Miquel Batllori i Munné

De Biquipedia
(Reendrezau dende Miquel Batllori)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Miquel Batllori i Munné
Información personal
Calendata de naixencia 1 d'octubre de 1909
Puesto de naixencia Barcelona (Barcelonés, Catalunya)
Calendata de muerte 9 de febrero de 2003
Puesto de muerte Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental, Catalunya)
Ocupación Mosén (chesuita) y historiador
Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials de 1995

Miquel Batllori i Munné, naixito de Barcelona (Barcelonés) l'1 d'octubre de 1909 y muerto en Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental) o 9 de febrero de 2003, estió un mosén (miembro d'a Companyía de Chesús) y historiador catalán, que fació parte d'a suya formación en o Monesterio de Veruela en a localidat aragonesa de Vera de Moncayo (Tarazona y Moncayo) y que estió estudioso de temas relativos, entre d'atros, a la historia d'a Corona d'Aragón. Tamién tenió una chicota actividat politica mientres o franquismo, en estar enlace con os politicos catalanistas en o exilio y con politicos democristianos en Catalunya.

Obras[editar | modificar o codigo]

  • 2003: Recuerdos de casi un siglo (con Cristina Gatell).
  • 1999: Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás .
  • 1999: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga.
  • 1999: Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia.
  • 1998: Els catalans en la cultura hispanoitaliana.
  • 1997: Cultura i finances a l'edat moderna.
  • 1997: La Il·lustració.
  • 1996: Les reformes religioses al segle XVI.
  • 1995: De l'humanisme i del Renaixement.
  • 1996: Baltasar Gracián i el Barroc.
  • 1994: De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits.
  • 1994: La família Borja.
  • 1994: Arnau de Vilanova i l'arnaldisme .
  • 1990: Església i societat a la Catalunya del s.XVIII.
  • 1987: Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos.
  • 1987: Llull.
  • 1984: Ramón Llull: antología filosòfica.
  • 1983: Orientacions i recerques: Segles XII-XX.
  • 1983: Baltasar Gracián.
  • 1983: Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II.
  • 1982: Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies.
  • 1979: Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca.
  • 1979: A través de la història i la cultura.
  • 1977: Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung.
  • 1975: Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives.
  • 1975: Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurso leído en el acto de su investidura de Doctor Honoris Causa. Facultat de Filosofía y Letras. Universidat de Valencia.
  • 1971: Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936).
  • 1971: Catalunya a l'època moderna: recerques d´història cultural i religiosa.
  • 1969: Baltasar Gracián en su vida y en sus obras.
  • 1969: Josep Finestres: epistolari.
  • 1966: La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos.
  • 1964: Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo.
  • 1963: La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825.
  • 1960: Ignasi Casanoves: reliquies literàries.
  • 1960: Introducción a Ramón Llull.
  • 1960: Ramón Llull en el món del seu temps.
  • 1959: Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals.
  • 1958: Vuit segles de cultura catalana a Europa.
  • 1958: Gracián y el barroco.
  • 1953: El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica.
  • 1946: Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig.
  • 1946: Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento.
  • 1943: Esteban de Arteaga.
  • 1941: Francisco Gustá, apologista y crítico (Tesi doctoral, Universidat de Madrit).

Premios[editar | modificar o codigo]

  • 1982: Creu de Sant Chorche d'a Generalidat de Catalunya.
  • 1985: Medalla d'Oro d'a Cheneralidat de Catalunya.
  • 1988: Premio Nacional de Historia de España.
  • 1990: Premio de Honor d's Letras Catalanas.
  • 1995: Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials.
  • 2001: Premio Nacional d'as Letras Espanyolas.

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


Premios Prencipe d'Asturias
Predecesor:
Aurelio Menéndez
Premio Prencipe d'Asturias de Ciencias Socials
1995
con Joaquim Veríssimo Serrão
Succesor:
John Huxtable Elliott