Preterito imperfecto de conchuntivo en baverán

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Tiempos verbals
en baverán
Modo indicativo

 - Formas simplas
Present
Preterito imperfecto
Futuro
 - Formas compuestas
Preterito perfecto
Preterito plusquamperfecto
Futuro compuesto

Modo conchuntivo

 - Formas simplas
Present
Preterito imperfecto
 - Formas compuestas
Preterito plusquamperfecto

Modo imperativo

Imperativo

Impresonals

Infinitivo present
Infinitivo perfecto
Participio present
Participio perfecto

O preterito imperfecto de conchuntivo en baverán (Konjunktiv Impeafekt) se fa servir ta esprisar situacions irreals, deseyos y requestas formals. Ye alto u baixo equivalent a o condicional simple en l'aragonés en aragonés.

Preterito imperfecto[editar | modificar o codigo]

En baverán existe una forma compuesta y dica tres formas simplas (feble, fuerta y mixta) d'imperfecto de conchuntivo.

Formas compuestas[editar | modificar o codigo]

A forma compuesta de preterito imperfecto de conchuntivo ye formada con o verbo auxiliar doa en a suya forma d'immperfecto de conchuntivo y o infinitivo d'o verbo a conchugar. Un eixemplo de conchugación compuesta d'o verbo essn (en aragonés "minchar") ye:

Presona Conchugación Aragonés
1ª Sing. i dààd essn yo mincharía/mincharba
2ª Sing. du dààdsd essn tú mincharías/mincharbas
3ª Sing. eà/sie/es dààd essn ell/ella mincharía/mincharba
1ª Plur. mià dààdn/dààn essn nusatros mincharíanos/minchárbanos
2ª Plur. ià dààds essn vusatros mincharíatz/mincharbatz
3ª Plur. de dààdn/dààn essn ells/ellas mincharían/mincharban

Formas simplas[editar | modificar o codigo]

Os verbos fuertes fan un cambeo vocalico en a suya radiz. A forma feble (tamién en os verbos fuertes) se fa adhibindo a rematanza -àd a la radiz. Bells verbos tienen una tercera forma mixta con cambeo vocalico y rematanza en -àd. Un eixemplo de conchugación compuesta d'o verbo essn (en aragonés "minchar") ye:

Presona Forma fuerte Forma feble Forma mixta Aragonés
1ª Sing. i ààß i essàd i ààßàd yo mincharía/mincharba
2ª Sing. du ààßdsd du essàdsd du ààßàdsd tú mincharías/mincharbas
3ª Sing. eà/sie/es ààßd eà/sie/es essàd eà/sie/es ààßàd ell/ella mincharía/mincharba
1ª Plur. mià ààßdn mià essàdn mià ààßàdn nusatros mincharíanos/minchárbanos
2ª Plur. ià ààßds ià essàds ià ààßàds vusatros mincharíatz/mincharbatz
3ª Plur. de ààßdn de essàdn de ààßàdn ells/ellas mincharían/mincharban

Verbos febles y fuertes[editar | modificar o codigo]

En a siguient tabla pueden veyer-se as formas fuertes, febles y mixtas (si existen) de bells verbos en baverán. En royo se marcan aquellas formas que ya quasi no se fan servir en as zonas urbanas, encara que sí existen en as rurals:

Conchuntivo fuerte baverán Conchuntivo feble baverán Conchuntivo mixto baverán Infinitivo baverán Conchuntivo II alemán Infinitivo alemán Condicional aragonés Infinitivo aragonés
ààß essàd ààßàd essn äße essen mincharía minchar
bliàb bleiwàd - bleim bliebe bleiben permaneixería permaneixer
brààch brechàd - brechà bräche brechen crebaría crebar
drààf dreffàd drààfàd dreffà träfe treffen trobaría trobar
drààng dringgàd - dringgà tränke trinken bebería beber
driàg drågàd - drång trüge tragen levaría levar
fànd finddàd fàndàd finddn fände finden trobaría trobar
friàg frågàd - frång fragte fragen preguntaría preguntar
frààß fressàd - fressn fräße fressen trusquiría trusquir
gààb gewàd gààwàd geem gäbe geben daría dar
gschàh gschäàd - ' geschähe geschehen pasaría pasar
gàng àd gàngàd geh ginge gehen iría ir
hàng héngàd hàngàd hengà hinge hängen pencharía penchar
kààm kemàd kààmàd kemà käme kommen plegaría plegar
lààg liegàd lààgàd lieng läge liegen chitaría chitar
lààs lesàd - lesn läse lesen leyería leyer
liàf làffàd - laffà liefe laufen correría correr
liàß lassàd liàßàd lassn ließe lassen deixaría deixar
nàhm nehmàd nàhmàd nehmà nähme nehmen prenería prener
ràng rengàd - reng regnete regnen plevería plever
sààh àd - säng sähe sehen veyería veyer
sàng singàd sàngàd singà sänge singen cantaría cantar
schliàg schlågàd - ' schlüge schlagen trucarías trucar
schbràng schbringàd schbràngàd schbringà spränge springen blincaría blincar
schdàngg schdinggàd - schdinggà stänke stinken pudiría pudir
schdàndd schdäàd schdànddàd schdeh stünde stehen permaneixería permaneixer
vàgààß vàgessàd vàgàßàd vagessn vergäße vergessen ixublidaría ixublidar
vàschwàndd vàschwinddàd vàschwànddàd ' verschwände verschwinden desapareixería desapareixer

En baverán ye posible creyar a forma feble de qualsiquier verbo adhibindo a rematanza "-àd". Bi ha manimenos quatre excepcions de verbos que no tienen forma feble ni mixta:

Conchuntivo fuerte baverán Infinitivo baverán Conchuntivo II alemán Infinitivo alemán Condicional aragonés Infinitivo aragonés
dààd doa täte tun fería fer
häd håm hätte haben tendría tener
kàndd kenna könnte können podría poder
wààr sei wäre sein sería/estaría ser/estar

Beluns d'istos verbos tienen diferents formas seguntes o dialecto:

  • bringàd, bràchd, bràchdàd = trayería
  • kànndd, kundd, kànddàd, kunddàd = podría
  • miàssàd, miàßd = habría de
  • soidd, soiddàd = habría de
  • woidd, woiddàd = querría
  • wißd, wissàd = sabría

Emplego[editar | modificar o codigo]

L'uso d'o imperfecto de conchuntivo en baverán ye equivalent a os tiempos simples de conchuntivo II en alemán. En aragonés traduce a vegadas como pasato imperfecto de subchuntivo y atras como condicional simple. S'emplega en os siguients casos:

  • Ta fer requestas formals:
Baverán Alemán Aragonés
Dààn Sie à wengàl zamruggà? Würden Sie ein wenig zusammen rücken? Podría fer-se una mica t'aquí?
  • Quan se charra de un feito que no ye preciso:
Baverán Alemán Aragonés
I moànàd scho. Ich würde schon meinen. Creería que sí.
  • Ta construyir oracions condicionals:
Baverán Alemán Aragonés
I wann kunnd, i schlaffàd bis um zwöife middåg. Wenn ich könnte, würde ich bis zwölf Uhr Mittag schlafen. Si podese, dormiría dica as dotze d'o meyodía.
  • Ta esprisar deseyos:
Baverán Alemán Aragonés
Wann i bloß à Gäid hädd! Wenn ich nur Geld hätte! Sisquiera tenese diners!

Bibliografía[editar | modificar o codigo]