Múnich

De Biquipedia
(Reendrezau dende München)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Múnich
München
Minga
Ciudat independient d'Alemanya
Bandera Escudo d'armas
Seu d'a Virchen
Seu d'a Virchen.
Estau
 • Estato federal
 • Rechion
 • Districto
Flag of Germany.svg Alemanya
Bavera
Alta Bavera
dengún (ciudat independient)
Superficie 310,71 km²
Población
 • Total
 • Densidat

1.407.836 hab. (2013)
4.531 hab/km²
Altaria 519 m.
Codigo postal 80331–81929
Ríos Isar
Coordenadas
Múnich en Alemanya
Múnich
Múnich
Situación de Múnich en Alemanya
http://www.muenchen.de

Múnich (en alemán , en baverán Minga), capital d'o estato federato de Bavera y, dimpués de Berlín y Hamburgo, a tercera ciudat más gran d'Alemanya. Estió d'antis mas a capital d'o ducato de Bavera y d'o suyo succesor o reino de Bavera. Ye situata sobre o río Isar. Ye a seu d'a Universidat de Múnich.

Historia[editar | modificar o codigo]

Prehistoria y Edat Antiga[editar | modificar o codigo]

Edat Meya[editar | modificar o codigo]

Edat Moderna[editar | modificar o codigo]

En 1506 Múnich se convirtió en capital d'o ducato de Bavera. En 1632 a ciudat estió ocupada per tropas suecas durant a Guerra d'as Trenta Anyatas.

Edat Contemporania[editar | modificar o codigo]

En 1806, la ciudat se convirtió n'a capital d'o nuevo reino de Bavera. Durant a Primera Guerra Mundial, Múnich estió breument bombardiada per a aviación francesa en 1916. Dimpués que Primera Guerra Mundial, la ciudat yera en o centro d'estricia politica. En noviembre 1918, en vispras de revolución alemana, Ludwig III y la suya familia fuyió d'a ciudat. Dimpués d'o asesinato d'o primer republicano premier de Bavaria Kurt Eisner en febrero 1919 per Anton Graf von Arco, a Republica sovietica bavara estió proclamada. Quán os comunistas prenioron poder, Lenin, quí heba viviu en Múnich qualques anyos dinantes, ninvió un telegrama de felicitación, pero sindembargo la Republica sovietica estió acabada lo 3 de mayo de 1919 per os clamaus Freikorps.

En 1923, Adolf Hitler y los suyos seguidors d'o partiu nazi facioron un intento de derrocar a Republica de Weimar y pillar o poder n'o clamau Putsch.

Toponimia[editar | modificar o codigo]

O nombre de Múnich (en alemán München) cheneralment s'interpreta como "con os monches" (en alemán bei den Mönchen a causa que a ciudat se fundó amán d'un monesterio ya existent.[1]

Demografía[editar | modificar o codigo]

A causa d'o suyo alto libel de vida y d'a prospera economía d'a ciudat y d'a suya rechión, bi ha una gran afluencia de población, y asinas en chunio de 2015 Múnich superó os 1.5 millons de habitans, un aumento de mas de un 20% en nomás que 10 anyadas.

De nomás que 24,000 habitants en 1700, a población de ciudat ha d'estar plegada alto u baixo cada 30 anyadas. Asinas yeran 100,000 en 1852, 250,000 en 1883 y 500,000 en 1901. Dende allora, Múnich ha acayeixiu tercera ciudat mas gran d'Alemanya. En 1933, 840,901 habitants estioron contaus, y en 1957 ya yeran dencima d'un millon.

En chulio 2017, Múnich teneba 1.42 millons d'habitants; d'ells 421,832 foranos. Os grupos mas grans d'extranchers yeran turcos (39,204), crovatas (33,177), italians (27,340), griegos (27,117), polacos (27,945), austriacos (21,944), y rumanos (18,085).

Cheografía[editar | modificar o codigo]

Morfolochía y estructura urbana[editar | modificar o codigo]

Hidrografía[editar | modificar o codigo]

Os ríos locals son o Isar y o Würm.

Vicos[editar | modificar o codigo]

Múnich ye dividiu a 25 vicos (u Stadtbezirke)[2]:

Vicos de Múnich

Allach-Untermenzing (23), Altstadt-Lehel (1), Aubing-Lochhausen-Langwied (22), Au-Haidhausen (5), Berg am Laim (14), Bogenhausen (13), Feldmoching-Hasenbergl (24), Hadern (20), Laim (25), Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt (2), Maxvorstadt (3), Milbertshofen-Am Hart (11), Moosach (10), Neuhausen-Nymphenburg (9), Obergiesing (17), Pasing-Obermenzing (21), Ramersdorf-Perlach (16), Schwabing-Freimann (12), Schwabing-West (4), Schwanthalerhöhe (8), Sendling (6), Sendling-Westpark (7), Thalkirchen-Obersendling-Forstenried-Fürstenried-Solln (19), Trudering-Riem (15) y Untergiesing-Harlaching (18).

Clima[editar | modificar o codigo]

L'altaria y la proximitat a los Alpes causan n'a ciudat pa tener mas plevida y nieu que en atras muitas partis d'Alemanya. Al estar en o centro d'Europa, Múnich tien muitas influencias climaticas, de traza que afeccions de tiempo astí son mas variables que en atras ciudatz europeas. As temperaturas mas altas y mas baixas mai medidas estioron 37.5 C, lo 27 de chulio de 1983, y -31.6 C, lo 12 de febrero de 1929.

Alcaldes[editar | modificar o codigo]

Lista d'alcaldes democraticos dende 1945:

Lechislatura Nombre Partito politico
1945 - 1948 Karl Scharnagl CSU
1948 - 1960 Thomas Wimmer SPD
1960 - 1972 Hans-Jochen Vogel SPD
1972 - 1978 Georg Kronawitter SPD
1978 - 1984 Erich Kiesl CSU
1984 - 1993 Georg Kronawitter SPD
1993 – 2014 Christian Ude SPD
2014-hue Dieter Reiter SPD

Arte y cultura[editar | modificar o codigo]

Molimentos[editar | modificar o codigo]

  • En o centro d'a ciudat ye la Marienplatz – una gran plaza ubierta nombrada dimpués d'a "Mariensäule" que ye n'o suyo centro chunto con o Altes Rathaus (Casa d'a ciudat viella) y o Neues Rathaus (Casa d'a ciudat nueva).

Ilesias[editar | modificar o codigo]

  • Peterskirche (u ilesia de Sant Per), amán de Marienplatz ye la ilesia mas viella d'a ciudat.

Palacios[editar | modificar o codigo]

Parques[editar | modificar o codigo]

Museus[editar | modificar o codigo]

Museus d'art[editar | modificar o codigo]

Museus de Tecnolochía[editar | modificar o codigo]

Museus d'Historia[editar | modificar o codigo]

  • Münchner Stadtmuseum.

Museus de sciencias naturals[editar | modificar o codigo]

  • Museum Mensch und Natur.
  • Geologische Museum.
  • Paläontologische Museum.
  • Museum Reich der Kristalle.
  • Deutsche Jagd- und Fischereimuseum.

Fiestas[editar | modificar o codigo]

Presonalidatz naixitas de Múnich[editar | modificar o codigo]

Premios Nobel[editar | modificar o codigo]

Ciudatz achirmanadas[editar | modificar o codigo]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (de) Wolf-Armin Freiherr von Reitzenstein: Lexikon bayerischer Ortsnamen. Herkunft und Bedeutung. Oberbayern, Niederbayern, Oberpfalz. C. H. Beck, München 2006, ISBN 978-3-406-55206-9, München, p. 171
  2. (de) Statistisches Taschenbuch 2020 (PDF). Statistisches Amt der Landeshauptstadt München ("Oficina d'Estadistica d'o Concello de Múnich").


 
Bandera de Bavera Districtos y ciudatz independients de Bavera Bandera de Bavera
Ciudatz Amberg | Ansbach | Aschaffenburg | Augsburg | Bamberg | Bayreuth | Coburg | Erlangen | Fürth | Hof | Ingolstadt | Kaufbeuren | Kempten | Landshut | Memmingen | Múnich | Nuremberg | Passau | Ratisbona | Rosenheim | Schwabach | Schweinfurt | Straubing | Weiden | Würzburg
Districtos Aichach-Friedberg | Alta Algovia | Algovia Oriental | Altötting | Amberg | Ansbach | Aschaffenburg | Augsburg | Bad Kissingen | Bad Tölz | Baixa Algovia | Bamberg | Bayreuth | Berchtesgadener Land | Cham | Coburg | Dachau | Deggendorf | Dillingen | Dingolfing-Landau | Danubio-Ries | Ebersberg | Eichstätt | Erding | Erlangen-Höchstadt | Forchheim | Freising | Freyung-Grafenau | Fürstenfeldbruck | Fürth | Garmisch-Partenkirchen | Günzburg | Haßberge | Hof | Kelheim | Kitzingen | Kronach | Kulmbach | Landsberg | Landshut | Lichtenfels | Lindau | Main-Spessart | Miesbach | Miltenberg | Mühldorf | Múnich | Neuburg-Schrobenhausen | Neumarkt in der Oberpfalz | Neustadt an der Aisch | Neustadt an der Waldnaab | Neu-Ulm | Nürnberger Land | Passau | Pfaffenhofen | Regen | Ratisbona | Rhön | Rosenheim | Roth | Rottal-Inn | Schwandorf | Schweinfurt | Starnberg | Straubing-Bogen | Tirschenreu | Traunstein | Weilheim-Schongau | Weißenburg-Gunzenhausen | Wunsiedel | Würzburg