Preterito imperfecto de conchuntivo en baverán

Tiempos verbals en baverán

Modo indicativo

- Formas simplas Present Preterito imperfecto Futuro  - Formas compuestas Preterito perfecto Preterito plusquamperfecto Futuro compuesto

Modo conchuntivo

- Formas simplas Present Preterito imperfecto  - Formas compuestas Preterito plusquamperfecto

Modo imperativo

Imperativo

Impresonals

Infinitivo present Infinitivo perfecto Participio present Participio perfecto

O preterito imperfecto de conchuntivo en baverán (Konjunktiv Impeafekt) se fa servir ta esprisar situacions irreals, deseyos y requestas formals. Ye alto u baixo equivalent a o condicional simple en l'aragonés en aragonés.

Preterito imperfecto

En baverán existe una forma compuesta y dica tres formas simplas (feble, fuerta y mixta) d'imperfecto de conchuntivo.

Formas compuestas

A forma compuesta de preterito imperfecto de conchuntivo ye formada con o verbo auxiliar doa en a suya forma d'imperfecto de conchuntivo y o infinitivo d'o verbo a conchugar. Un eixemplo de conchugación compuesta d'o verbo essn (en aragonés "minchar") ye:

Presona	Conchugación	Aragonés
1ª Sing.	i dààd essn	yo mincharía/mincharba
2ª Sing.	du dààdsd essn	tú mincharías/mincharbas
3ª Sing.	eà/sie/es dààd essn	ell/ella mincharía/mincharba
1ª Plur.	mià dààdn/dààn essn	nusatros mincharíanos/minchárbanos
2ª Plur.	ià dààds essn	vusatros mincharíatz/mincharbatz
3ª Plur.	de dààdn/dààn essn	ells/ellas mincharían/mincharban

Formas simplas

Os verbos fuertes fan un cambeo vocalico en a suya radiz. A forma feble (tamién en os verbos fuertes) se fa adhibindo a rematanza -àd a la radiz. Bells verbos tienen una tercera forma mixta con cambeo vocalico y rematanza en -àd. Un eixemplo de conchugación compuesta d'o verbo essn (en aragonés "minchar") ye:

Presona	Forma fuerte	Forma feble	Forma mixta	Aragonés
1ª Sing.	i ààß	i essàd	i ààßàd	yo mincharía/mincharba
2ª Sing.	du ààßdsd	du essàdsd	du ààßàdsd	tú mincharías/mincharbas
3ª Sing.	eà/sie/es ààßd	eà/sie/es essàd	eà/sie/es ààßàd	ell/ella mincharía/mincharba
1ª Plur.	mià ààßdn	mià essàdn	mià ààßàdn	nusatros mincharíanos/minchárbanos
2ª Plur.	ià ààßds	ià essàds	ià ààßàds	vusatros mincharíatz/mincharbatz
3ª Plur.	de ààßdn	de essàdn	de ààßàdn	ells/ellas mincharían/mincharban

Verbos febles y fuertes

En a siguient tabla pueden veyer-se as formas fuertes, febles y mixtas (si existen) de bells verbos en baverán. En royo se marcan aquellas formas que ya quasi no se fan servir en as zonas urbanas, encara que sí existen en as rurals:

Conchuntivo fuerte baverán	Conchuntivo feble baverán	Conchuntivo mixto baverán	Infinitivo baverán	Conchuntivo II alemán	Infinitivo alemán	Condicional aragonés	Infinitivo aragonés
ààß	essàd	ààßàd	essn	äße	essen	mincharía	minchar
bliàb	bleiwàd	-	bleim	bliebe	bleiben	permaneixería	permaneixer
brààch	brechàd	-	brechà	bräche	brechen	crebaría	crebar
drààf	dreffàd	drààfàd	dreffà	träfe	treffen	trobaría	trobar
drààng	dringgàd	-	dringgà	tränke	trinken	bebería	beber
driàg	drågàd	-	drång	trüge	tragen	levaría	levar
fànd	finddàd	fàndàd	finddn	fände	finden	trobaría	trobar
friàg	frågàd	-	frång	fragte	fragen	preguntaría	preguntar
frààß	fressàd	-	fressn	fräße	fressen	trusquiría	trusquir
gààb	gewàd	gààwàd	geem	gäbe	geben	daría	dar
gschàh	gschäàd	-	'	geschähe	geschehen	pasaría	pasar
gàng	gäàd	gàngàd	geh	ginge	gehen	iría	ir
hàng	héngàd	hàngàd	hengà	hinge	hängen	pencharía	penchar
kààm	kemàd	kààmàd	kemà	käme	kommen	plegaría	plegar
lààg	liegàd	lààgàd	lieng	läge	liegen	chitaría	chitar
lààs	lesàd	-	lesn	läse	lesen	leyería	leyer
liàf	làffàd	-	laffà	liefe	laufen	correría	correr
liàß	lassàd	liàßàd	lassn	ließe	lassen	deixaría	deixar
nàhm	nehmàd	nàhmàd	nehmà	nähme	nehmen	prenería	prener
ràng	rengàd	-	reng	regnete	regnen	plevería	plever
sààh	säàd	-	säng	sähe	sehen	veyería	veyer
sàng	singàd	sàngàd	singà	sänge	singen	cantaría	cantar
schliàg	schlågàd	-	'	schlüge	schlagen	trucarías	trucar
schbràng	schbringàd	schbràngàd	schbringà	spränge	springen	blincaría	blincar
schdàngg	schdinggàd	-	schdinggà	stänke	stinken	pudiría	pudir
schdàndd	schdäàd	schdànddàd	schdeh	stünde	stehen	permaneixería	permaneixer
vàgààß	vàgessàd	vàgàßàd	vagessn	vergäße	vergessen	ixublidaría	ixublidar
vàschwàndd	vàschwinddàd	vàschwànddàd	'	verschwände	verschwinden	desapareixería	desapareixer

En baverán ye posible creyar a forma feble de qualsiquier verbo adhibindo a rematanza "-àd". Bi ha manimenos quatre excepcions de verbos que no tienen forma feble ni mixta:

Conchuntivo fuerte baverán	Infinitivo baverán	Conchuntivo II alemán	Infinitivo alemán	Condicional aragonés	Infinitivo aragonés
dààd	doa	täte	tun	fería	fer
häd	håm	hätte	haben	tendría	tener
kàndd	kenna	könnte	können	podría	poder
wààr	sei	wäre	sein	sería/estaría	ser/estar

Beluns d'istos verbos tienen diferents formas seguntes o dialecto:

• bringàd, bràchd, bràchdàd = trayería
• kànndd, kundd, kànddàd, kunddàd = podría
• miàssàd, miàßd = habría de
• soidd, soiddàd = habría de
• woidd, woiddàd = querría
• wißd, wissàd = sabría

Emplego

L'uso d'o imperfecto de conchuntivo en baverán ye equivalent a os tiempos simples de conchuntivo II en alemán. En aragonés traduce a vegadas como pasato imperfecto de subchuntivo y atras como condicional simple. S'emplega en os siguients casos:

• Ta fer requestas formals:

Baverán	Alemán	Aragonés
Dààn Sie à wengàl zamruggà?	Würden Sie ein wenig zusammen rücken?	Podría fer-se una mica t'aquí?

• Quan se charra de un feito que no ye preciso:

Baverán	Alemán	Aragonés
I moànàd scho.	Ich würde schon meinen.	Creería que sí.

• Ta construyir oracions condicionals:

Baverán	Alemán	Aragonés
I wann kunnd, i schlaffàd bis um zwöife middåg.	Wenn ich könnte, würde ich bis zwölf Uhr Mittag schlafen.	Si podese, dormiría dica as dotze d'o meyodía.

• Ta esprisar deseyos:

Baverán	Alemán	Aragonés
Wann i bloß à Gäid hädd!	Wenn ich nur Geld hätte!	Sisquiera tenese diners!

Bibliografía

• "Bairische Grammatik". Ludwig Merkle. Hugendubel. Múnich, 1975. ISBN 3-88034-127-3