Guerra Civil d'os Estatos Unitos

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Articlo d'os 1000
Guerra Civil d'os Estatos Unitos
[[]]
American Civil War Montage 2.jpg
Información cheneral
Calendata: 12 d'abril de 18619 d'abril de 1865
Puesto: Estatos Unitos
Resultato: Victoria d'a Unión
En conflicto
Flag of the United States (1861-1863).svg Estatos Unitos d'America Flag of the Confederate States of America (March 1861 – May 1861).svg Estatos Confederatos d'America
Comandants
Flag of the United States (1861-1863).svg Abraham Lincoln

Flag of the United States (1861-1863).svg Ulysses S. Grant
Flag of the United States (1861-1863).svg William T. Sherman
Flag of the United States (1861-1863).svg David Farragut
Flag of the United States (1861-1863).svg George B. McClellan
Flag of the United States (1861-1863).svg George Meade
Flag of the United States (1861-1863).svg John Pope
entre d'atros

Flag of the United States (1861-1863).svg Jefferson Davis

Flag of the United States (1861-1863).svg Robert E. Lee
Flag of the United States (1861-1863).svg P.G.T. Beauregard
Flag of the United States (1861-1863).svg Stonewall Jackson
Flag of the United States (1861-1863).svg Nathan B. Forrest
Flag of the United States (1861-1863).svg Joseph E. Johnston

Soldatos
2.200.000 soldatos 1.064.000 soldatos
Baixas
110.000 muertes en combate,
360.000 muertes en total,
275.200 feritos
93.000 muertes en combate,
258.000 muertes en total,
137.000 feritos

A Guerra civil d'os Estatos Unitos, Guerra civil americana, Guerra civil estatounitense u Guerra de Secesión (en idioma anglés American Civil War y localment en Estatos Unitos The Civil War) estió un conflicto belico en forma d'una guerra civil que acayeció entre 1861 y 1865 entre 23 estatos d'o norte d'os Estatos Unitos y os Estatos Confederatos d'America, una coalición d'11 estatos d'o sud que en declararoron a independencia y o dreito a la secesión d'a Unión.

L'acto inicial d'a guerra estió l'ataque confederato contra Fort Sumter, una fortificación melitar d'o Exercito estatounitense en a costa de Carolina d'o Sud, o 12 d'abril de 1861, en a dita batalla de Fort Sumter. Mientres a guerra l'exercito d'a Unión, que yera mas numeroso, fació batallas de desgaste contra l'exercito d'a Confederación, que finalment provocó a suya derrota en a batalla d'Appomattox en a que o cheneral Lee se rindió a o cheneral Grant. Dende iste momento as atras tropas d'a Confederación fuoron rindiendose, o termín oficial d'a guerra ye o 9 d'abril de 1865, pero dica o 22 de mayo habió combates menors. En ista guerra morioron más norteamericans que en dengún atro conflicto armato; más de 560.000 en total.

Filmografía[editar | editar código]

A Guerra Civil d'os Estatos Unitos ye un tema recurrent en o cine, entre d'as muitas cintas d'ista tematica cal destacar:

Bibliografía[editar | editar código]

  • Blair, Jayne E., The Essential Civil War: A Handbook to the Battles, Armies, Navies And Commanders (2006).
  • Carter, Alice E. and Richard Jensen. The Civil War on the Web: A Guide to the Very Best Sites- 2nd ed. (2003).
  • Current, Richard N., Encyclopedia of the Confederacy (1993) (4 Volume set; also 1 vol abridged version) (ISBN 978-0-13-275991-5)
  • Faust, Patricia L., Historical Times Illustrated Encyclopedia of the Civil War (1986) (ISBN 978-0-06-181261-3).
  • Resch, John P. et al., Americans at War: Society, Culture and the Homefront vol 2: 1816–1900 (2005).
  • Savage, Kirk, Standing Soldiers, Kneeling Slaves: Race, War, and Monument in Nineteenth-Century America. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1997.
  • Tulloch, Hugh. The Debate on the American Civil War Era (1999).
  • Wagner, Margaret E. Gary W. Gallagher, and Paul Finkelman. The Library of Congress Civil War Desk Reference (2002).
  • Woodworth, Steven E., American Civil War: A Handbook of Literature and Research (1996) (ISBN 978-0-313-29019-0), online edition

Vinclos externos[editar | editar código]