Aragonita
Apariencia
(Reendrezau dende Aragonito)
| Aragonita | ||
|---|---|---|
Caracteristicas chenerals
| ||
| Categoría: | Minerals carbonatos y nitratos | |
| Clase: | 5.AB.15 (Strunz) | |
| Formula quimica: | CaCO3 | |
Propiedatz fisicas
| ||
| Color: | Blanco por un regular. Violeta, marrón, negro, azul u verde. | |
| Raya: | Blanca | |
| Lustre: | Vítrio | |
| Transparencia: | Transparent a translucido | |
| Sistema cristalín: | Ortorrombico | |
| Habito: | Columnar, tabular, acicular | |
| Exfoliación: | Difícil | |
| Trencadura: | Irregular, concoidea | |
| Dureza: | 3.5 - 4 | |
| Tenacidat: | Fráchil | |
| Densidat: | 2.94 | |
| Solubilidat: | Soluble en acido clorhidrico | |
| Fluorescencia: | Bellas variedaz presentan fluorescencia baixo rayos ultravioleta | |
Minerals relacionaus
| ||
| Calcita | ||
L'aragonita[1] (CaCO3) ye una forma cristalina, igual que a calcita, constituita de carbonato de calcio. Ye un mineral metastable y mas soluble en augua que a calcita.
Etimolochía
[editar | modificar o codigo]Estió lo mineralista Abraham Gottlob Werner qui dió nombre en 1788 a bels eixemplars d'aragonita procedents de Molina d'Aragón, en Guadalachara, encara que él creyeba que veniban d'Aragón.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
