Sierra de la Carrodilla
Apariencia
| Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
| Sierra de la Carrodilla | |
|---|---|
| Cheografía | |
| Cordelera | Sierras exteriors pirenencas[1][2] |
| Sector | |
| Maxima altaria | 1.109 m, Bunyero |
| Cimas importants | |
| Largaria | |
| Amplaria | |
| Superficie | |
| Vértiz cheodesico | |
| Subsistemas | |
| Administración | |
| Estau | Espanya |
| País | |
| Comarca | Semontano de Balbastro, Litera. |
| Cheolochía | |
| Edat | Mesozoico, Paleocheno.[3] |
| Materials | Rocas sedimentarias. |
| Tipo | |
Mapa | |
La sierra de la Carrodilla (en catalán serra de la Corrodella) ye una sierra de exterior prepirenenca situada a lo nord-ueste de la sierra de Sant Quílez entre lo Semontano de Balbastro y Litera.
La sierra de la Carrodilla perteneixe principalment a los termins municipals de Graus (sectors de Chuseu y Aguilaníu), Benavarri, Peralta y Calasanz, Zanui, Estadilla, Estada y Olvena.
Altarias
[editar | modificar o codigo]La suya altaria mes gran ye Bunyero,(1109 m), seguida de Berguelli (1.067 m), la Cugulla (1.049 m), y de sierra d'Estada (1.029 m).
Toponimia
[editar | modificar o codigo]La sierra de la Carrodilla prene lo suyo nombre de la ermita homonima de lo termin municipal d'Estadilla, y representa un hachiotoponimo.
Hidrografía
[editar | modificar o codigo]Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 289-292.
- ↑ (es) Antonio Higueras Arnal (coordinador): Geografía de Aragón Tomo I. Editorial Guara. pp 36-38.
- ↑ (es) Eduardo Viñuales Cobos: Red Natural de Aragón. La Litera/La Llitera, nº 32. Prames, Sodemasa, 2010, p 12.
Bibliografía
[editar | modificar o codigo]- (es) Eduardo Viñuales Cobos: Red Natural de Aragón. La Litera/La Llitera, nº 32. Prames, Sodemasa, 2010.
| Sierras exteriors pirenencas | ||
|---|---|---|
| ||