Ir al contenido

Descusión:Valenciano central

Contenido de la página no disponible en otros idiomas.
De Biquipedia

No se la etimología de la palabra, pero ahora mirando el léxico de la vendimia sale que en valenciano pisar la uva es pitjar y que en el castellano de Torralba y Villamalur es apichar.--EBRO 18:56 19 abi 2008 (UTC)

Cambeo de nombre a Valencián central[modificar o codigo]

En os documentos normativos de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, pa referir-se a o subdialecto charrau en as comarcas centrals valencianas s'utiliza a denominación valencià central.
Asinas, en a Gramàtica normativa valenciana (AVL, 2006), os subdialectos valencianos reciben os suyos nombres seguntes a ubicación y distribución cheografica, y no seguntes una característica fonética: parlars meridionals (p. 17, 134, 200, 223), valencià meridional (p. 212, 260), valencià septentrional (p. 253, 260, 262, 343), parlars septentrionals (p. 17, 135, 177, 197, 252, 253, 260) y valencià central (260, 343). O termin apitxat o apitxar no amaneixe en a Gramàtica.
Amás, en a definición de valencià d'o Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana d'a Luenga (2016), de nuevo trobamos os subdialectos valencianos con nombres cheograficos:
valencià 3. m. LING. Varietat d'esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.
En cambeo, en a definición apitxat d'o Diccionari se fa evident que o nombre fa referencia a una caracteristica exclusivament fonetica; dica o punto que o termin apitxat ye tamién aplicable pa designar atras fablas catalanas, como que o ribagorzano u o barceloní:
apitxat 2. m. LING. Nom que reben els parlars que ensordixen sons sibilants sonors, com ara el valencià central, el ribagorçà i el barceloní.
Asinas pues, por os motivos aducius:
  1. Consideración peyorativa d'o termin apitxat seguntes qualques lingüistas (se veiga Jordi Colomina, Beltran Calvo y Segura-Llopis);
  2. Uso d'o termin valencià central por l'autoridat normativa en l'idioma valenciano (Academia Valenciana d'a Luenga);
  3. Naturaleza cheografica d'os nombres d'a resta de subdialectos valencianos;
  4. Ambigüedat d'o termin apitxat, que puede fer referencia a atros dialectos distintos d'o charrau en as comarcas centrals valencianas
  5. Existencia de muitas atras caracteristicas lingüisticas definitorias d'o valenciano central, tanto foneticas como morfolochicas, que no tienen relación con o ensordimiento u “apitxament” (por eixemplo, l'uso d'o pasau simple u a pronuncia de bells grupos consonanticos, etc.)
proposo cambiar o nombre d'iste articlo, de Valencián apichat a Valencián central, por estar mas adequau, fendo constar en a suya definición que tamién ha recibiu o nombre de apitxat, como nombre secundario, dada a suya cierta tradición y uso popular.
--Josep Lluís (descusión) 14:16 5 chun 2018 (UTC)[responder]
Y soi d'acuerdo, ye millor "valencián central", encara que sigamos familiarizaus con la terminolochía "apitxat" que sale muito a sobén en la bibliografía sobre dialectos peninsulars, ye como si clamásenos/dicísenos a l'andaluz de Sevilla seseyau. En La Fraixneda, Maella y Ribagorza apichan la g- y no ye valencián central lo que charran. Antiparte, con lo títol valencián central evitamos posar un titol con terminación participial -at, poco ortodoxa en aragonés actual. En una sección sobre la denominación posaré las posibles etimolochías de apitxar como *PEDICARE y lo emplego d'un verbo pareixiu en churro.--EBRO (descusión) 17:22 5 chun 2018 (UTC)[responder]