[[Imachen:Cristo ante Herodes (Maestro de Sijena).jpg|right|thumb|250px|''Cristo ante Herodes'', tabla d'o [[retablo mayor]] d'o Reyal Monesterio de Santa María de Sixena, obra d'o ''[[mayestro de Sixena]]'' (''[[Museu de Zaragoza]]'').]]
| descripción = Portalada d'o monesterio
| tipo = [[Monesterio]]
| advocación =
| ubicación = [[Imachen:Flag of Aragon.svg|22px|border]] [[Villanueva de Sixena]], [[Aragón]]
| coordenatas =
| culto = [[Ilesia catolica|Cristianismo]]
| diocesi = [[Diocesi de Uesca|Uesca]]
| orden = [[Orden d'o Hespital|Orden de lo Hespital]]
Lo '''Reyal Monesterio de Santa María de Sixena''' ye un [[monesterio]] femenín de la [[Orden d'o Hespital|Orden de lo Hespital]] situato en lo termin de [[Villanueva de Sixena]].
Lo '''Reyal Monesterio de Santa María de Sixena''' ye un [[monesterio]] femenín de la [[Orden d'o Espital|Orden de lo Espital]] situato en lo termin de [[Billanueba de Sixena]].
Lo fundó en [[1188]] la reina Sancha, muller d'[[Alifonso II lo casto]]. Esdevinió o prencipal monesterio femenín de la orden hespitalera, y ella mesma i ingresó quan se quedó viuda.
[[Imachen:Cristo ante Herodes (Maestro de Sijena).jpg|left|thumb|200px|''Cristo ante Herodes'', tabla d'o [[retablo mayor]] d'o Reyal Monesterio de Santa María de Sixena, obra d'o ''[[mayestro de Sixena]]'' (''[[Museu de Zaragoza]]'').]]
Lo fundó en [[1188]] la reina Sancha, muller d'[[Alifonso II lo casto]]. Esdebinióloprenzipal monesterio femenín de la orden espitalera, y ella mesma i ingresó cuan se quedó bidua.
En lo sieglo XIV, [[Chaime II d'Aragón|Chaime II]] i enclaustró a la suya filla de 5 anyatas [[Blanca d'Aragón y Anchú]] y lo monesterio esdevinió una autentica cort reyal, vivindo-ie més de 100 monchas, fillas de los linaches més nobles de lo reino, con lurs sirvients.
En lo sieglo XIV, [[Chaime II d'Aragón|Chaime II]] i enclaustró a la suya filla de 5 añatas [[Blanca d'Aragón e Anchú]] e lo monesterio esdebinió una autentica cort reyal, bibindo-ie més de 100 monchas, fillas de los linaches més nobles de lo reino, con lurs sirbients.
Lo fundó en 1188 la reina Sancha, muller d'Alifonso II lo casto. Esdevinió o prencipal monesterio femenín de la orden hespitalera, y ella mesma i ingresó quan se quedó viuda.
Lo puesto de fundación, entre l'Alcanadre y la Zinca ye estratechico pa controlar y colonizar la plana monegrina.
En lo sieglo XIV, Chaime II i enclaustró a la suya filla de 5 anyatas Blanca d'Aragón y Anchú y lo monesterio esdevinió una autentica cort reyal, vivindo-ie més de 100 monchas, fillas de los linaches més nobles de lo reino, con lurs sirvients.
En 1936 lo malmetieron y saqueyoron los anarquistas que vinioron dende Barcelona con Durruti a luitar en lo frent d'Aragón.
Lo que queda de lo suyo patrimonio artistico ye en baralla entre diocesis.