Enerchía eolica

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Parque eolico en La Muela.

A enerchía eolica (d'o latín aeolicus, perteneixient u relativo a Eolus u Eolo, dios d'os aires en a mitolochía griega y, por tanto, perteneixient u relativo a l'aire) ye a enerchía producita por l'aire. O primer uso d'a capacidat enerchetica de l'aire estió a navegación a vela, a on se feba servir ta empentar os barcos echipcianos, fenicios y más entabán os romans. L'aire tamién s'ha feito servir dende tiempos antigos ta mover as aspas d'os molins.

En l'actualidat s'utiliza amás ta mover aerocheneradors que son molins que mueven un chenerador que produz enerchia electrica. Iste tipo de cheneradors s'ha popularizato rapidament en considerar-se una fuent limpia d'enerchía. Os parques eolicos son as concentracions d'aerocheneradors.

Enerchía eolica en Aragón[editar | editar código]

Aragón ye un d'os prencipals productors d'enerchía eolica d'o Estato espanyol, segundo estato produtor d'enerchía eolica d'o mundo. A producción en l'anyo 2005 estió de bells 1.413 MW[1] d'enerchía. A importancia d'a enerchía eolica en Aragón se debe a que en bells puestos d'o país a velocidat meyana anual de l'aire gosa estar de 21,6 km/h.

O primer centro experimental se instaló en Candasnos en 1980 y o primer parque eolico estió La Muela en 1987. En l'anyo 2006 ya yeran 1.652 en tot Aragón distribuyitos en 60 parques eolicos por as tres provincias.

Os prencipals parques eolicos d'Aragón por producción d'enerchía son:[2]

Parque eolico
Municipio
KW
P.E. San Cristobal Aguilón, Villanueva de la Uerba 50.000
P.E. San Agustín Almochuel, Azaila 50.000
P.E. San Martín Belchit, Almochuel, Binazeit 50.000
P.E. Virgen de la Corona Almudévar, Chimiellas, Uesca 49.500
P.E. La Almada Albero d'Alto, Argabieso, Novals 49.500
P.E. La Foradada Ilche, Peralta d'Alcofeya 49.500
P.E. Tardienta I Tardienta 49.500
P.E. Val Tomás Peralta d'Alcofeya 49.500
P.E. Virgen de Astón Alcalá de Gurrea, Almudévar 49.500
P.E. Sierra Costera I Canyada Vellida, Riello, Fuents Calients 49.500
P.E. La Carracha La Muela 49.500
P.E. Atalaya (unif.) Pedrola, Luceni 49.500
P.E. El Bayo Pedrola, Luceni 49.500
P.E. Plana de Jarreta La Muela 49.500
P.E. Plana de Artajona Taust, Torres de Berrellén 49.500
P.E. Belchite Belchit 49.500
P.E. Galochas Llanas Exaulín, Mezalocha, Muel 49.500
P.E. La Serreta Plasencia de Xalón, Rueda de Xalón 49.500
P.E. San Isidro Perdiguera 49.500

Referencias[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]