Ir al contenido

Descusión:Exeya d'os Caballers

Contenido de la página no disponible en otros idiomas.
De Biquipedia

He visto que sale este topónimo como ejemplo la discusión del wikiproyecto con los occitanos. Me estaba planteando si no ponerlo con epéntesis hiática, (Exeya), forma que está documentada y que es la más "aragonesa".--EBRO 12:35, 26 setiembre 2007 (UTC)

Toponimia de Exeya

[modificar o codigo]

Existe un libro sobre la toponimia de Exeya escrito por Marcelino Cortés Valenciano, lo estoy ojeando por encima. Parece ser el típico libro que ignora al aragonés, pero hay materiales interesantes. En relación con renombramientos que hacemos estos días, dicen que hubo una iglesia que se llamaba de Sant Andreu en los S XIV y XV.--EBRO 10:58 7 feb 2009 (UTC)[responder]

En a nueva grafía

[modificar o codigo]

Sobre cómo escribir este toponimo en a reunión os de l'academia mos recomendaban escribir Eixeya pa unificar-lo con ixea de Ribagorza como fan con os verbos incoativos (amaneixer), y mos dicioron que podébanos escribir con e os toponimos Exarc, Exatiel, que representan un equivalent a lo d'a i en belsetán y chistabín ixata/ixada, ecetra. Manimenos agora leyendo a Marcelino Cortés Valenciano apareixe un dato que no amaneixió en a reunión. Ya queda claro que a e d'este toponimo d'as Cinco Villas ye d'a serie d'os toponimos que encomenzaban por x inicial y prenioron una vocal inicial de refirme, n'este caso e (Exarc, Exatiel, Exatiba, Exaulín) y no tien una E etimolochica, ye dicir, que no provién de Etxea. Si no bi ha una x etimolochica, no ye o caso de LAXARE > de(i)xar, COXA > co(i)xa, u EXIRE > e(i)xir. No sabemos si o Ixea de Ribagorza tien un orichen pareixito como pa unificar-lo graficament. Si o Ixea de Ribagorza provenise de Segia u por o menos a i fuese una vocal de refirme s'habría d'escribir simplament con i como ixada, ixartiello, ecetra seguindo o criterio d'a pachina 27, y d'egual traza o toponimo d'as Cinco Villas habría d'estar Exeya.--EBRO 15:11 7 may 2011 (UTC)[responder]

A yo me convencen y muito as tuyas explicacions, que amás ya sabetz que de siempre hei esfendiu l'orichen celta (y no vasco) d'o toponimo dende "Segia" con a mesma radiz "Seg-" que Segovia, pero caldrá asperar una decisión de l'Academia, no?. --Manuel Trujillo Berges 16:01 8 may 2011 (UTC)[responder]
Davant les formes Exea d'Albarrazin i Exeya d'os Caballers, em feia la pregunta de quina era la pronunciació en aragonés: palatal com en valencià i català "Eixea" o bé com en "examen". Sembla que els dos topònims Exea i Exeya hagen de tindre un mateix origen, siga quin siga, amb la sola diferència de la "y" antihiática.
No tenen lo mateix origen. La localitat de la provincia de Saragossa te un origen prerromà: "SEGIA", la localitat de la provincia de Terol té un origen àrab a partir de l'ofici medieval dels pastors que comerciaven entre territoris cristians i musulmans (els exeas d'una crònica de Jaume I). La forma original en àrab no tenia la epentesi antihiatica, crec que tenia una ʿAyn separant a y e, i no es documenta lo topònim serrà prop d'Albarrasí amb epentesi antihiatica en textos escrits en aragonés (encara que l'aragonés escrit a la zona arriba a presentar hipercorreccions como Beyatriz, Romeyo i soreyano). Vull contar-te que jo he vist uns textos inquisitorials del S XVI escrits en català-valencià amb la forma Yxea referit a la localitat prop d'Albararrasí. En aragonés actual hi ha dues zones de pronunciació de paraules que comencen per x-, pots veure les dues distribucions si llegeixes els articles prefixo ex- i Urtica. A la zona oriental pots sentir ixordiga y a la zona occidental xordiga. A l'Edat Mitjana l'aragonés més estès tenia una zona de pronunciació amb ex, per això en castella avui pots sentir Ejea, Ejulve, i podies veure escrit Exarmiento a la baixa Edat Mitjana tant al sud de l'Aragó com a Terol.--EBRO (descusión) 17:56 21 chi 2023 (UTC)[responder]
La Viquipèdia en català dona les formes Eixea i Gea. Esta última sembla que en castellà, sense adaptació, com passa moltes vegades en els topònims aragonesos, en què no es tenen en compte (o no se citen) les formes pròpies de l'aragonés o les antigues adaptacions en llengua pròpia, p. ex. Manzanera, Torrijas, Valdelinares. 84.127.85.230 10:38 21 chi 2023 (UTC)[responder]
Fa anys en vam parlar. Les formes en aragonés les vam recopilar nosaltres per al nostre projecte pero ells no tenien en aquell temps com a objectiu ni recopilar-les ni mostrar-les al seu propi projecte. S'ha de comprendre també que la recopilació de les formes originals en aragonés és difícil, encara queda molt per fer.--EBRO (descusión) 18:04 21 chi 2023 (UTC)[responder]
Yo o digo sobre tot porque o criterio d'unificar graficament os diferents Xea, Ixeya etc agora que tenemos estos datos no tien guaire sentito, y ye a ideya implicita que expresaba Juanjo. Puet estar simpla homofonía u hominimia. Anyado que en o fuero de Teruel mencionan os exeyas que son pastors-comerciants que no deben tener guaire relación etimolochica con tot esto. Si Segia ye l'orichen d'Exeya en as Cinco Villas, no pareix o mesmo con a Ixeya rigaborzana, on a X talment no vienga d'una S por arabización. Tamién ye que l'academia quan publicó as resolucions resultó un poquet ambigua y contradictoria con esto, car a la fin en a pachina 27 escriben:
En toponimia d'o territorio historico aragonés se documenta la vacilación Ex/X, por o que ye acceptable l'arcaísmo grafico Ex-, con pronuncia palatal, siempre que se documente que ixa ye a forma mes adequada: Exeya

--EBRO 15:17 10 may 2011 (UTC)[responder]

Ah!, no heba parau cuenta en ixe comentario que dices. Si ye asinas, agora mesmo se puet tresladar. Pero cal mover-lo tot, citas en articlos (que de seguro bi ha prous enlaces en royo enta as suyas ilesias romanicas), plantillas y (d'haber-ie, que agora no lo sé) categorías. Yo no sé si hue podré fer-lo, que soi rematando un articlo poquet a poquet... --Manuel Trujillo Berges 16:03 10 may 2011 (UTC)[responder]
Se puet aguardar que o faigan con o bot en o que no son plantillas ni categorías.--EBRO 16:20 10 may 2011 (UTC)[responder]