Present d'indicativo en baverán

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Tiempos verbals
en baverán
Modo indicativo

 - Formas simplas
Present
Preterito imperfecto
Futuro
 - Formas compuestas
Preterito perfecto
Preterito plusquamperfecto
Futuro compuesto

Modo conchuntivo

 - Formas simplas
Present
Preterito imperfecto
 - Formas compuestas
Preterito plusquamperfecto

Modo imperativo

Imperativo

Impresonals

Infinitivo present
Infinitivo perfecto
Participio present
Participio perfecto

O present d'indicativo en baverán (Indikativ Präsens) se fa servir ta expresar accions presents, asinas como tamién accions que ocurrirán en un esdevenidero amanau u que prencipioron en o pasau y continan en o present.

Verbos regulars[editar | modificar o codigo]

Verbos febles[editar | modificar o codigo]

Os verbos febles constituyen a mayoría d'os verbos en baverán y son aquells que en a construcción d'as suyas formas de preterito no fan cambeo vocalico en vocal d'a suya radiz. Asinas totz os verbos febles son regulars. Un eixemplo de conchugación sería o verbo machà (en aragonés "fer"):

Persona Conchugación Rematanza Alemán Aragonés
1ª Sing. i mach ich mache yo foi
2ª Sing. du machsd -sd du machst tú fas
3ª Sing. eà/sie/es machd -d er/sie/es macht ell/ella fa
1ª Plur. mià machà(n) -n wir machen nusatros femos
2ª Plur. ià machds -ds ihr macht vusatros fetz
3ª Plur. de machà(n) -n sie machen ells fan

Cal parar cuenta que os verbos con o infinitivo rematau en , como ye iste caso, tienen una doble forma d'a primera y tercera persona de plural, rematando en (forma irregular) u en -àn (forma regular) seguntes o dialecto. Son eixemplos mià/de dreffà u mià/de dreffàn (trobamos/troban), mià/de hoffà u mià/de hoffàn (asperamos/asperan), mià/de kàffà u mià/de kàffàn (mercamos/mercan).

Asinas en os dialectos en que adhiben ixa -n final iste feito constituyiría una irregularidat, ya que como hemos dito fueras de bellas excepcions as formas d'a primera y tercera persona de plural y o infinitivo d'o verbo son as mismas.

Persona dreffà hoffà kàffà dringgà
1ª Sing. i dref i hof i kàf i dringg
2ª Sing. du drefsd du hofsd du kàfsd du dringgsd
3ª Sing. eà/sie/es drefd eà/sie/es hofd eà/sie/es kàfd eà/sie/es dringgd
1ª Plur. mià dreffà
mià dreffàn
mià hoffà
mià hoffàn
mià kàffà
mià kàffàn
mià dringgà
mià dringgàn
2ª Plur. ià dreffds ià hoffds ià kàffds ià dringgds
3ª Plur. de dreffà
de dreffàn
de hoffà
de hoffàn
de kàffà
de kàffàn
de dringgà
de dringgàn

En istos verbos existe tamién a opción de formar a primera persona de plural metendo o pronombre personal -mà dezaga. Asinas tenemos mach, dref, hof, kaf, dring...

Podemos observar bellas caracteristicas importants en iste modelo cheneral de conchugación:

  • En a primera persona de singular d'a conchugación de l'alemán la rematanza ye -e. En o baverán, igual que en l'alemán coloquial charrau se pierde ista -e. Por eixemplo i geh (me'n voi), i red (charro), i dråg (levo), i schbui (chugo).
  • A segunda persona d'o plural remata en -ds. Asinas por eixemplo tenemos ià rauchds (fumatz), ià leds (leyetz), ià schaugds (uellatz), ià essds (minchatz).
  • A primera y a tercera persona de plural coinciden con o infinitivo d'o verbo, por eixemplo schreim (escribir) y mià/de schreim (escribimos/escriben), làffà (correr) y mià/de làffà (corremos/corren), dringgà (beber) y mià/de dringgà (bebemos/beben).
  • Existe una forma rural d'a tercera persona de plural que cambea a rematanza -n por -nd. Por eixemplo de fahrn u de fahrnd (adugan), de leem u de leemd (viven).

Verbos fuertes[editar | modificar o codigo]

Os verbos fuertes son aquells que experimentan un cambeo en a vocal d'a suya radiz en formar os tiempos de preterito. No totz os verbos fuertes son regulars. Un eixemplo de chugación regular d'un verbo fuerte se puet veyer en o verbo biddn (en aragonés "pedir"):

Persona Conchugación Rematanza Alemán Aragonés
1ª Sing. i bidd ich bitte yo pido
2ª Sing. du biddsd -sd du bittest tú pides
3ª Sing. eà/sie/es bidd -d er/sie/es bittet ell/ella pide
1ª Plur. mià biddn -n wir bitten nusatros pedimos
2ª Plur. ià bidds -ds ihr bittet vusatros peditz
3ª Plur. de biddn -n sie bitten ells piden

En iste eixemplo cal parar cuenta que en a tercera persona de singular y a segunda de plural no se adhibe una -d dezaga d'a radiz, ya que ista ya remata en doble -d. Sí que se adhibe en o caso de que remate nomás en una -d, por eixemplo brådn/eà brådd/ià brådds.

Verbos regulars en baverán y irregulars en alemán[editar | modificar o codigo]

A mayoría de verbos fuertes con a vocal -a en a suya radiz cambean ista en alemán por una -ä en a segunda y tercera persona de singular, asinas laufen/ich laufe/du läufst/er läuft ("correr"/"corro"/"corres"/"corre") u fangen/ich fange/du fängst/er fängt ("prener"/"prengo"/"prenes"/"prene"). En baverán no cambea ixa vocal, por o que istos verbos son regulars de tot:

Persona bråddn fangn gråm lassn schdoßn
schdässn
1ª Sing. i brådd i fang i gråb i lass i schdoß
i schdäss
2ª Sing. du bråddsd du fangsd du gråbsd du lasssd du schdoßd
du schdässd
3ª Sing. eà/sie/es brådd eà/sie/es fangd eà/sie/es gråbd eà/sie/es lassd eà/sie/es schdoßd
eà/sie/es schdässd
1ª Plur. mià bråddn mià fangn mià gråm mià lassn mià schdoßn
mià schdässn
2ª Plur. ià brådds ià fangds ià gråbds ià lassds ià schdoßds
ià schdässds
3ª Plur. de bråddn de fangn de gråm de lassn de schdoßn
de schdässn

Como puet veyer-se o verbo schdoßn/schdässn ("empentar") tien una doble variant, pero en os dos casos ye regular.

Verbos irregulars[editar | modificar o codigo]

Verbos con a primera y tercera persona de plural irregulars[editar | modificar o codigo]

Como ya hemos dito por un regular a primera y tercera persona d'o plural coinciden con o infinitivo d'o verbo. Son excepcions a iste regle os verbos geh, schdeh, doà, håm y sei y tamién en son os verbos remataus en -à quan adhiben a -n en a rematanza d'istas personas. En istos verbos a primera y tercera persona de plural son diferents d'o infinitivo: geh y mià/de gengà (u gengàn u gehnà, n'imos/en van), schdeh y mià/de schdengà (u schdengàn u schdehnà, i somos/i son), doà y mià/de deàn (femos/fan), håm y mià/de ham (habemos/han) y sei y mià/de sàn (somos/son).

Persona geh schdeh doà håm sei
1ª Sing. i gäh i schdäh i duà i håb i bin
i bi
2ª Sing. du gähsd du schdähsd du duàsd du håsd du bisd
3ª Sing. eà/sie/es gähd eà/sie/es schdehd eà/sie/es duàd eà/sie/es håd eà/sie/es is
1ª Plur. mià gengà
mià gengàn
mià gehnà
mià schdengà
mià schdengàn
mià schdehnà
mià deàn
mià dàn
mià ham mià sàn
mià hàn
2ª Plur. ià gähds ià schdähds ià deàds
ià dàds
ià duàds
ià habds ià seids
3ª Plur. de gengà
de gengàn
de gehnà
de schdengà
de schdengàn
de schdehnà
de deàn
de dàn
de duàn
de doàn
de ham de sàn
de hàn
de hànd

Existen tamién as formas de primera persona de plural con o pronombre personal -mà dezaga: gemmà, schdemmà, deammà, hammà y sàmmà.

Os verbos con a radiz rematada en vocal + f doblan ista f en plural, infinitivo y participio perfecto. En royo se marcan as formas irregulars:

Persona schlaffà kàffà sauffà häiffà
1ª Sing. i schlaf i kàf i sauf i häif
2ª Sing. du schlafsd du kàfsd du saufsd du häifsd
3ª Sing. eà/sie/es schlafd eà/sie/es kàfd eà/sie/es saufd eà/sie/es häifd
1ª Plur. mià schlaffà mià kàffà mià sauffà mià häiffà
2ª Plur. ià schlaffds ià kàffds ià sauffds ià häiffds
3ª Plur. de schlaffà de kàffà de sauffà de häiffà
Participio gschlaffà kàffd gsauffà koiffà

Verbos con cambeo en a rematanza d'a radiz[editar | modificar o codigo]

Os verbos con radiz rematada en -g en alemán fan un cambeo de posición d'ixa consonant por a n siguient en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural, quedando asinas a rematanza -ng. Son eixemplos leeng (en alemán legen, meter), såång (en alemán sagen, decir) u lieng (liegen, chitar-se). En a resta de personas desapareixe a -n, por o que no se produce iste fenomeno.

Persona såång lieng leeng
1ª Sing. i sååg i lieg i leeg
2ª Sing. du såågsd du liegsd du leegsd
3ª Sing. eà/sie/es såågd eà/sie/es liegd eà/sie/es leegd
1ª Plur. mià såång mià liegng mià leegng
2ª Plur. ià såågds ià liegds ià leegds
3ª Plur. de såång de liegng de leegng'

Os verbos con radiz rematada en -b la transforman en -m en chuntar-se a b con a n en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural. En a resta de personas contina apareixindo a -b en a conchugación. Por eixemplo leem (leben, vivir), schdeàm u schiàm (schieben, meter).

Persona leem schdeàm schiàm
1ª Sing. i leeb i schdeàb i schiàb
2ª Sing. du leebsd du schdeàbsd' du schiàbsd
3ª Sing. eà/sie/es leebd eà/sie/es schdeàbd eà/sie/es schiàbd
1ª Plur. mià leem mià schdeàm mià schiàm
2ª Plur. ià leebds ià schdeàbds ià schiàbds
3ª Plur. de leem de schdeàm de schiàm'

Verbos con a primera y segunda persona de singular irregulars[editar | modificar o codigo]

Os verbos que en alemán rematan en -eln u -ern adhiben una -d dezaga d'a radiz en a conchugación d'a primera y segunda persona de singular y d'o imperativo. En baverán os primers pierden a -e en o suyo infinitivo, por eixemplo segln (en alemán segeln), någln ("clavar", en alemán nageln), bindln ("atar", en alemán bündeln) u sammen ("replegar", en alemán sammeln), estando iste zaguero una excepción, ya que conserva a -e y pierde a -l. En o siguient eixemplo de conchugación se veyen en royo as irregularidatz:

Persona segln sammen någln bindln
1ª Sing. i segld i sammld i någld i bindld
2ª Sing. du segldsd du sammldsd du någldsd du bindldsd
3ª Sing. eà/sie/es segld eà/sie/es sammld eà/sie/es någld eà/sie/es bindld
1ª Plur. mià segln mià sammen mià någln mià bindln
2ª Plur. ià seglds ià sammlds ià någlds ià bindlds
3ª Plur. de segln de sammen de någln de bindln

O mesmo pasa con verbos con a suya radiz rematada en -n u -m precedida d'un atra consonant (fueras d'h, l, m y n). Aquí se puet veyer un eixemplo en que vegada mas se marcan en royo as formas que son irregulars:

Persona zeichnen admen
1ª Sing. i zeichned i admed
2ª Sing. du zeichnedsd du admedsd
3ª Sing. eà/sie/es zeichned eà/sie/es admed
1ª Plur. mià zeichnen mià admen
2ª Plur. ià zeichneds ià admeds
3ª Plur. de zeichnen de admen

Verbos con todas as personas de singular irregulars[editar | modificar o codigo]

Muitos verbos fuertes alemans que tienen a vocal -e u en a suya radiz cambean ista vocal en a segunda y tercera persona de singular por una -i, por eixemplo lesen/ich lese/du liest/er liest ("leyer"/"leigo"/"leyes"/"leye"). O baverán fa iste cambeo tamién en a primera persona de singular.

Persona säng geem essn schdeàm wiaffà kemà
1ª Sing. i siech
i siehg
i giib i iiß i schdiàb i wiàf i kim
2ª Sing. du sigsd du gibsd du issd du schdiàbsd du wiàfsd du kimsd
3ª Sing. eà/sie/es sichd eà/sie/es gibd eà/sie/es issd eà/sie/es schdiàbd eà/sie/es wiàfd eà/sie/es kimd
1ª Plur. mià säng mià geem mià essn mià schdeàm mià wiaffà(n) mià kemà(n)
2ª Plur. ià sängds ià geeds ià essds ià schdeàds ià wiaffds de kemàds
3ª Plur. de säng de geem de essn de schdeàm de wiaffà(n) de kemà(n)

En bells verbos puet producir-se o cambeo vocalico u no fer-lo, existindo asinas dos variants:

Persona lesn
1ª Sing. i les
i lies
2ª Sing. du lesd
du liesd
3ª Sing. eà/sie/es lesd
eà/sie/es liesd
1ª Plur. mià lesn
2ª Plur. ià lesds
3ª Plur. de lesn

Forma analitica d'o present[editar | modificar o codigo]

Amás d'a forma sintetica d'o present existe tamién una forma analitica que se fa con o verbo auxiliar doa y o infinitivo d'o verbo:

Persona Forma analitica Forma sintetica Aragonés
1ª Sing. i duà biddn i bidd yo pido
2ª Sing. du duàsd biddn du biddsd tú pides
3ª Sing. eà/sie/es duàd biddn eà/sie/es bidd ell/ella pide
1ª Plur. mià deàn/dàn biddn mià biddn nusatros pedimos
2ª Plur. ià deàds/dàds/duàds biddn ià bidds vusatros peditz
3ª Plur. de deàn/dàn/duàn/doàn biddn de biddn ells piden

Bibliografía[editar | modificar o codigo]