Idioma aragonés/SLA

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Logo SLA.png Iste articlo ye escrito con a grafia d'a SLA. Puet veyer-se a version escrita con as normas de l'Academia aquí.
(Aragonés)
Atras denominacions: fabla aragonesa
Parlau en: Flag of Aragon.svg Aragon
Region: {{{rechión}}}
Parladors: 10.000-30.000
Posicion: {{{rank}}} (Ethnologue 1996)
Filiacion genetica: luengas indoeuropeas

 italicas
  romanicas
    aragonés

Estatus oficial
Oficial en: Dengun país
Luenga propia de: Aragon
Regulau por: Várias propuestas, se veiga codificacion.
Codigos
ISO 639-1 an
ISO 639-2 arg
ISO 639-3 arg
SIL arg
Aragon languages.svg
Extension de l'aragonés en royo
Veyer tamien:
Idioma - Famílias - Luengas d'o mundo

L'aragonés (luenga aragonesa) ye una luenga romance parlada a Aragon (e luenga própia d'ista comunidat) per un numbro impreciso d'entre 10 000 e 30 000 personas, sobre tot a las comarcas pirinencas e prepirinencas. A las altras comarcas aragonesas a on que se charró lo idioma, hue o substrato e influéncia de l'aragonés ye encara perceptible en o castellan que se i fabla, especialment en os aragonesismos lexicos.

Denominacion[editar | editar código]

A denominacion formal més comuna d'a luenga ye aragonés, nombre con que ye conoixita localment e internacional.

A tradicion filologica fa uso igualment d'o compuesto navarroaragonés, sobre tot en referir-se a o estádio medieval d'o idioma, d'alcuerdo con l'uso d'altros compuestos lingüisticogeograficos ta altros romances peninsulars como lo galaicoportugués u l'asturlionés.

Popularment, a falta historica d'uns claros referents lingüisticos e una diglósia multisecular con lo castellan accentuon as diferiéncias dialectals d'o idioma, favoreixendo una baixa concienciacion unitária entre os parladors d'a luenga, e que aquels que millor mantuvon o dialecto própio lo denominasen con un nombre local (ansotano, cheso, belsetan, gistavin, etc.)

Fabla ye una altra denominacion informal, considerata alternativa per beluns, popularizata en a segunda metat d'o sieglo XX. En realidat ye un alcurçamiento d'a exprision fabla aragonesa, inspirata en a de fabla chesa, usada en cheso.

Situacion[editar | editar código]

Sinyal bilingüe benasqués/castellán

L'aragonés ye encara parlato como luenga materna en o suyo núclio original, as montanyas aragonesas d'os Pirineus, en as comarcas d'o Viello Aragon, Semontano, Sobrarbe e Ribagorça.

As ciudaz principals an encara pueden trobar-se fabladors patrimonials de l'aragonés son: Uesca, Graus, Monçon, Balbastro, Fonz, Echo, Estadilla, Benàs, Samianigo, Jaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

Altros aragoneses tamien aprenden aragonés como una segunda luenga en puestos como Uesca, Zaragoça, Exeya d'os Cavallers e Teruel. Seguntes bellas enqüestas de princípios d'os 80, a suma de fabladors no vlinca d'os 30 000, fendo que l'aragonés siga una d'as luengas europeas con més gran periglo d'extincion.

Os municípios que figuran como aragonesofonos en l'avantprogecto d'a Lei de Luengas son:
Abiego, Abiçanda, Adauesca, Agüero, L'Aínsa-Sobrarbe, Aísa, Albero Alto, Albero Baixo, Alberuela de Tubo, Alcalá d'o Bispe, Alerre, Almudévar, L'Almúnia de Sant Juan, Alquezra, Angüés, Ansó, Antillon, Aragüés de lo Puerto, Ardisa, Argavieso, Arguis, Ascellas-Ponçano, Ayerbe, Açara, Azlor, Bagüés, Bailo, Val d'Echo, Val de Bardaxí, Val de Lierp, Balbastro, Banastars, Barbués, Barbunyals, Barcabo, Benàs, Berbegal, Biel-Fuencalderas, Biarge, Biescas, Vilanova, Villanuga, Bisagorri, Biscarrués, Vicien, Blequa-Torres, Boltanya, Borau, Broto, A Buerda, Campo, Candarenas,Canal de Berdun, Canfran, Capella, Casbas de Uesca, Castilló de Sos, Castillon d'o Puent, Castiello de Jaca, Castiellaçuelo, Jaca, Jasa, Gisten, Colungo, Gia, Chimillas, A Espunya, Estada, Estadilla, Fago, Fanlo, Fiscal, Fonz, Foradada d'o Toscar, Lo Frago, A Fueva, Lo Grau, Graus, Oz de Jaca, Oz y Costean, Güerto, Ibieca, Igriés, Ilche, A Sotonera, Longars, A Luenga, A Perdiguera, Lobarre, Lo Porçano, Oscorrals, Lupinyen-Ortiella, Mianos, Montflorit-Ascasas, Monçon, Morillo de Galligo, Naval, Novals, Nueno, Olvena, Palo, Pandicosa, As Penyas de Riglos, Peraltiella, Perarrua, Pertusa, Piracés, Plan, Poçan d'o Vero, A Puebla de Castro, Puent a Reina de Jaca, Puertolas, O Pueyo d'Araguás, Quicena, Robres, Samianigo, Saünc, Salas Altas, Salas Baixas, Saliellas, Sallent de Galligo, Sant Juan de Plan, Sangarren, Santa Cruz d'as Serors, Santa Cília de Jaca, Santa Olária de Galligo, Santa Liestra y Sant Quílez, Santa Maria de Dulcis, Secastiella, Seira, Senés d'Alcubierre, Sesa, Sesué, Sietamo, Tardienta, Tella-Sin, Tierz, Torla, Torralba d'Aragon, Torres d'Alcanadre, Torres de Barbués, Uesca, Yebra de Basa, Yesero e Zaragoça.

Filiacion lingüistica[editar | editar código]

L'aragonés ye clasificato, per lo suyo contexto geografico e historico, como un idioma romanico occidental, encara que una d'as caracteristicas tradicionals que definen as luengas romances occidentals -a sonoriçacion d'as oclusivas xordas intervocalicas- no gosa a cumplir-se en aragonés (més que més en l'aragonés central; en occitán gascon local d'a Val d'Aspa tamien existe o mesmo fenomeno):

Oclusiva bilabial Oclusiva alveolar Oclusiva velar
Latin SAPERE RUTA URTICA
Aragonés saper ruta xordica
Castellan saber ruda ortiga
Catalan/Occitan saber roda ortiga
Gallegoportugués saber (ar)ruda urtiga
Francés savoir rue (planta) ortie

Encara que muitos lingüistas lo enclavan en o grupo de luengas iberorromances, l'aragonés presienta unas divergéncias que l'alpartan d'os romances de l'ueste peninsular (castellan, asturianolionés e gallegoportugués), amanando-lo més a o catalan e a l'occitan (sobre tot l'occitan gascon), e a o resto d'a Románia en general, per eixemplo en a conservacion d'as particulas pronominals-adverbials ibi/bi/i e en/ne. En o suyo lexico elemental, l'aragonés tamien conta con un percentage ligerament superior de vocables més amanatos a o catalan (més que més l'occidental) e a o gascon que no a o castellan, encara que ixo pende tamien d'a variedat. Asinas, l'aragonés occidental no comparte ya tanto lexico con os vecins orientals como lo fan l'aragonés sobrarbenco e ribagorçano. Os antiguos navarro e riochano yeran variedaz navarroaragonesas més amanadas a o castellan u que, aparentment, luego se castellanizon.

L'aragonés muderno ye conseqüentment un idioma romance posicionato entre o conjunto iberorromance e o conjunto formato per lo catalan e l'occitan, fendo de puent entre o castellan e o catalan, pero tamien en muitos casos entre lo castellan (u catalan) e lo gascon. Lo feito de compartir con o gascon e o catalan noroccidental (e en ocasions, con o basco) una ripa de vocables exclusivos en a Románia, mete tamien l'aragonés en un subgrupo clamato en ocasions pirinenco. Devez, o suyo arcaïsmo en bellas solucions l'agermana con l'asturiano (u tamien con o gallego e o catalan) frent a o castellan.

Istas clasificacions fan que l'aragonés pueda apareixer como a més oriental d'as luengas iberorromances (quan no se bi incluyen o catalan u l'occitan), u como a més sudoccidental d'as occitanorromances, pirinencas u galorromances.

L'aragonés tamien pareix haver encertato en muitas cosas con o moçarabe, que influyó prou como substrato principal en espardir-se l'aragonés ent'o sud per as tierras de Zaragoça e Teruel. Lo sistema de clasificacion d'o SIL en lo Ethnologue, no acceptato generalment per los especialistas d'a romanistica, considera l'aragonés e o moçarabe en un grupo que clama pirinencomoçarabe.

Estructura d'a luenga[editar | editar código]

Fonologia e grafia[editar | editar código]

Es fonemas son entre barras oblicas / /, es alofonos d'un fonema son entre parentesis quadradas [ ], a notacion ortografica ye en carácters italicos e se adeqüa a l'ortografia d'a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA).

Vocals[editar | editar código]
Anteriors Centrals Posteriors
Zarradas
Blank vowel trapezoid.svg
i /i/
u /u/
e /e/
o /o/
a /a/
Meyas
Ubiertas

Un accento grafico (á, é, í, ó, ú) indica una posicion irregular de l'accento tonico.

Consonants[editar | editar código]
labials labiovelars interdentals dentals u
alveolars
palatals u
postalveolars
velars
xordas sonoras xordas sonoras xordas sonoras xordas sonoras xordas sonoras xordas sonoras
oclusivas p
/p/
b, v
/b/
[b~β]
t
/t/
d
/d/
[d~ð]
c, qu
/k/
g, gu
/g/
[g~ɣ]
fricativas f
/f/
z, ç, c
/θ/
s
/s/
x
/ʃ/
africadas ch, j, g
/tʃ/
nasals m
/m/
n
/n/
[n~ɱ~ŋ]
ny
/ɲ/
laterals l
/l/
ll
/ʎ/
vibrants rr, r-
/rr/
batidas r
/r/ (u /ɾ/)
approximants
(glides)
u
/w/
i, y
/j/

Evolucion diacronica d'a fonologia[editar | editar código]

Caracteristicas própias d'a fonetica aragonesa en a suya evolucion dende o latin son:

  • As O,E ubiertas d'o protorromance resultan sistematicament en os diftongos [we],[je]:
    • PONTE > puent (Esp. puente; Cat. pont; Occ. pont/pònt)
    • FERRU > fierro (Esp. hierro; Cat. ferro; Occ. fèrre/hèr)
    • E tamien diftonga en [ja] en bellas parlas centrals (puande, fiarro) u en bellas parolas generals (balluaca). O diftongo [ue] tamien diftongava ocasionalment en [uo]: (luogo).
  • Diftongacion devant de yod d'istas O, E ubiertas:
    • FOLIA > fuella (Esp. hoja; Cat. fulla; Occ. fuèlha/huelha)
    • SPEC'LU > espiello (Esp. espejo; Cat. espill; Occ. espelh)
  • Perda d'a -E final no accentuada:
    • GRANDE > gran (Esp. grande; Cat. gran; Ocz. grand/gran)
    • FRONTE > frent (Esp. frente; Cat. front; Occ. front/frònt)
  • A diferiéncia d'as altras luengas romances sobre substrato bascon, l'espanyol e l'occitan gascon, l'aragonés preserva a F- romance inicial:
    • FILIU > fillo (Esp. hijo; Cat. fill; Occ. filh/hilh; Gall.-Port. filho)
  • A yod romance (GE-,GI-,I-) esdeviene en africada palatal xorda g/j pronunciata [tʃ]:
    • IUVEN > joven [tʃ] (Esp. joven; Cat. jove; Occ. jove)
    • GELARE > gelar [tʃ] (Esp. helar; Cat. gelar; Occ. gelar)
  • Igual como en occitan (parcialment) e en gallegoportugués, es grupos cultos romances -ULT-, -CT- esdevienen en [jt]:
    • FACTU > feito (Esp. hecho; Cat. fet; Occ. fach/fait/hèit; Gallport. feito)
    • MULTU > muito (Esp. mucho; Cat. molt; Occ. mo[l]t; Gallport. muito)
    • NOCTE > nueit (Esp. noche; Cat. nit; Occ. nuèch/nuèit; Gallport. noite)
    • Existe reduccion en bellas variedaz, como a belsetana (feto, muto, nuet), e hibridizacions con a forma castellana (fecho).
  • Os grupos romances -X-, -PS-, SCj- esdevienen en fricativa palatal xorda ix [jʃ] (o x [ʃ]):
    • COXU > coixo (Esp. cojo; Cat. coix; COXA > Occ. cuèissa/cueisha)
  • Como en a mayoria de romances occidentals e a diferéncia d'o espanyol, os grupos romances -Lj-, -C'L-, -T'L- esdevienen en lateral palatal ll [L]:
    • MULIERE > mullé(r) (Esp. mujer; Cat. muller; Occ. molhèr; Gallport. mulher)
    • ACUT'LA > agulla (Esp. aguja; Cat. agulla; Occ. agulha; Gallport. agulha)
    • En ocasions, més que més en l'aragonés antigo, las solucions yeran -T- u -CH-: mandiata, betiecho (frent a la mayoritária betiello), etc.
  • Igual como en espanyol, en catalan (parcialment), en occitan (parcialment) e en gallego, V resulta en /b/:
    • VALORE > valor /b/ (Esp. valor [b-]; Cat. valor [b-/v-]; Occ. valor [b-/v-]; Gall. valor [b])

Morfosintaxi[editar | editar código]

Determinadors[editar | editar código]

Posesivos[editar | editar código]

Os posesivos fan a funcion determinativa quan van preceditos de l'articlo definito. Lo substantivo determinato puet trobar-se en metat d'a combinacion:

  • Lo mio campo; la mia casa; la casa mia; etc.

En ocasions, no cal l'articlo:

  • Casa nuestra ye cerqueta d'aquí.

Con bels substantivos referents a parients amanatos, s'emplega tamien la forma curta d'o posesivo, que no va acompanyada d'articlo:

  • Mi pai; tu mai.

Pronombres[editar | editar código]

Particulas pronominoadverbials[editar | editar código]

L'aragonés, como muitas d'as luengas romances pero a diferiéncia d'as iberorromances, conserva las formas latinas ENDE e IBI en as particulas pronominoadverbials: en/ne e bi/i/ie.

Combinacions de formas pronominals[editar | editar código]

A combinacion comuna en aragonés d'os pronombres personals de tercera presona de complemento directo e indirecto només distingue o numero d'o indirecto (li/le; lis/les) pero os dos geners e numbros s'enciertan en una sola forma (en).

  • Li'n / Le'n
  • Lis ne / Les ne

A forma ye prou particular si s'acompara con a d'as luengas vecinas, en as qualas, u bien bi ha diferiéncia de numbro e tamien de genero en o indirecto (en castellan) u bien diferiéncia de numbro e genero en o directo (en catalan):

  • As maçanas, a Jusepa, li'n davan siempre que en quereva.
  • Las manzanas, a Josefa, se las daban siempre que quería.
  • Les pomes, a Josepa, les hi/li les donaven sempre que en volia.

Cal parar cuenta que existen formas en qualques variedaz aragonesas que sí deixan claro lo genero e numebo d'o complemento directo. Asinas pasa en as formas ribagorçanas lo i, la i, los i, las i; u en as formas belsetanas le'l/le lo, le la, le's/le los, le las, acomparables t'as formas d'o catalan antigo li'l, li la, etc., vivas a buena part de Valéncia.

  • Las maçanas, a Jusepa, las i davan siempre que en queriva.
  • Las maçanas, a Jusepa, le las davan siempre que en quereva.

Evolucion gramatical diacronica[editar | editar código]

  • A diferiéncia d'o espanyol, a -B- latina (evolucionada en v) remane en as remataduras d'o imperfecto d'indicativo en as conjugacions 2nda e 3era: teniva (Eng. "he had", Esp. tenía, Cat. tenia, Occ. teniá/tienèva, Gallport. tinha)

História d'a luenga[editar | editar código]

L'aragonés naixió alredol d'o sieglo VIII como uno d'os muitos dialectos d'o latin desembolicaus en os Perineus centrals e norte, e este d'a Val de l'Ebro en os actuals: Riocha, Sud e Este de Navarra, Alto Aragon. Se considera que entre os substratos o basco yera muito important. A reconquista e repoblacion d'o centro d'a Val de l'Ebro e parti d'a Celtibéria per navarros e aragoneses fació que s'extendiese a suya luenga, qualcosa favoreixida per charrar-se-ie un romance moçarabe u romanicoandalusí pareixiu (que emplegavan os cristianos e musulmans nativos), e que con poquez cámbios no yera dificil d'aragonesizar. Sin d'embargo, a expansion de l'aragonés fa que empecípie la influéncia d'altras lenguas por contacto con fablants d'altras luengas latinas, o moçarabe d'a Val de l'Ebro en primeras, l'occitan e o castellan dimpuesas e, més tardi, o catalan. O romance navarroaragonés que se charrava en a Riocha u Sória empecipiava a desapareixer ya per ixas envueltas.

En o sieglo XII a union d'o Reino d'Aragon con Catalunya baixo o mesmo rei significó a union de territórios lingüisticament heterogénios, con o Catalan fablau en a region oriental e l'aragonés en l'occidental. En ista epoca apareixen os primers textos con formas romances mayoritárias, (dinantes s'escriviva no més que en latin arromançato). En a reconquista que se fació dimpués d'a union dinastica l'aragonés, s'estendió menos que o catalan, no més en árias d'o Sistema Iberico a o sud d'o sector central d'a Val de l'Ebro, plegando en o sud, de forma compacta, dica las actuals comarcas churras, estando a preséncia d'árias aragonesofablants més ent'o sud como enclaus que no duron guaire entre meyo de zonas catalanofablants, arabofablants e castellanofablants, en especial en o reino de Múrcia.

A expansion d'o castellan, tamien conoixito como espanyol, como luenga comuna d'a peninsula, significó a recesion de l'aragonés (proceso de castellaniçacion). Uno d'os intes claus en a história de l'aragonés estió quan un rei d'origen castellan fue coronato en o sieglo XV: Ferrando I d'Aragon (tamien conoixito como Ferrando d'Antequera). Con a dinastia Trastamara, idenficata con o castellan, empecípia un periodo de diglósia que dura dica os nuestros dias.

A union d'Aragon e Castiella e a progresiva suspension de tota capacidat d'autoguvierno dende o sieglo XVIII significó a reduccion de l'aragonés, que encara se charrava amplament, a un emplego rural e coloquial, entre que la nobleça esliyó o castellán como simbolo de poder. A supresion de l'aragonés plegó en a suya fuga mientres o regimen d'o dictador Franco en o sieglo XX. Os mayestros pegavan a os alunnos per fer servir l'aragonés en as escuelas (costumbre que tamien yera normal entre os mayestros d'a republica), e a legislacion viedó l'amostrança de qualsiquier luenga que no fuese a espanyola.

A democrácia constitucional votada per lo pueblo en 1978 significó un incremento en o numbro de treballos literários e estúdios en e sobre a luenga aragonesa. Manimenos, ista renaixedura puede estar masa tardana ta ista luenga.

Variacion[editar | editar código]

Dialectos de l'aragonés en griso e naranja claro

Existen bels dialectos de l'aragonés en as vals d'o Pirineu axial, una variedat con rasgos més general en o Semontano, tamien més castellanizada, e formas de transicion entre as primeras e a zaguera.

As parlas més orientals d'o dialecto ribagorçano, junto con as més occidentals d'o catalan ribagorçano, pueden considerar-se una variant romance de transicion, que comparten caracteristicas con o catalan e con l'aragonés.

Codificacion[editar | editar código]

Ortografia[editar | editar código]

L'aragonés conoix dos ortografias concurrents:

  • A grafia SLA ha surgito en 2004 con a fundacion d'a Sociedat Lingüistica Aragonesa (SLA). Ye minoritária en l'uso. La suya ambicion ye remplaçar a grafia de Uesca, estimada masa aleixata d'as atras grafias romances, ta restituuir a l'aragonés as suyas tradicions graficas medievals e ta aproximar-lo a o catalan e a l'occitan. Per eixemplo, como en aragonés medieval, v e b son distintas; tamien ch, j, g(+e), g(+i) son distintas; s'escrive ny e no ñ. Es accentos graficos funcionan de traça pareixida a o catalan e l'occitan.
  • A grafia de Uesca. Ye mayoritária en l'uso, pero no completament generaliçada. Se fixó en 1987 con una convencion en Uesca. Ye sostenita per lo Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA). O suyo princípio ye notar os fonemas de manera quasi uniforme, sin observar a etimologia. Per eixemplo, v e b son uniformizadas en b; tamien ch, j, g(+e), g(+i) son uniformizadas en ch... Ciertas solucions calcan o espanyol (ñ, accentos graficos).

A manca de generalizacion completa d'a grafia de Uesca e la suya contestacion per a SLA han provocato a creacion de l'Académia de l'Aragonés en 2005. Ixe organismo nuevo ha recebito l'apoyo de numerosas institucions ta trobar una ortografia més consensual e ta elaborar tamien una variedat estándard d'aragonés: o suyo treballo ye en curso, pero ya publicato a suya propuesta grafica.

Comparacion entre as dos ortografias de l'aragonés[1]
fonemas grafia de Uesca grafia SLA
/a/ a a
/b/ b
Ex: bien, serbizio, bal, autibo, cantaba
b, v seguntes a etimologia, como en catalan e occitan.
Ex: bien, servício, val, activo, cantava
/k/
  • c
  • qu devant de e, i
  • c
  • qu devant de e, i
/kw/ cu como en espanyol
Ex: cuan, cuestión
Como en catalan e un poquet en occitan:
  • qu devant de a, o.
  • devant de e, i.
    Ex: quan, qüestion.
/tʃ/ ch
Ex: chaminera, minchar, chustizia, cheografía
  • ch.
  • j (g devant de e, i) seguntes a etimologia, como en catalan e occitan.
    Ex: chaminera, minjar, justícia, geografia
/d/ d d
/e/ e e
/f/ f f
/g/
  • g
  • gu devant de e, i
  • g
  • gu devant de e, i
/gw/
  • gu devant de a, o
  • devant de e, i
  • gu devant de a, o
  • devant de e, i
h etimologica, muda dimpués d'o latin No notada.
Ex: istoria
Notada como en aragonés medieval e en catalan.
Ex: história
/i/ i i
/l/ l l
/ʎ/ ll ll
/m/ m m
/n/ n n
/ɲ/ ñ como en espanyol
Ex: añada
ny como en aragonés medieval e como en catalan
Ex: anyada
/o/ o o
/p/ p p
/r/ r r
/rr/
  • rr
  • r- inicial
  • rr
  • r- inicial
/s/ s (tamien entre dos vocals, nunca ss*) s (tamien entre dos vocals, nunca ss*)
/t/ t t
-t final etimologica, muda en aragonés contemporánio No notada.
Ex: soziedá, debán, chen
Notada como en aragonés medieval, en catalan e en occitan.
Ex: sociedat, devant, gent
/u, w/ u u
/jʃ/ (dialectos orientals)
/ʃ/ (dialectos occidentals)
x
Ex: baixo
  • ix (dialectos orientals).
  • x (dialectos occidentals).
    Ex: baixo (oriental) = baixo (occidental)
/j/
  • y inicial e entre dos vocals
  • i en os altros casos
  • y inicial e entre dos vocals
  • i en os altros casos
/θ/ z
Ex: zona, Probenza, fez, zentro, serbizio, realizar.
  • z devant de a, o, u, en posicion inicial.
  • ç devant de a, o, u, en posicion interior.
  • z en posicion final.
  • c devant de e, i.
  • z en as formacions internacionals (cultismos griecos, ampres, con una z en l’origen).
    Ex: zona, Provença, fez, centro, servício, realizar.
Cultismos Se notan as tendéncias a l'asimilacion.
Ex: dialeuto, estensión pero lecsico.
No se notan totas as tendéncias a l'asimilacion.
Ex: dialecto, extension e lexico.
Notacion de l'accento tonico (en negreta en os ixemplos) Modelo espanyol.
Ex:
  • istoria, grazia, serbizio
  • mitolochía, cheografía, María, río
  • atenzión
  • choben, cantaban
Modelo portugués, catalan e occitan.
Ex:
  • história, grácia, servício
  • mitologia, geografia, Maria, rio
  • atencion
  • joven, cantavan

Estandardizacion[editar | editar código]

A variedat estándard de l'aragonés encara ye elaborando-se pero bi ha dos concepcions divergents.

  • Os defensors d'a grafia de Uesca (en particular o Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboran poquet a poquet una variedat estándard dita aragonés común u aragonés estándard, que s'estima més as caracteristicas occidentals que orientals. Pero ciertos puntos encara no son completament fixatos. Cal preferir os particípios pasatos en -ato -ata u en -au -ada? Cal acceptar a forma ro/ra de l'articlo definiu, simultaniament con as formas més generals o/a e lo/la?
  • Os defensors d'a grafia SLA (en particular a Sociedat Lingüistica Aragonesa) estiman que lo modelo precedent de l'aragonés comun, que lo qualifican pejorativament de "neoaragonés", s'ha fixato con muita imprudéncia, con un desconoiximiento d'os dialectos reals e con formas mui artificials. Seguntes a SLA, ixo provocaria una desconexion grave entre os fabladors naturals e un estándard ineficaz. A SLA mira de fer un estúdio més rigoroso d'os dialectos e de crear estándards dialectals, que servirian d'alacet, a la fin, a una variedat estándard més general e ulterior, pero conectada con o conoiximiento real d'os dialectos. Tamien a SLA insiste en o feito de que o benasqués ye intermédio entre l'aragonés e o catalan e alavez cal que tienga un estándard particular.

Literatura[editar | editar código]

Dende as anyadas 70 d'o sieglo XX, se publica més que no nunca literatura en aragonés, con bella cinquantena d'autors.

Se veiga tamién[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Notas[editar | editar código]

  1. No s'indican os detalles ortograficos que notan ciertas parlas locals.


Luengas romances
Aragonés | Arruman | Arpitan | Asturlionés | Venecian | Valon | Borgonyon |
Catalan | Corso | Campanyés | Judeoespanyol | Dalmata | Dgèrnésiais | Espanyol | Franc-comtois |
Francés | Friulan | Gallego | Galó | Istriot | Istrorruman | Italian | Jèrriais | Ladin | Ligur |
Lombardo | Lorrain | Meglenorruman | Napolitan | Normando | Occitan incluendo l'aranés | Picardo | Piemontés |
Poitevin-santongés | Portugués | Retorromanico | Ruman | Sardo | Sicilian