Navarra

De Biquipedia
(Reendrezau dende Probinzia de Nabarra)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Comunidat Foral de Navarra
Comunidad Foral de Navarra
Nafarroako Foru Komunitatea
Comunidat foral d'Espanya
Escudo de  Navarra
Bandera Escudo
Himno: Himno de las Cortes
Entidat
 • Estato
Comunidat foral
Espanya
Capital Pamplona[1]
Subdivisions 5 merindaz
19 comarcas
Idioma oficial Castellano y basco (cooficial en parti d'o territorio)
Superficie
 • Total
Pos. 11 de 19
10 391 km²
Población
 • Total (2019)
 • Densidat
Pos. 15 de 19
647 554 hab.
63,18 hab/km²
‎Chentilicio Navarro/a[2]
ISO 3166-2 ES-NC, ES-NA
President María Chivite Navascués (PSOE)[3]
Amilloramiento d'o Fuero 16 d'agosto, 1982
Día de Navarra 3 d'aviento

Pachina web oficial

A Comunidat Foral de Navarra (Comunidad Foral de Navarra en castellano, Nafarroako Foru Komunitatea en basco) ye una comunidat autonoma d'o norte d'Espanya. Muga por o norte con Francia, por l'este con Aragón, por o sud con La Rioja y por l'ueste con o País Basco.

D'una población de 642.051 habitants (2011), alto u baixo un tercio d'ixa cifra viven en a capital, Pamplona (Iruñea u Iruña en euskera). Bi han 272 municipios en Navarra, agrupatos tradicionalment en 5 merindaz y 19 comarcas.

Navarra ye una mezcla d'influencia montanyesa d'os Pireneus y Mediterrania d'a val de l'Ebro. En o norte se charra basco, en o centro y sud a lengua popular ye o castellano. En a Edat Meya se charraba o romance navarro en o sud y l'este y l'occitán en ciudaz d'o camín de San Chaime.

Comarcas[editar | modificar o codigo]

Navarra se dividió historicament en Merindaz: Merindat de Pamplona, Merindat d'Estella, Merindat de Sangüesa, Merindat d'Olit, Merindat de Tudela y Merindat de Baixa Navarra u Ultrapuertos.

En Navarra as comarcas se distribuyen en tres rechions cheograficas:

  • Ribera Navarra, subdividita en oriental y occidental, con Tudela y Viana como nuclios mas grans.
  • Navarra Meya, d'alto u baixo a Merindat d'Olit, con Tafalla y Olit como nuclios mas grans.
  • A zona d'a Montanya, que comprene as vals marcatas por as sierras d'Aralar, Urbasa y Andía en a parte occidental y as vals Pirenencas en a parte central y oriental.

Veyer tamién[editar | modificar o codigo]

Referencias[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


 
Provincias tradicionals d'Euskal Herria (País Basco)
As 7 provincias tradivionals de Euskal Herria u País Basco
País Basco espanyol u Hegoalde : Alaba | Bizcaya | Guipuzcua | Navarra
País Basco francés u Iparralde : Labort | Sola | Ultrapuertos


Comunidatz autonomas d'Espanya
Andalucía - Aragón - Prencipau d'Asturias - Islas Balears - Canarias - Cantabria - Castiella-La Mancha - Castiella y Leyón - Catalunya - Extremadura - Galicia - Comunidat de Madrit - Rechión de Murcia - Navarra - País Basco - La Rioja - País Valenciano
Ciudatz autonomas
Ceuta - Melilla
Plazas de Sobiranía
Chafarinas - Penyón de Vélez de la Gomera - Penyón d'Alhucemas


 
Provincias d'Espanya
Bandera d'Espanya
Alaba | Albacet | Alicant | Almería | Asturias | Ávila | Badajoz | Balears | Barcelona | Bizcaya | Burgos | Cáceres | Cádiz | Cantabria | Castellón | Ciudad Real | Cordoba | A Coruña | Cuenca | Chaén | Chirona | Granada | Guadalachara | Guipuzcua | Leyón | Leida | Lugo | Madrit | Malaga | Murcia | Navarra | Ourense | Las Palmas | Palencia | Pontevedra | La Rioja | Salamanca | Santa Cruz de Tenerife | Segovia | Sevilla | Soria | Tarragona | Teruel | Toledo | Uelba | Uesca | Valencia | Valladolit | Zamora | Zaragoza