Orbayu

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Orbayu, orpín, prúa (totz istos termins en asturián) u orballo (en gallego) ye conoixito en o norte d'Espanya —principalment en Asturias— como plevia lichera, quasi imperceptible, pero que chipia. En totas as comunidatz d'a metat occidental d'a Cingla Cantabrica s'emplega lo termin orbayar ta describir l'acción de cayer-ne d'orbayu.

Formación[editar | editar código]

L'orbayu ye debito a una boirada de mena baixa, a estratos que se troban situatos a una altaria menor que o punto de presa de datos d'o radar meteorolochico, o que causa que en a mayoría d'os casos no se veiga reflectato en dito aparato. Encara asinas, si as precipitacions per orbayu se dan per dencima de l'altaria de presa de datos, ye una precipitación tant fina e tant feble que a reflectividat que emite ye dispreciable e o radar la omite. Qualcosa semblant pasa quan nieva; ta que o radar detecte a nieu, a precipitación tien que estar de feble ta moderata; si no, o radar no la detectará en estar a densidat d'una bolisma menor que a d'una gota de plevia.

Amán d'ista zona d'o norte peninsular s'emplega o termin chirimiri —en Burgos e Navarra— e chiribiri —u "txiribiri" en la Comunidat Vasca—, que ha una significación muito pareixita.