Sanidat en Aragón

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Centro d'Especialidaz Medicas Inocencio Jiménez de Zaragoza

A sanidat en Aragón ye chestionada por o Servicio Aragonés de Salud (Salud).

Organización territorial[editar | modificar o codigo]

Arias de salut d'Aragón

   Aria de salut I

   Aria de salut II

   Aria de salut III

   Aria de salut IV

   Aria de salut V

Sectors sanitarios d'Aragón

   Alcanyiz

   Balbastro

   Calatayú

   Teruel

   Uesca

   Zaragoza I

   Zaragoza II

   Zaragoza III

En l'actualidat, Aragón se divide en 8 sectors sanitarios, subdividius en zonas de salut y distribuyius en 5 arias de salut diferents. Por un regular cada municipio ye incluyiu con todas as suyas entidaz en una sola zona de salut, manimenos bi ha municipios con entidaz perteneixients a diferents zonas de salut por razons d'accesibilidat a os recursos asistencials d'atención primaria.

Cada sector sanitario en Aragón tien como referencia a o menos un hespital, responsable de l'atención especializada. As zonas de salut s'articulan arredol d'un centro de salut, que ye o encargau de l'atención primaria.

Aria de salut I[editar | modificar o codigo]

O Sector Sanitario de Balbastro, que fa parti de l'Aria de Salut I, tien una población de 108.578[1] habitants en una amplaria de 8.162,8 km² y con una densidat de población de 13,3 habitants por km². Cubre un total de 113 municipios dividius en 431 entidaz distribuyius entre as comarcas de Semontano de Balbastro, Cinca Meya, Cinca Baixa, Litera, Sobrarbe, Ribagorza y Baixo Aragón-Casp (Fayón).

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 477 m, estando Castilló de Sos con 1.106 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Balbastro ye Monzón y o menos poblau Viacamp i Lliterà. Un 61% d'a población se concentra en o eixe urbán Balbastro-Monzón-Binéfar-Fraga.

Se divide en 15 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona un hespital (Hespital de Balbastro), dos centros d'especialidaz (C.M.E. de Monzón y C.M.E. de Fraga), un centro sociosanitario (C.S. de Fraga) y tres equipos de salut mental (E.S.M. de Balbastro, E.S.M. de Monzón y E.S.M. Infanto-Chovenil de Balbastro), distribuyius entres as localidaz de Balbastro, Monzón y Fraga.

O Sector Sanitario de Uesca, que fa parti de l'Aria de Salut I, tien una población de 113.008[1] habitants en una amplaria de 8.149,9 km² y con una densidat de población de 13,9 habitants por km². Cubre un total de 92 municipios dividius en 337 entidaz distribuyius entre as comarcas de Plana de Uesca, Monegros, Alto Galligo, Chacetania y Sobrarbe (Broto, Torla, Fanlo y Fiscal).

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 658 m, estando Biescas-Val de Tena con 1.089 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Uesca ye a propia ciudat de Uesca y o menos poblau Fago. Antimás de Uesca, l'unica aria de salut con mas de 10.000 habitants ye a de Chaca.

Se divide en 14 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona tres hespitals (Hespital Sant Chorche de Uesca, Hespital de Chaca y Hespital Sagrau Corazón de Chesús de Uesca), un centro d'especialidaz (C.M.E de Chaca), un centro de rehabilitación psicosocial (C.R.P. Santo Cristo de los Milagros de Uesca) y cuatre centros de salut mental (C.S.M. Pirineos y C.S.M. Infanto-Chovenil Pirineos de Uesca, C.S.M. Perpetuo Socorro de Uesca y C.S.M. de Chaca), distribuyius entre as ciudaz de Uesca y Chaca.

Aria Sectors Zonas Hespitals
Aria de salut I Sector Balbastro Abiego, L'Aínsa, Albalat de Cinca, Balbastro, Benavarri, Berbegal, Binéfar, Castilló de Sos, Fraga, Graus, La Infortunada, Mequinenza, Monzón Rural, Monzón Urbana, Tamarit de Litera Hespital de Balbastro
Sector Uesca Almudevar, Ayerbe, Berdún, Biescas-Val de Tena, Broto, Granyén, Echo, Uesca Perpetuo Socorro, Uesca Pireneus, Uesca Santo Grial, Uesca Rural, Chaca, Samianigo, Sarinyena Hespital Sant Chorche
Hespital de Chaca
Hespital Sagrau Corazón

Aria de salut II[editar | modificar o codigo]

O Sector Sanitario de Zaragoza II forma l'Aria de Salut II. A suya población ye de 379.225[1] habitants en una amplaria de 2.537,78 km² y con una densidat de población de 149,43 habitants por km². Cubre un total de 26 municipios dividius en 31 entidaz distribuyius entre as comarcas de Ribera Baixa d'Ebro, Campo de Belchit y Central.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 398 m, estando Azuara y Belchit con 625 m as zonas de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Zaragoza I (difueras d'a propia ciudat de Zaragoza) ye Fuents d'Ebro y o menos poblau Alforque. Cuasi todas as zonas de salut d'iste sector tienen municipios con mas de 1.000 habitants; excepto a zona d'Azuara en a que toz os suyos municipios tienen menos de 1.000.

Se divide en 22 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona un hespital (Hespital Miguel Servet), dos centros d'especialidaz (C.M.E. Ramón y Cajal y C.M.E. Sant Chusé) y seis equipos de salut mental (E.S.M Rebolería, E.S.M Las Fuents Norte, E.S.M Sagasta-Ruiseñores, E.S.M Sagasta-Miraflors, E.S.M Casablanca y E.S.M Infanto-Chovenil Sagasta), toz éls situaus en a ciudat de Zaragoza.

Aria Sectors Zonas Hespital
Aria de salut II Sector Zaragoza II Almozara, Azuara, Belchit, Casablanca, Ferrando lo Catolico, Hernán Cortés, Independencia, Fuents d'Ebro, Las Fuents Norte, Madre Vedruna-Miraflors, Rebolería, Romareda, Sagasta-Ruiseñores, Sant Chusé Centro, Sant Chusé Norte, Sant Chusé Sud, Sant Pavlo, Sastago, Torre Ramona, Torrero-La Paz, Val d'Espartera-Montecanal, Venecia Hespital Miguel Servet

Aria de salut III[editar | modificar o codigo]

O Sector Sanitario de Calatayú, que fa parti de l'Aria de Salut III, tien una población de 56.549[1] habitants en una amplaria de 4.065,7 km² y con una densidat de población de 8,8 habitants por km². Cubre un total de 115 municipios dividius en 139 entidaz distribuyius entre as comarcas de Comunidat de Calatayú, Campo de Daroca y Aranda.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 721 m, estando Daroca con 894 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Calatayú ye a propia ciudat de Calatayú y o menos poblau Balconchán, bi habendo una gran diferencia poblacional entre éls.

Se divide en 10 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona un hespital (Hespital Ernest Lluch Martín) y un equipo de salut mental (E.S.M. de Calatayud), os dos situaus en a ciudat de Calatayú.

O Sector Sanitario de Zaragoza III, que fa parti de l'Aria de Salut III, tien una población de 293.892[1] habitants en una amplaria de 7.139,6 km² y con una densidat de población de 41,2 habitants por km². Cubre un total de 115 municipios dividius en 185 entidaz distribuyius entre as comarcas de Tarazona y Moncayo, Cinco Villas, Ribera Alta d'Ebro, Campo de Carinyena, Campo de Borcha, Campo de Daroca, Val de Xalón y Central.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 372 m, estando Ferrera de los Navarros con 886 m a zona de salut con mayor altaria meya y Utebo con 204 m a de menor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Zaragoza III (difueras d'a ciudat de Zaragoza) ye Exeya d'os Caballers y o menos poblau Badenas. Cuasi todas as zonas de salut d'iste sector tienen municipios con mas de 1.000 habitants; excepto as zonas de Ferrera de los Navarros, Sadaba y Sos d'o Rey Catolico.

Se divide en 22 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona un hespitals (Hespital Clinico Lozano Blesa), un centro d'especialidaz (C.M.E. Inocencio Jiménez), un centro de rehabilitación psicosocial (C.R.P. Ntra. Sra. del Pilar), un centro asistencial psiquiatrico (C.A.P. de Sadaba) y cuatre equipos de salut mental (E.S.M. Cinco Villas, E.S.M. Delicias, E.S.M. Hespital Clinico Universitario y E.S.M. Infanto-Chovenil), situaus Zaragoza, Sadaba y Exeya.

Aria Sectors Zonas Hespital
Aria de salut III Sector Calatayú Alfama d'Aragón, Ateca, Calatayú Rural, Calatayud Urbano, Daroca, Fariza, Illueca, Morata de Xalón, Sabinyán y Villarroya de la Sierra Hespital Ernest Lluch Martín
Sector Zaragoza III Alagón, Bombarda, Borcha, Carinyena, Casetas, Delicias Norte, Delicias Sud, Exeya d'os Caballers, Epila, Gallur, Ferrera de los Navarros, L'Almunia de Donya Godina, María de la Uerba, Miralbueno-Garrapiniellos, Oliver, Sadaba, Sos d'o Rei Catolico, Tarazona, Taust, Univérsitas, Utebo y Val de Fierro Hespital Clinico Lozano Blesa

Aria de salut IV[editar | modificar o codigo]

O Sector Sanitario d'Alcanyiz, que fa parti de l'Aria de Salut IV, tien una población de 74.787[1] habitants en una amplaria de 8.162,8 km² y con una densidat de población de 13,3 habitants por km². Cubre un total de 85 municipios dividius en 109 entidaz distribuyius entre as comarcas de Baixo Aragón, Baixo Aragón-Casp (parti), Andorra-Sierra d'Arcos, Baixo Martín, Mayestrato, Cuencas Meneras (parti) y Matarranya.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 583 m, estando Cantaviella con 1.143 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Alcanyiz ye a propia ciudat d'Alcanyiz y o menos poblau Anadón. A mayoría de zonas de salut son formadas por municipios con menos de 500 habitants.

Se divide en 12 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona un hespital (Hespital d'Alcanyiz) y dos equipos de salut mental (E.S.M. d'Alcanyiz y E.S.M. Infanto-Chovenil d'Alcanyiz), toz éls en a ciudat d'Alcanyiz.

O Sector Sanitario de Teruel, que fa parti de l'Aria de Salut IV, tien una población de 82.132[1] habitants en una amplaria de 9.341 km² y con una densidat de población de 8,8 habitants por km². Cubre un total de 152 municipios dividius en 249 entidaz distribuyius entre as comarcas de Comunidat de Teruel, Sierra d'Albarracín, Gúdar-Chabalambre, Cuencas Meneras (parti) y Xiloca.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 1.130 m, estando Albarracín con 1.391 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Teruel ye a propia ciudat de Teruel y o menos poblau Salcediello. A mayoría de zonas de salut son formadas por municipios con menos de 500 habitants.

Se divide en 16 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona dos hespitals (Hespital Bispe Polanco y Hespital Sant Chusé), un centro de rehabilitación psicosocial (C.R.P. de Sant Chuan de Dios) y dos equipos de salut mental (E.S.M. de Teruel y E.S.M. Infanto-Chovenil de Teruel), toz éls en a ciudat de Teruel.

Aria Sectors Zonas Hespitals
Aria de salut IV Sector Alcanyiz Alcanyiz, Alcorisa, Andorra, Calaceit, Calanda, Cantaviella, Casp, Íxar, Maella, Mas de las Matas, Muniesa y Val de Robres Hespital d'Alcanyiz
Sector Teruel Albarracín, Alfambra, Aliaga, Baguena, Calamocha, Cedriellas, Cella, Mont-reyal, Mora de Rubielos, Mosqueruela, Santa Olalia, Sarrión, Teruel Rural, Teruel Centro, Utriellas y Villel Hespital Bispe Polanco
Hespital Sant Chusé

Aria de salut V[editar | modificar o codigo]

O Sector Sanitario de Zaragoza I forma l'Aria de Salut V. A suya población ye de 188.539[1] habitants en una amplaria de 3.210,7 km² y con una densidat de población de 58,7 habitants por km². Cubre un total de 30 municipios dividius en 51 entidaz distribuyius entre as comarcas de Cinco Villas, Monegros y Central.

L'altaria meya d'iste sector sanitario ye de 255 m, estando Luna con 493 m a zona de salut con mayor altaria meya. O municipio mas poblau d'o Sector Zaragoza I (difueras d'a propia ciudat de Zaragoza) ye Zuera y o menos poblau Puendeluna. Cuasi todas as zonas de salut d'iste sector tienen municipios con mas de 1.000 habitants; excepto a zona de Luna en a que toz os suyos municipios tienen menos de 1.000.

Se divide en 13 zonas de salut, cadaguna con o suyo correspondient centro de salut. S'incluyen antimás en ista zona dos hespitals (Royo Villanova y Nuestra Sinyora de Gracia), un centro d'especialidaz (C.M.E. Grande Covián) y tres centros de salut mental (C.S.M. d'o Hespital Ntra. Sra. de Gracia, C.S.M. Actur Sud y C.S.M. Infanto-Chovenil Actur Sud), toz éls situaus en a ciudat de Zaragoza.

Aria Sectors Zonas Hespitals
Aria de salut V Sector Zaragoza I Actur Norte, Actur Ueste, Actur Sud, Alfacharín, Avenida Catalunya, Burcharaloz, Luna, Parque Goya, Rabal, Santa Isabel, Villamayor, Zalfonada y Zuera Hespital Nuestra Sinyora de Gracia
Hespital Royo Villanova

Bibliografía[editar | modificar o codigo]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Datos de población d'o Padrón Municipal d'habitants a 1 de chinero de 2007

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]