Felipe I d'Aragón

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Felipe I d'Aragón
Rei d'Aragón, Rei de Castiella, Secilia, Portugal, Nápols y Cerdenya
King PhilipII of Spain.jpg

16 de chinero de 1556 - 13 de septiembre de 1598
Predecesor Carlos I
Succesor Felipe III

24 de chulio de 1554 - 13 de setiembre de 1598
Predecesor Chuana III y Carlos IV
Succesor Felipe II
Atros títols
Sobirán d'os Países Baixos y conte de Borgonya
Naixencia 21 de mayo de 1527
Banner of arms crown of Castille Habsbourg style.svg Valladolit, Castiella
Muerte 13 de septiembre de 1598
Banner of arms crown of Castille Habsbourg style.svg San Lorenzo de El Escorial, Castiella
Enterreco Reyal Monesterio de El Escorial
Conchuche/s María Manuela de Portugal
María I d'Anglaterra
Isabel de Valois
Ana de Austria
Casa Reyal Casa d'Austria
Pai Carlos I
Mai Isabel de Portugal

Escudo de Felipe I d'Aragón
Sinyal Firma del Rey Felipe II.svg
Letra y sinyada de Felipe I d'Aragón

Felipe I d'Aragón, II de Castiella, y I de Portugal, asobén conoixito como Felipe II d'Espanya, tamién dito Lo Prudent (Valladolit, 21 de mayo de 1527 - †El Escorial, 13 de setiembre de 1598). Fue coronato rei d'as dos coronas d'Espanya en 1556 en abdicar d'a cadiera reyal su pai Carlos I d'Espanya y anyadas dimpués, rei de Portugal dimpués d'a muerte de su mai Isabel de Portugal en 1581.

Yera nieto por linia paterna d'a reina Chuana I de Castiella, Chuana la Loca y Felipe de Borgonya, Felipe lo Fermoso, y por linia materna en yera de Manuel I de Portugal y María d'Aragón.

Tenió, chunto con a suya primera muller María I d'Anglaterra, os siguients títols: Felipe y María, per a Mercé de Dios, Rei y Reina d'Anglaterra, Francia, Cherusalem, Irlanda, Castiella y as suyas Indias, Aragón con Nápols y Secilia, Defensors d'a fe, Archiduques d'Austria, Duques de Milán, Borgonya y d'o Brabant, Contes d'Habsburgo, Flandres y Tirol.

Extensión d'a Monarquía[editar | editar código]

Rei d'Espanya[editar | editar código]

Gubernó dende 1556, quan o suyo pai abdicó a Corona Hispanica en ell, amás d'una parti d'as posesions europeas d'a Casa d'es Austrias, dica o 1598, calendata d'a suya muerte en El Escorial. Antes d'estar monarca d'Espanya, mientres o suyo matrimonio con María Tudor (María I d'Anglaterra), se fació clamar Rei de Chile t'apuyar o suyo ran enta rey quan encara no en yera de facto a garra d'as suyas posesions familiars. Entre as anyadas que estió rey, s'acomodó quatro vegadas, con María Manuela de Portugal, María Tudor, Isabel de Valois y Ana d'Austria.

Estrictament relacionaus con a monarquía hispana, tenió es titulos de Rei de Castiella, de Leyón, d'Aragón, de Nápols y Secilia, de Cherusalem, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Valencia, de Toledo, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdenya, de Cordoba, de Corcega, de Murcia, de Chaén, d'os Algarbes, d'Alchezira, de las Islas Canarias, d'as Indias, de Perú, d'as Islas y Tierra Firme d'a Mar Ociana, Conte de Barcelona y Sinyor de Vizcaya y de Molina d'Aragón, Gran Duque d'Atenas y Neopatría, Conte d'o Rosellón y d'a Cerdanya, Marqués d'Oristán y de Goziano, Archiduque d'Austria y Duque de Borgonya, de Brabant, de Milán, Conte de Flandres y d'o Tirol, vivindo durantes 12 anyadas fuera d'es reinos espanyols, en Suiza, Anglaterra, Flandres, Portugal, etcetra... mientres no heredó o trono espanyol.

En 1587, cambeó as constitucions d'a Orden de Montesa, d'antes más alazet d'o poder reyal aragonés en o Reino de Valencia, fendo que d'allora entabant o cargo de Mayestre d'ista recayó dreitament en o Rei d'Aragón, y d'ista traza se feba con o control dreito por dencima d'os nobles locals de Levant sin d'intermediarios, con l'obchectivo de privar alzamientos como os que sofrió o suyo pai per man d'as Chirmanías.

Rei de Portugal[editar | editar código]

Dimpués de 1578, anyada que fue amortau o suyo sobrino o choven rei Sabastián I de Portugal en a Batalla d'Alcazarquibir, escaicita quan iste prebaba de conquerir Marruecos, estió tamién coronato Rei de Portugal per as Cortz de Tomar, dimpués d'haber de luitar es exercitos hispanos (lideratos per o tercer Duque d'Alba), contra os insurchents nobles portugueses que no el quereban como rei. Estió asinas una coronación aforzata ta es portugueses, que ta par d'alavez preferiban l'atro tío d'o defunto rei, o Cardenal Henrique.

Con o poder sobre as tres coronas ibericas, Felipe I d'Aragón tenió dominios en os cinco continents. Per ixo se diz que en es suyos dominios "nunca se poneba o sol".

Italia, Países Baixos y o Milanesato[editar | editar código]

Emblema d'o rei Felipe II d'Espanya.

En abdicar Carlos Quinto afació, amás d'as posesions estrictament hispanicas, as posesions italianas d'a Corona d'Aragón (os reinos de Napols y Secilia) t'o suyo fillo, y también os Países Baixos (que gobernaría dimpués a infanta Margalida de Parma) con o Ducado de Milán (dito popularment O Milanesato).

De totas as posesions que heredó d'o suyo pai, os Paises Baixos estioron os més conflictivos, chunto con o Franco Condato (Borgonya) yeran a rechión historica d'Europa coneixita como a Lotarinchia (l'herencio de Lotario, fillo de Carlos Magno). L'Emperador Carlos habió de pensar que yera bueno que a monarquía espanyola controlase as rechions nortencas per cuentas de l'Imperio Román Chermanico, mas que li'n salió de cuallato t'alto perque fendo diferencia d'os reinos d'Aragón, Castiella, Nápols y Secilia, os Países baixos no yeran heredatos d'os Reis Catolicos, que estioron una transferencia d'o Imperio Alemán t'a Casa Reyal espanyola, fendo que os flamencos veyesen o rei espanyol y as suyas leis como un monarca forano que no heba de gobernar-los. D'ista maniera s'encetó un conflicto que heba de perdurar més de 100 anyadas, y que serviría t'as casas reyals francesa y anglesa como campo de prebas ta afeblir a monarquía hispana meyant l'instigación de revueltas y a financiación d'os rebels protestants.

Politica interior[editar | editar código]

O Principe Carlos (1545-1568) y o problema dinastico[editar | editar código]

O principe Carlos naixió en 1545, fillo d'a primera muller d'o rei, María Manuela de Portugal dos anyadas dimpués de casar, que en o suyo libramiento morió a reina. Caracterizato per o suyo desequilibrio mental dende chicorrón, o principe medró tamién fisicament feble y arguellato. Como primochenito d'o rei, fue educato en a Universidat d'Alcalá de Henares con o chirmanastro d'o rei, don Chuan d'Austria.

Fació una conspiración con es rebels flamencos en cuentra d'o suyo pai, y dimpués de numerosos escandalos relacionatos con ixo, prebó d'apunyalar publicament a o Duque d'Alba, per ixo fue detenito per o suyo pai y tresladato enta o Castiello d'Arevalo, an que morió de fambre, perque no quereba minchar, y en estato de puro esvarío, en 1568. O escaicimiento d'ixes terribles feitos afectó fundament dende ixe día a personalidat d'o monarca.

Ista situación fació que o rei estase sin d'hereus ta o suyo patrimonio, y propició o pacto d'un nuevo matrimonio d'o rei con a princesa María Tudor, futura María I d'Anglaterra, d'a que no tenioron fillos, pero bi habió complicacions diplomaticas por a complexa situación d'as relacions internacionals d'a corona anglesa per ixas envueltas.

Primer Conflicto Franco-Espanyol y o Tratau de Cateau-Cambrésis[editar | editar código]

Elisabel de Valois, filla d'Henrique II de Francia.

A oposición d'es intereses monarquicos per man d'a Corona d'Aragón sobre es suyos territorios mediterranios, que perdeban mercatos per a competencia d'as republicas d'o norte d'Italia, y l'encrudimiento d'as guerras d'os Países Baixos (an as fuerzas espanyolas habioron importants victorias sobre as plazas francesas de Sant Quintín y Gravelinas), amés de diversos escandalos protagonizatos per a diplomacia francesa que prebaba d'influir sobre as Cortz de Nápols y Secilia, remató con o esclatiu d'un conflicto entre as dos casas reyals en 1557.

O proceso d'a guerra, con numerosas victorias espanyolas, feba periglar es intereses franceses sobre as islas mediterranias de Corcega y Cerdenya, y portó enta la sinyadura d'un d'es més importants tractaus de paz d'o sieglo XVI, a clamata Paz de Cateau-Cambrésis, en 1559, an sinyoron as casas reyals d'Anglaterra, Francia y Espanya. Con iste tractau de paz as dos coronas nortencas reconeixiban a hechemonía hispana sobre es Países Baixos, y a colaboración entre Henrique II de Francia y a corona espanyola en a luita contra a herechía protestant.

Un d'es compromisos fincaus adintro d'o tractau yera o compromís matrimonial entre Felipe II y Elisabel de Valois, filla d'o rei francés, que heba d'estar a suya siguient muller. D'iste matrimonio naixoron 2 fillas, a infanta Isabel Clara Euchenia (acomodada con l'archiduque Alberto d'Austria) y Catarina Micaela (acomodada con o Duque de Savoya).

En 1568 morió Elisabel de Valois en o libramiento d'o que heba d'haber estau o fillo hereu d'o rei espanyol, l'infant Carlos, deixando de nuevas a Corona Hispanica sin d'hereu masculino, y un rei con 41 anyadas d'edat.

Vinclos externos[editar | editar código]


Predecesor:
Carlos I
Rei d'Aragón
1556 - 1598
Succesor:
Felipe II