Descusión:Idioma catalán
Bariedaz más correutas
[modificar o codigo]L'atro diya charré con un zagal que ye fendo filolochía catalana sobre as bariedaz d'o catalán y me dizió que as bariedaz que nusatros tenebanos en a tabla y l'articlo d'o catalán no yeran prou correutas, ya que por exemplo lo matarrañés no serba una bariedat distinta d'o tortosí... u lo fragatín serba leridán y atros como por exemplo lo barzelonés más bien estarían zentral e no bi ha prou esferenzia. A clasificazión más apropiata seguntes me dizió serba: subdialectes occidentals: ribagorçà, pallarés, lleidatà, tortosí, valencià septentrional, valencià apitxat i valencià meridional. Subdialectes orientals: capcinès, rossellonès, septentrional de transició, central, tarragoní, eivissenc, mallorquí, menorquí i alguerès. Que tos parixe? Asinas lo he meso en a plantilla de dialeutos d'o catalán --Willtron (?) 
12:50, 26 chunio 2007 (UTC)
- Uf, yo lo menos no i soi guaire d'alcuerdo, se i mezcla bariedaz e sozbariedaz á'l mesmo nibel.
O catalán, de feito, no tien una bariedat dialectal tan marcata como altras luengas, pero podría dizir-se que ibi ha tres nibels basicos: 1 - La dibisión basica tradizional entre os dos bloques prinzipals, ozidental e oriental; 2 - La segunda dibisión sería la d'as bariedaz (dialeutos) propiament ditos; 3 - La terzera sería la d'as sozbariedaz. En ixa plantilla se i mete per igual parlaches d'o 2 e d'o 3 nibel.
Ye berdat el que diz, per ixemplo, que entre matarrañés e tortosín u entre fragatín e lleidatà, ls diferienzias son minimas e més que més lecsicas. Se puet dezir que l'ozidental tien dos bariedaz més u menos definitas (nordozidental e balenzián), e en metat d'as dos, o catalán d'a cuenca l'Ebro (Matarraña, Tortosa, N de Castellón) que fa de transizión. L'oriental son basicament 3 bariedaz (septentrional, zentral e balear u insular) + l'alguerés, talment la bariedat més diferenziata de totas. El capcinès cal enclabar-lo á dintro lo septentrional, encara que de gran transizión enta l'oczitán. El tarraconense ye clarament zentral, encara que con transizión ta l'ozidental. N'o zentral tamién i ye el parlache 'salat' e el 'xipella', iste tamién de transizión. Mallorquín, menorquín e ibizenco son sozbariedaz d'o insular (balear), que, n'o caso d'o mallorquín, tamién tien "sozsozbariedaz" definitas. Ixe sería alto u baixo el resumen, la dibisión muderna més comuna, encara que prou bien sapemos que las dibisions dialectals nunca no son esactas de tot. --Estrolicador
15:10, 26 chunio 2007 (UTC)
- Estic prou d'acord en com ho has explicat, si bé hi ha qui pren la determinació d'anomenar d'una altra manera el que dius "septentrional" i "central": nord-oriental (rossellonès + capcinès) i sud-oriental (septentrional de transició + central + tarragoní); a banda parlars específics com el salat xipella i tot això. → ebrenc ﹙ ♑ ﹚ 16:07, 26 chunio 2007 (UTC)
- Hem de seguir lo que siguen les classifacions més oficials, que tenen un suport que ve des d'el món acadèmic. Les classificacions oficials, no sempre son les més correctes, i poden canviar en el futur. Si que he vist a n'algunes classificacions que fiquen els parlars del Matarranya amb lo tortosí, de fet compleixen lo mateix paper de transició entre valencià i català nordoccidental. Però hi ha diferencies prou importans com per a que un parlant del Matarranya trobo diferén lo parlar de Tortosa i Baix Ebre, no només paraules diferents, tamé formes verbals més arcaiques o meridionals que trobem al Matarranya, i una entonació més típicament catalana a Tortosa. Lo que he vullgut fer cuan he escomençat a escriure coses dels dialectes catalans és descriure els diferents parlars catalans de la franja. Si la visió ortodoxa avuí diu que el fragatí es lleidatá, cosa que no veig tan clara, aixina ho posarem, pero podem parlar-ne específicament del fragatí com una subdivisió del lleidatà, (4 divisió). Igual podem fer amb els parlars del Matarranya i Castelló. Dins de Tortosí, (3 nivell), fer explicacións del nivells 4, que n'hi haiguen, wiquipedia ve molt bé per a informacions tan concretes, que no se troben a les enciclopedies més corrents. Aprofito per a dir que Artur Quintana, especialiste en dialectes de la franja diu en un article sobre els parlars del Baix Matarranya que les fronteres entre el valencià i català nordoccidendal han de ser reconsiderades, perque veu trets meridionals tan al nord com Maella, Favara o inclòs Fraga.--EBRO 07:18, 27 chunio 2007 (UTC)
- Estic prou d'acord en com ho has explicat, si bé hi ha qui pren la determinació d'anomenar d'una altra manera el que dius "septentrional" i "central": nord-oriental (rossellonès + capcinès) i sud-oriental (septentrional de transició + central + tarragoní); a banda parlars específics com el salat xipella i tot això. → ebrenc ﹙ ♑ ﹚ 16:07, 26 chunio 2007 (UTC)
Vale xeic però... tal com me ho exposes preferiria que hi hagués, per exemple, un article sobre el català a l'Aragó, des d'un punt de vista sociolingüístic, que inclogués també els diferents trets que fan de transició cap a l'aragonès i mapes que ho aclariguessen (dels quals me'n podria encarregar mínimament). Per a la Biquipèdia en aragonès això seria fantàstic, perquè serviria per il·lustrar aquells trets compartits amb el sistema lingüístic aragonès que s'estenen més enllà de les fronteres establertes per a esta llengua.
Pel que fa a la llista de subdialectes catalans, quan los anomenem ho podem fer d'una manera o altra sempre que siguem sistemàtics, és evident, però en lo que no ham da caure és en establir una divisió que pugués passar per secessionista de la llengua a ulls d'un u altre. Per cert, a la Viquipèdia en català, a partir de juliol, entre uns quants tenim pensat de fer el mapa dels dialectes catalans en SVG; ja vos n'informaré. → ebrenc ﹙ ♑ ﹚ 15:26, 27 chunio 2007 (UTC)
- Jo vull fer un article sobre la transició estricta entre català i aragonés a la Vall d'Isavena i la zona de Jusseu, Aler i Assanui, en un ventall d'issoglosses una mica caòtiques i dificils d'esplicar amb poques paraules, per exemple, a la Vall d'Isavena les issoglosses son Nord-Sud i no Est-Oest com podriem esperar, i alguns trets comuns amb l'aragonés con la -o final son reconstruccions per castellanizació. Lo problema és que lo que a mí m'agrade es lo tema estrictament lingüistic i històric, i la questió sociolingüística no tant com per a escriure'n.--EBRO 07:40, 28 chunio 2007 (UTC)
- Per favor, basa't en això que vaig fer. :-) ca:riu Isàvena, i mira en cada municipi de transició el que vaig recollir-hi sobre la frontera lingüística pel que fa a pobles que pertanyen al mateix municipi. → ebrenc ﹙ ♑ ﹚ 20:02, 28 chunio 2007 (UTC)
- Jo vull fer un article sobre la transició estricta entre català i aragonés a la Vall d'Isavena i la zona de Jusseu, Aler i Assanui, en un ventall d'issoglosses una mica caòtiques i dificils d'esplicar amb poques paraules, per exemple, a la Vall d'Isavena les issoglosses son Nord-Sud i no Est-Oest com podriem esperar, i alguns trets comuns amb l'aragonés con la -o final son reconstruccions per castellanizació. Lo problema és que lo que a mí m'agrade es lo tema estrictament lingüistic i històric, i la questió sociolingüística no tant com per a escriure'n.--EBRO 07:40, 28 chunio 2007 (UTC)