'onda de 2 enta 2500 nm.

Bandas d'o espectro electromagnetico[editar | editar código]

O espectro electromagnetico gosa trestallar-se en segmentos u bandas, cadagún con un rango de freqüencias u longarias d'onda.

Banda Longaria d'onda (m) Freqüencia (Hz) Enerchía (J)
Rayos gamma < 10 pm > 30,0 EHz > 20·10−15 J
Rayos X < 10 nm > 30,0 PHz > 20·10−18 J
Ultravrioleta estrimau < 200 nm > 1,5 PHz > 993·10−21 J
Ultravrioleta cercano < 380 nm > 789 THz > 523·10−21 J
Luz Visible < 780 nm > 384 THz > 255·10−21 J
Infrarroyo cercano < 2,5 µm > 120 THz > 79·10−21 J
Infrarroyo meyo < 50 µm > 6,00 THz > 4·10−21 J
Infrarroyo leixano/submilimetrico < 1 mm > 300 GHz > 200·10−24 J
Microondas < 30 cm > 1 GHz > 2·10−24 J
Ultra Alta Freqüencia - Radio < 1 m > 300 MHz > 20·10−24 J
Muit Alta Freqüencia - Radio < 10 m > 30 MHz > 200·10−24 J
Onda Curta - Radio < 180 m > 1,7 MHz > 1,13·10−27 J
Onda Meya - Radio < 650 m > 650 kHz > 43,1·10−27 J
Onda Larga - Radio < 10 km > 30 kHz > 200·10−27 J
Muit Baixa Freqüencia - Radio > 10 km < 30 kHz < 200·10−27 J

Referencias[editar | editar código]

  1. J. J. Condon y S. M. Ransom. Essential Radio Astronomy: Pulsar Properties. Consultau o 27 de febrero de 2009.
  2. A. A. Abdo; B. Allen; D. Berley; E. Blaufuss; S. Casanova; C. Chen; D. G. Coyne; R. S. Delay; B. L. Dingus; R. W. Ellsworth; L. Fleysher; R. Fleysher; I. Gebauer; M. M. Gonzalez; J. A. Goodman; E. Hays; C. M. Hoffman; B. E. Kolterman; L. A. Kelley; C. P. Lansdell; J. T. Linnemann; J. E. Mc Enery; A. I. Mincer; I. V. Moskalenko; P. Nemethy; D. Noyes; J. M. Ryan&#x A;;&#x A; F. W. Samuelson&#x A;;&#x A; P. M. Saz Parkinson; M. Schneider; A. Shoup&#x A;;&#x A; G. Sinnis&#x A;;&#x A; A. J. Smith; A. W. Strong; G. W. Sullivan; V. Vasileiou; G. P. Walker; D. A. Williams; X. W. Xu; G. B. Yodh (2007 March 20). «Discovery of TeV Gamma‐Ray Emission from the Cygnus Region of the Galaxy». The Astrophysical Journal Letters 658: L33. DOI:10.1086/513696.
  3. Isaac Asimov, Isaac Asimov's Book of Facts. Hastingshouse/Daytrips Publ., 1992. Página 389.