Enerchía eolica
A enerchía eolica (d'o latín aeolicus, perteneixient u relativo a Eolus u Eolo, dios d'os aires en a mitolochía griega y, por tanto, perteneixient u relativo a l'aire) ye a enerchía producita por l'aire. O primer uso d'a capacidat enerchetica de l'aire estió a navegación a vela, a on se feba servir ta empentar os barcos echipcianos, fenicios y más entabant os romans. L'aire tamién s'ha feito servir dende tiempos antigos ta mover as aspas d'os molins.
En l'actualidat s'utiliza amás ta mover aerocheneradors que son molins que mueven un chenerador que produz enerchia electrica. Iste tipo de cheneradors s'ha popularizato rapidament en considerar-se una fuent limpia d'enerchía. Os parques eolicos son as concentracions d'aerocheneradors.
Enerchía eolica en Aragón[editar | modificar o codigo]
Aragón ye un d'os prencipals productors d'enerchía eolica d'o Estato espanyol, segundo estato produtor d'enerchía eolica d'o mundo. A producción en Aragón aumenta progresivamente dende l'anyo 2005 en que estió de bells 1.413 MW[1] d'enerchía dica o 2020 con 5 TWh, consiguiendo producir mas electricidat d'a necesaria en a comunidat, o 73 % ye aproveitada en a comunidat y o resto exportada.[2] A importancia d'a enerchía eolica en Aragón se debe a que en bells puestos d'o país a velocidat meyana anual de l'aire gosa estar de 21,6 km/h.
O primer centro experimental se instaló en Candasnos en 1980 y o primer parque eolico estió La Muela en 1987. En l'anyo 2006 ya yeran 1.652 en tot Aragón distribuyitos en 60 parques eolicos por as tres provincias.
Os prencipals parques eolicos d'Aragón por producción d'enerchía en 2004 yeran:[3]
| P.E. San Cristobal | Aguilón, Villanueva de la Uerba | 50.000 |
| P.E. San Agustín | Almochuel, Azaila | 50.000 |
| P.E. San Martín | Belchit, Almochuel, Binazeit | 50.000 |
| P.E. Virgen de la Corona | Almudévar, Chimiellas, Uesca | 49.500 |
| P.E. La Almada | Albero d'Alto, Argabieso, Novals | 49.500 |
| P.E. La Foradada | Ilche, Peralta d'Alcofeya | 49.500 |
| P.E. Tardienta I | Tardienta | 49.500 |
| P.E. Val Tomás | Peralta d'Alcofeya | 49.500 |
| P.E. Virgen de Astón | Alcalá de Gurrea, Almudévar | 49.500 |
| P.E. Sierra Costera I | Canyada Vellida, Riello, Fuents Calients | 49.500 |
| P.E. La Carracha | La Muela | 49.500 |
| P.E. Atalaya (unif.) | Pedrola, Luceni | 49.500 |
| P.E. El Bayo | Pedrola, Luceni | 49.500 |
| P.E. Plana de Jarreta | La Muela | 49.500 |
| P.E. Plana de Artajona | Taust, Torres de Berrellén | 49.500 |
| P.E. Belchite | Belchit | 49.500 |
| P.E. Galochas Llanas | Exaulín, Mezalocha, Muel | 49.500 |
| P.E. La Serreta | Plasencia de Xalón, Rueda de Xalón | 49.500 |
| P.E. San Isidro | Perdiguera | 49.500 |
Referencias[editar | modificar o codigo]
Vinclos externos[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Enerchía eolica.
