Marlene Dietrich
![]() |
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Marlene Dietrich | |
---|---|
Marlene Dietrich en 1961 en una escena d'a cinta Judgment at Nuremberg. | |
Información personal | |
Nombre real | Marie Magdalene Dietrich |
Calendata naiximiento: | 27 d'aviento de 1901 |
Puesto naiximiento: | ![]() |
Calendata muerte: | 6 de mayo de 1992 |
Puesto muerte: | ![]() |
Ocupación: | Actriz y cantaire |
Conchuche: | Rudolf Sieber (1924-1976) |
Fillos: | Maria Riva |
Sitio web: | www.MarleneDietrich.org |
Premios Tony: | |
-1968: Premio Tony Especial |
Marlene Dietrich (maɐˈleːnə ˈdiːtrɪç, nombre artistico de Marie Magdalene Dietrich), naixita de Berlín (Imperio Alemán) o 27 d'aviento de 1901 y muerta en París (Francia) o 6 de mayo de 1992, estió una actriz y cantaire alemana, que desembolicó a mayor parte d'a suya carrera cinematografica en Estaus Unius, dende os anyos 1930 y se nacionalizó ciudadana estausunidense en 1939.[1]
Ye considerata una d'as prencipals figuras d'o cine, y estió a musa d'o director cinematografico Josef von Sternberg, con qui treballó en cuantas cintas. Una d'as suyas caracteristicas particulars yera a suya voz, que gosan calificar de sensual; ixo, adhibito a os papels que fació en a primera parte d'a suya carrera cinematografica, fan que sía considerata como un prototipo d'a femme fatale. En 1999 fue esleita por l'American Film Institute como a nueuena millor estrela femenina de toz os tiempos.
Marlene Dietrich yera una personalidat de firmes conviccions politicas, y o suyo antinazismo yera notorio (de feito, compartito con muitos d'os alemans exiliatos d'a Republica de Weimar en plegar a o poder Adolf Hitler y convertir-la en una dictadura, o Tercer Reich). Asinas, se negó a tornar en Alemania poco antis d'escltar a guerra y, en esclatar, estió una artista muit compromesa con a victoria d'os Aliatos. Ixo se manifestó no nomás de parolas, so que tamién en actos: grabó cancions antinazis y antimilitaristas en idioma alemán t'a suya retransmisión, fació actuacions t'as tropas aliatas cuasi a o canto d'o frent de batalla y tenió siempre una firma actitud de refús enta o nazismo y l'antisemitismo. No dixa d'estar ironico que en Judgment at Nuremberg interpretase a la vidua d'un cheneral alemán executato por crímens de guerra.
D'entre a suya filmografía, se puet destacar belunas d'as suyas cintas, como Der blaue Engel (1930, Josef von Sternberg, con Emil Jannings, Kurt Gerron y Rosa Valetti), The Garden of Allah (1936, Richard Boleslawski, con Charles Boyer, Basil Rathbone y C. Aubrey Smith), Angel (1937, Ernst Lubitsch, con Herbert Marshall, Melvyn Douglas y Edward Everett Horton), Witness for the Prosecution (1957, Billy Wilder, con Tyrone Power, Charles Laughton y Elsa Lanchester), u Judgment at Nuremberg (1961, Stanley Kramer, con Spencer Tracy, Burt Lancaster, Richard Widmark, Maximilian Schell, Judy Garland y Montgomery Clift).
Premios[editar | modificar o codigo]
Encara que estió una actriz important, en a suya carrera cinematografica nomás recibió un Premio Tony Especial, en 1968.
Filmografía[editar | modificar o codigo]
- 1919: Im Schatten des Glücks, de Jacob Fleck y Luise Fleck, con Sybil Smolova, Hans Adalbert Schlettow y Robert Leffler.
- 1923: Tragödie der Liebe, de Joe May, con Lena Amsel, Charlotte Ander, Irmgard Bern y Paul Biensfeldt.
- 1923: So sind die Männer, de Georg Jacoby, con Egon von Hagen, Paul Heidemann y Harry Liedtke.
- 1923: Der Mensch am Wege, de William Dieterle, con Alexander Granach, Emilia Unda y William Dieterle.
- 1924: Der Sprung ins Leben, de Johannes Guter, con Xenia Desni, Walter Rilla y Paul Heidemann.
- 1924: Der Mönch von Santarem, de Lothar Mendes, con Alf Blutecher, Emmy Förster y Vivian Gibson.
- 1925: Der Tänzer meiner Frau, d'Alexander Korda, con Victor Varconi, María Corda y Lea Seidl.
- 1926: Der Juxbaron, de Willi Wolff, con Karl Beckmann, Henry Bender y Teddy Bill.
- 1926: Manon Lescaut, d'Arthur Robison, con Lya De Putti, Vladimir Gajdarov y Eduard Rothauser.
- 1926: Madame wünscht keine Kinder, d'Alexander Korda, con María Corda, Harry Liedtke y Maria Paudler.
- 1927: Eine Dubarry von heute, d'Alexander Korda, con María Corda, Alfred Abel y Friedrich Kayssler.
- 1927: Kopf hoch, Charly!, de Willi Wolff, con Michael Bohnen, George De Carlton y Blandine Ebinger.
- 1927: Sein grösster Bluff, de Henrik Galeen y Harry Piel, con Harry Piel, Toni Tetzlaff y Lotte Lorring.
- 1927: Café Elektric, de Gustav Ucicky, con Willi Forst, Fritz Alberti y Anny Coty.
- 1928: Prinzessin Olala, de Robert Land, con Hermann Böttcher, Walter Rilla y Georg Alexander.
- 1929: Gefahren der Brautzeit, de Fred Sauer, con Willi Forst, Albert Hörrmann y Otto Kronburger.
- 1929: Ich küsse Ihre Hand, Madame, de Robert Land, con Harry Liedtke, Pierre de Guingand y Charles Puffy.
- 1929: Die Frau, nach der man sich sehnt, de Curtis Bernhardt, con Fritz Kortner, Frida Richard y Oskar Sima.

- 1929: Das Schiff der verlorenen Menschen, de Maurice Tourneur, con Fritz Kortner, Robin Irvine y Vladimir Sokoloff.
- 1930: Der blaue Engel, de Josef von Sternberg, con Emil Jannings, Kurt Gerron y Rosa Valetti; bi habió una versión rodata en anglés, con os mesmos actors y director).
- 1930: Morocco, de Josef von Sternberg, con Gary Cooper, Adolphe Menjou y Ullrich Haupt.
- 1931: Dishonored, de Josef von Sternberg, con Victor McLaglen, Gustav von Seyffertitz y Warner Oland.
- 1932: Shanghai Express, de Josef von Sternberg, con Clive Brook, Anna May Wong y Warner Oland.
- 1932: Blonde Venus, de Josef von Sternberg, con Herbert Marshall, Cary Grant y Dickie Moore.
- 1933: The Song of Songs, de Rouben Mamoulian, con Brian Aherne, Lionel Atwill y Alison Skipworth.
- 1934: The Scarlet Empress (en o papel de Catalina II de Rusia), de Josef von Sternberg, con John Lodge, Sam Jaffe y Louise Dresser.
- 1935: The Fashion Side of Hollywood, documental, de Josef von Sternberg, con Travis Banton, Joan Bennett y Claudette Colbert.
- 1935: The Devil is a Woman, de Josef von Sternberg, con Lionel Atwill, Edward Everett Horton y Alison Skipworth.
- 1936: I Loved a Soldier, de Henry Hathaway, con Charles Boyer, Walter Catlett y Lionel Stander.
- 1936: Desire, de Frank Borzage, con Gary Cooper, John Halliday y William Frawley.
- 1936: The Garden of Allah, de Richard Boleslawski, con Charles Boyer, Basil Rathbone y C. Aubrey Smith.
- 1937: Knight Without Armour, de Jacques Feyder, con Robert Donat, Irene Vanbrugh y Herbert Lomas.
- 1937: Angel, d'Ernst Lubitsch, con Herbert Marshall, Melvyn Douglas y Edward Everett Horton.
- 1939: Destry Rides Again, de George Marshall, con James Stewart, Mischa Auer, Charles Winninger y Brian Donlevy.
- 1940: Seven Sinners, de Tay Garnett, con John Wayne, Albert Dekker, Broderick Crawford, Anna Lee y Mischa Auer.
- 1941: The Flame of New Orleans, de René Clair, con Bruce Cabot, Roland Young, Mischa Auer y Andy Devine.
- 1941: Manpower, de Raoul Walsh, con Edward G. Robinson, George Raft y Alan Hale.
- 1942: The Lady Is Willing, de Mitchell Leisen, con Fred MacMurray, Aline MacMahon y Stanley Ridges.
- 1942: The Spoilers, de Ray Enright, con Randolph Scott, John Wayne, Margaret Lindsay, Harry Carey y Richard Barthelmess.
- 1942: Pittsburgh, de Lewis Seiler, con Randolph Scott, John Wayne, Frank Craven y Louise Allbritton.
- 1943: Show Business at War, de Louis De Rochemont, un documental de propaganda belica d'os Aliatos.
- 1944: Follow the Boys, d'A. Edward Sutherland, con George Raft, Vera Zorina y Grace McDonald.
- 1944: Kismet, de William Dieterle, con Ronald Colman, James Craig, Edward Arnold, Hugh Herbert y Joy Page.
- 1946: Martin Roumagnac, de Georges Lacombe, con Jean Gabin, Jean d'Yd, Daniel Gélin y Jean Darcante.
- 1947: Golden Earrings, de Mitchell Leisen, con Ray Milland, Murvyn Vye y Bruce Lester.
- 1948: A Foreign Affair, de Billy Wilder, con Jean Arthur, John Lund, Millard Mitchell y Peter von Zerneck.
- 1949: Jigsaw, de Fletcher Markle, con Franchot Tone, Jean Wallace y Marc Lawrence - cameo.
- 1950: Stage Fright, d'Alfred Hitchcock, con Jane Wyman, Michael Wilding y Richard Todd.
- 1951: No Highway in the Sky, de Henry Koster, con James Stewart, Glynis Johns y Jack Hawkins.
- 1952: Rancho Notorious, de Fritz Lang, con Arthur Kennedy, Mel Ferrer, Gloria Henry y William Frawley.
- 1956: The Monte Carlo Story, de Samuel A. Taylor, con Vittorio De Sica, Arthur O'Connell, Jane Rose, Mischa Auer y Clelia Matania.
- 1956: Around the World in Eighty Days, de Michael Anderson, con David Niven, Cantinflas, Finlay Currie y Robert Morley - cameo.
- 1957: Witness for the Prosecution, de Billy Wilder, con Tyrone Power, Charles Laughton y Elsa Lanchester.
- 1958: Touch of Evil, d'Orson Welles, con Charlton Heston, Janet Leigh, Orson Welles y Joseph Calleia.
- 1961: Judgment at Nuremberg, de Stanley Kramer, con Spencer Tracy, Burt Lancaster, Richard Widmark, Maximilian Schell, Judy Garland y Montgomery Clift.
- 1962: Black Fox: The True Story of Adolf Hitler, de Louis Clyde Stoumen - documental, voz.
- 1964: Paris, When It Sizzles, de Richard Quine, con William Holden, Audrey Hepburn y Grégoire Aslan - cameo.
- 1972: An Evening With Marlene Dietrich (I Wish You Love) - concert film.
- 1979: Schöner Gigolo, armer Gigolo, de David Hemmings, con David Bowie, Sydne Rome, Kim Novak, David Hemmings y Maria Schell.
- 1984: Marlene - documental, de Maximilian Schell.[2]
Discografía[editar | modificar o codigo]
- Sencillos (selección)
- 1928: Wenn die beste Freundin.
- 1928: Es liegt in der Luft.
- 1930: Nimm Dich in acht vor blonden Frauen.
- 1930: Ich bin von Kopf bis Fuß auf Liebe eingestellt.
- 1930: Falling in Love Again.
- 1930: Ich bin die fesche Lola.
- 1930: Wenn ich mir was wünschen dürfte.
- 1930: Kinder, heut' abend, da such' ich mir was aus.
- 1931: Leben ohne Liebe kannst du nicht.
- 1931: Give Me the Man.
- 1931: Peter.
- 1931: Quand l'amour meurt.
- 1931: Johnny, wenn du Geburtstag hast.
- 1933: Mein blondes Baby.
- 1933: Ja so bin ich.
- 1933: Allein in einer großen Stadt.
- 1933: Wo ist der Mann?.
- 1939: The Boys in the Backroom.
- 1945: Lili Marleen (versión en anglés).
- 1954: Ich hab' noch einen Koffer in Berlin.
- 1960: Lili Marleen (vesión en alemán).
- 1962: Sag mir wo die Blumen sind.
- 1963: Für alles kommt die Zeit.
- 1964: Die Antwort weiß ganz allein der Wind.
- 1964: Der Trommelmann.
- 1965: Such Trying Times.
- 1966: Still war die Nacht.
- 1978: Just a Gigolo.
- Albums
- 1951: Marlene Dietrich Overseas.
- 1954: Live at the Café de Paris.
- 1959: Dietrich in Rio.
- 1960: Wiedersehen mit Marlene.
- 1964: Marlene singt Berlin.
- 1964: Die neue Marlene.
- 1964: Dietrich in London.
- Compilacions (selección)
- 1949: Souvenir Album.
- 1952: M.D. Live 1932-1952.
- 1959: Lil Marlene.
- 1969: Marlene Dietrich.
- 1973: The Best of Marlene Dietrich.
- 1974: Das war mein Milljöh.
- 1982: Her Complete Decca Recordings.
- 1992: The Marlene Dietrich Album.
- 1992: Art Deco Marlene Dietrich.
- 2007: Marlene Dietrich with the Burt Bacharach Orchestra.
Bibliografía[editar | modificar o codigo]
Escritos por Marlene Dietrich:
- (en) Dietrich, Marlene: Marlene Dietrich's ABC. Doubleday, 1962.
- (en) Dietrich, Marlene: Marlene, 1989, Grove Press. ISBN 0-8021-1117-3.
- (en) Dietrich, Marlene y Helnwein, Gottfried (fotos): Some Facts About Myself. Edition Cantz, 1990.
Atros:
- Maria Riva. Marlene Dietrich, Plaza y Janés, 1992. ISBN 84-01-35196-0.
- Donald Spoto. Marlene Dietrich, el ángel azul, Ediciones B, 1992. ISBN 84-406-3161-8
- Josef von Sternberg. 'Fun in a Chinesse Laundry', JC, 2002. ISBN 84-95121-23-9.
- Franz Hessel. Marlene Dietrich, Madrid, Errata naturae, 2014.
Vinclos externos[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Marlene Dietrich.
- (en) Pachina web oficial de Marlene Dietrich.
- (en) Marlene Dietrich en IMDb.
- (de) Pachina sobre Marlene Dietrich.
Referencias[editar | modificar o codigo]
- ↑ (ca) Marlene Dietrich en a Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dietrich insistió en que o director Maximilian Schell grabase nomás que a suya voz.