Arabe clasico
Arabe clasico Qur'anic | |
---|---|
Estato | {{{país}}} |
País | {{{país}}} |
Rechión | {{{rechión}}} |
Parlato en | |
Lugars principals | |
Estatus | |
Atras denominacions | {{{atras denominacions}}} |
Charradors | |
Oficial en | Luenga liturchica d'o islam |
Reconoixito en | {{{reconoixito}}} |
Regulato por | |
Vitalidat | {{{vitalidat}}} |
Escritors principals | |
Rasgos dialectals | |
{{{familia1}}} | |
Codigos | |
ISO 639-1 | ar |
ISO 639-2 | ara |
ISO 639-3 | |
SIL | ara |
L'arabe clasico ye a forma estandar y literaria d'a luenga arabe.
Ye clamato "al-luga al-`arabiyya al-fushà", «a luenga arabe más elocuent». Ye basata en as modalidatz fablata y literaria en uso en a rechión de Hichaz en o sieglo VII. Ye fixata por l'Alcorán y a poesía arabe preislamica.
Paralelament a l'uso literario y oficial de l'arabe clasico, s'han desenvolicato diferens modalidatz d'arabe dialectal u arabe fablato que han convivito con o clasico en situación de diglosia. Bi ha discusión sobre si istas variedatz dialectals proceden d'una transformación de l'arabe clasico u si bi ha que mirar o suyo orichen dreitament en dialectos preislamicos.
Dende o sieglo XIX l'arabe clasico orichinó a una variedat que a vegatas recibe o nombre d'arabe culto moderno, arabe literal moderno u arabe estandar.