Ir al contenido

Mont Agut (Teruel)

De Biquipedia
(Reendrezau dende Montagut d'o Castiello)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Ta atros emplegos d'o termin Mont Agut se veiga Mont Agut (desambigación).
Mont Agut
Monteagudo del Castillo
Municipio d'Aragón
Ilesia de Mont Agut
Ilesia de Mont Agut.
Entidat
  País
  Provincia
  Comarca
Municipio
 Aragón
 Teruel
Comunidat de Teruel
Partiu chudicial Teruel
Superficie 44,4 km²
Población
  Total

43 hab. (2025)
Altaria
  Meyana

1450 m.
Distancia
  40 km

enta Teruel
Alcalde Luis Ignacio Lozano Cabañero
Codigo postal 44146
Parroquial
  Diocesi
  Arcipestrau
  Parroquia

Teruel y Albarracín
Teruel
Ntra. Sra. d'os Ánchels
Ríos Millars
Coordenadas
Mont Agut ubicada en Aragón
Mont Agut
Mont Agut
Mont Agut en Aragón

Mont Agut (Monteagudo del Castillo en castellano) ye un municipio d'a provincia de Teruel, situato en a comarca d'a Comunidat de Teruel. A suya población ye de 68 habitants (2006), en una superficie de 44,4 km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

Ye situato en o piet d'a sierra de Gúdar en a cuenca alta d'o río Millars.

O suyo termin muga con Gúdar, con Alcalá de la Selva, con Cedriellas, con Lo Pobo, y con Allepuz.

Lo nombre Mont Agut coincident con atros Mont Agut en ambito navarro-aragonés se conoix d'a Bula d'Hadrián IV en 1158 como una d'as mugas d'a diocesi de Zaragoza.

In quibus hec propiis duximus exprimenda vocabulis: ecclesiam sancte Maria, que est infra muros civitatis; quicquic iuris habes in ecclesia sanctarum Massarum; ecclesias de Tarrocca, tam infra villam quam infra terminos suos omnibus sibi pertinentiis; ecclesias de Montreial cum pertinentiis suis; Arrodenes, Cellam, Sanctam Mariam de Berrazin, Pennam Golosam, Torol, Alhambra cum omnibus earum pertinentiis, Lliacham, Montagud, Sylarch, Gudal, Aras, Morella, Olocap, Monrog, cum omnibus suis pertinentiis

Encara en o texto de concordia entre o bispe de Zaragoza y lo concello y capítol eclesiastico de Teruel d'o 14 d'abril de 1212 s'escribiba Montagud:

Similiter ecclesia sancti Petri et sancti Steffani eodem modo recippiant in perpetuum omnia jura de Alepuz de Argent, Covas d'almuden, Villalba de suso, Dornos, Corbón, Montagud, Camanyas, Ledon, Ceruleda, Villareio, Xulella, Formid, Vivel et Roda.[1]

Pero en chenerals en os textos medievals como as Cronicas d'os Chueces de Teruel s'escribe Montagudo, forma que se castellanizó de tot mes tarde en a forma Monteagudo. En 1920 prenió l'apelativo del Castillo.

En o sieglo XIV feba part d'a seixma d'el Campo de Mont Agut, adintro d'a comunidat d'aldeyas de Teruel.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
191019201930194019501960197019811991
- - - - - - - - 87
199219941996199719981999200020012002
- - 68 - 69 68 68 63 67
200320042005200620072008200920102011
67 68 65 67 74 77 80 71 66
201220132014201520162017201820192020
67 59 55 52 52 51 50 54 49
20212022202320242025202620272028-
51 43 - - - - - - -
1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Partido Popular 1
Total 1
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Vicente Izquierdo Fuertes UCD
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011
20112015 Luis Ignacio Lozano Cabañero PP
20152019
20192023
20232027 Luis Ignacio Lozano Cabañero [2] PP

Puestos d'intrés

[editar | modificar o codigo]
  • Ilesia de Nuestra Sinyora d'os Anchels
    Restas d'o castiello, sieglo XII.
  • Casal d'os Lozanos.
  • Ilesia de Nuestra Sinyora d'os Anchels, gotica d'o sieglo XVI.
  • Ermita d'a Virchen d'o Pilar, sieglo XVIII.
  • Ermita de Sant Benedet.
  • Peirón de Sant Benedet.
  • Peirón d'a Choya.
  • Restas de muralla, sieglo XII.
  • Puerta d'as Eras.

Zaguera semana de chulio u a primera d'agosto, dependendo de cuan caiga o 2 d'agosto que ye Nuestra Sinyora d'os Anchels.

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (es) Alberto López Polo: El Capítulo de Racioneros de Teruel. Revista Teruel, nº 25, chinero-chunio de 1961, p 193
  2. (es) Consulta el listado de alcaldes que han sido proclamados en Aragón en Heraldo de Aragón.