Ir al contenido

Turkmenistán

De Biquipedia
(Reendrezau dende Turkestan)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Republica de Turkmenistán
Türkmenistan Chumhuriyäti
Bandera de Turkmenistán Escudo de Turkmenistán
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional:
Himno nacional: Independient, Neutral, Himno Nacional de Turkmenistán
Situación de Turkmenistán
Situación de Turkmenistán
Capital Aşgabat [1]
Mayor ciudat
Idiomas oficials Turcomán
Forma de gubierno Republica
Kurbanguly Berdymukhamedov
Independencia
D'a Unión Sovietica

27 d'octubre de 1991
Superficie
 Total
Posición 51º
488.100 km²
Población
 Total
 Densidat
Posición 113º
4.603.244
9.4 hab/km²
PIB (PPA)
 Total ([[]])
 PIB per capita
Posición º

Moneda Manat turcomán
Chentilicio Turcomán/a[2]
Zona horaria UTC+5
Dominio d'Internet .tm
Codigo telefonico +993
Prefixo radiofonico
Codigo ISO
Miembro de: ONU, OSCE

Turkmenistán u Turquemanistán, ye un país en Asia Central, una de las republicas que formoron a Unión Sovietica dica a suya esligadura en 1991. Actualment fa parti d'a Comunidat d'Estatos Independients. Muga con Afganistán, Irán, Cazaquistán y Uzbekistán. Tamién muga con a Mar Caspia.

A mayoría d'a suya población ye turcomana.

Organización politico-administrativa

[editar | modificar o codigo]

Turkmenistán ye dividiu en cinco provincias (welayatlar) y un districto d'a capital. As provincias se subdividen en districtos (etraplar), que pueden estar contaus u ciudaz.

Províncies del Turkmenistan
  1. Provincia d'Ahal
  2. Provincia de Balkan
  3. Provincia de Daşoguz
  4. Provincia de Lebap
  5. Provincia de Mary
DivisióISO 3166-2CapitalSuperfície[3]Població (2005)[3]Mapa
Districto d'a capital Aşgabat470 km²871.500
1. Ahal TM-AAnnau97.160 km²939.7001
2. Balkan TM-BBalkanabat139.270 km²553.5002
3. Daşoguz TM-DDaşoguz73.430 km²1.370.4003
4. Lebap TM-LTürkmenabat93.730 km²1.334.5004
5. Mary TM-MMary87.150 km²1.480.4005

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (de) Das aktuelle Buch der Allgemeinbildung. 550.000 Daten und Fakten. 10.000 Einzelthemen, Bertelsmann Lexikon Institut, 2003, ISBN 3-577-13530-1, p. 670
  2. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
  3. 1 2 Statistical Yearbook of Turkmenistan 2000-2004, National Institute of State Statistics and Information of Turkmenistan, Ashgabat, 2005.


Bandera d'a Unión SobieticaEx Unión de Republicas Socialistas Sovieticas (URSS)
Armenia | Azerbaichán | Belarrusia | Cazaquistán | Cheorchia | Estonia | Letonia | Lituania | Moldavia | Kirguizistán | Rusia | Tachiquistán | Turkmenistán | Ucraína | Uzbekistán


Bandera de la CEIComunidat d'Estaus Independients (CEI)
Armenia | Azerbaichán | Belarrusia | Cazaquistán | Kirguizistán | Moldavia | Rusia | Tachiquistán | Turkmenistán (asociau) | Uzbekistán


Estaus d'Asia

Afganistán | Arabia Saudita | Armenia1 | Azerbaichán1 | Bahrein | Bangladesh | Birmania | Bután | Brunei | Cambocha | Cazaquistán1 | Corea d'o Norte | Corea d'o Sud | Chapón | Cheorchia1 | Republica Popular de China | Republica de China (Taiwan) | Chipre1 | Chordania | Echipto | Emiratos Arabes Unius | Filipinas | India | Indonesia | Irán | Iraq | Israel | Kirguizistán | Kuwait | Laos | Liban | Malaisia | Maldivas | Mongolia | Nepal | Omán | Palestina2 | Pakistán | Qatar | Rusia1 | Singapur | Sri Lanka | Siria | Tachiquistán | Tailandia | Timor Oriental | Turquía1 | Turkmenistán | Uzbekistán | Yemen | Vietnam

Dependencias: Akrotiri y Dhekelia | Hong Kong | Islas Cocos | Isla de Nadal | Macau | Territorio Britanico de l'Oceano Indico
1 Perteneix a Europa por razons culturals y historicas, pero cheograficament ye en Asia. 2 Territorio controlau por Israel y gubernau por l'Autoridat Nacional Palestina.