Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Mula

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
U Barrata.PNG Iste articlo ye escrito con una grafía alternativa experimental propuesta por bells biquipedistas aintro d'o Biquiprochecto:Grafía. Puet veyer-se a versión escrita con as normas de l'Academia aquí.
Mula
Mula
Una mula.
Estato de conservación
Status iucn2.3 LC.svg
Domestica.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Perissodactyla
Familia: Equidae
Chenero: ''Equus''
Nomenclatura binominal
Equus caballus x Equus asinus

A mula (m. masto ó "macho") ye un animal hibrido estéril domestico, naixito d'una mai eugua (Equus caballus) e d'un pai guaran (Equus asinus). A parola mula vién d'o latin mulus que origináriament s'emplegava ta desinnar a descendéncia de dos espécies diferents.

Apariéncia[editar código]

Pareix d'o burro perque tien a capeça côrta e gorda, orellas luengas, patetas finas con cascos chicoz, crinera côrta e coda sin de pelo en a basê. Pareix d'o cavallo en l'altária e forma d'o cuèrpo, a forma d'o cuello e d'a grôpa suya, a uniformidat d'o pelage e ras dients. Com'á ös pollins, a mula puet trucar una calz de canto, cosa que ös cavallos no puèden fer (pör ixo ös cavallos se ferran pör o canto), e tammien a diferéncia d'ös cavallos e mës parellans d'ös pollins, ös mastos (mulas masclo) ponen-se bièn nerviosos (e violentos) quan ixoloman una eugua u somera encelata, que encara que han perdutos a fertilidat, consérvan d'a man asinina a suya conduta sexual.

A mula s'ha feto servir de sièmpre com'á animal de trêballo pör a suya docilidat e pör a especial consisténcia d'ös suyos cascos, especialment com'á béstia de carega en espácios montanyencos. Diz que tiènen a valura e ra fuerça d'o cavallo,e que pör contra d'aquers, son mës pavorosas d'ös cans e altros animals que identifícan com'á predadors. A suya especial resisténcia ent'as maloltias e insectos las fa especialment êndicatas ta trêballar en climas tropicals.

Problemas geneticos de l'entrecrôz[editar código]

O masto ó macho ye una mula de sexo masculin. Anque son estérils, tienen o instinto de copular desembolicato e se tornan furos quan son en celo.

As mulas son quasi sièmpre estérils, e en ös pocos casos döcumentatos de fertilidat, as crias estioren chicolonas e débils. A esterilidat suya s'atrêbuye ta ro diferent numbro de cromosomas que tiénen as espécies d'as cuals en vien (ös pollins tiénen 62 cromosomas e ös cavallos 64).

Reyalment, a mula ye una béstia semiestéril; toz es mastos (masclos) son esterils pör un problema d'a glandula seminal, a mièntres que ras fembras puéden fer ovulos fertils eventualment. Quan ös cromosomas fan recombinacion, d'antês no quéden en a metat d'a dotacion genetica de l'animal, se repárten a l'açar. Toz aquers ovulos que heréden a dotacion ixoriosa d'a eugua e d'o guaran êstaran estérils e no podran pas fecundar-se. Sindembargo, quan ös esparços ovulos formatos no heréden si que una dotacion original de nomës que uno d'ös progenitors d'a mula, pueden fecundar-se. O pörcentage d'ovulos fertiles ye sobreleras baixo.

Pör ixe motivo, se d'ixa ovulacion (nomës que una d'ös mutos cierclos ovulatorios) a mula estás côbièrta pör un barto, a naixéncia seriva d'un poltro cavallar, a mièntres que si ye côbierta pör garra somer en libra un pollinet. No s'ha conöixito garra caso d'una mula que librás un hibrido parellan d'era. Tammien cal dêsprener d'ixo que as mulas tiénen uteros funcionals, e que puèden ser emprenyatadas de maniera natural ó mës comunament pör transferéncia embrionária.

Encara que a posibilidat exist, quan a mula queda prenyatada, ye prou dêficil que ra gestacion bi plegue ta garra fin, e quan ixo pasa, a cria ye chicota e maloltiça. Bels autors en relaciónan ixe aspecto con un alcôrzamiento d'ös telomeros e que ös animals naixitos sófren d'enviellamiento prematuro. No obstante, pör l'escaso numbro d'ixes animals, encara no s'ha puesto demostrar.

Vinclos externos[editar código]