Diferencia entre revisiones de «Guerra»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-ofizialment +oficialment)
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Cuan +Quan )
Linia 5: Linia 5:
A guerra ha estato muitas begatas a causa d'a muerte de mils de sers umans, de muitas [[malautía]]s, d'a [[peste]], a [[fambre]], e d'atros mals.
A guerra ha estato muitas begatas a causa d'a muerte de mils de sers umans, de muitas [[malautía]]s, d'a [[peste]], a [[fambre]], e d'atros mals.


Cuan a guerra se fa en cuentra d'as lais internazionals, se puet charrar de [[crimen de guerra]]; de totas trazas a guerra ye siempre una autibidat cruel e despiadata.
Quan a guerra se fa en cuentra d'as lais internazionals, se puet charrar de [[crimen de guerra]]; de totas trazas a guerra ye siempre una autibidat cruel e despiadata.


A begatas, se fa la distinzión entre conflitos armatos e guerras. D'alcuerdo con iste punto de gollata, un conflito nomás sería una guerra si os belicherants han feito una declarazión formal de guerra.
A begatas, se fa la distinzión entre conflitos armatos e guerras. D'alcuerdo con iste punto de gollata, un conflito nomás sería una guerra si os belicherants han feito una declarazión formal de guerra.

Versión d'o 14:58 21 oct 2010

Plantilla:Grafía 87

Setios de Zaragoza

A guerra ye o enfrentamiento entre países, u atras organizazions armatas, con l'uso de biolenzia e d'armas. Encara que dende sempre bi ha abito enfrentamientos entre os umans (tamién en as tribus preistoricas), a guerra oficialment considerata como tal, con a partizipazión d'exerzitos, prenzipia como si mesma en os primers imperios orientals, que ya emplegaban caballería e armamento elaborato.

A guerra ha estato muitas begatas a causa d'a muerte de mils de sers umans, de muitas malautías, d'a peste, a fambre, e d'atros mals.

Quan a guerra se fa en cuentra d'as lais internazionals, se puet charrar de crimen de guerra; de totas trazas a guerra ye siempre una autibidat cruel e despiadata.

A begatas, se fa la distinzión entre conflitos armatos e guerras. D'alcuerdo con iste punto de gollata, un conflito nomás sería una guerra si os belicherants han feito una declarazión formal de guerra.

En o curso d'a istoria, bi ha abito guerras por o control d'os recursos naturals, por razons relichiosas u culturals, por mantener u cambeyar balanzas de poder, por custions de legalidat, ta eslindar pleitos economicos u territorials, u atras causas. A sobén, as razons que leban a la guerra entre dos estats son complexas, pero cheneralment tien una important enfluyenzia o fautor economico.

Melitarment, l'ochetibo en a guerra ye a bitoria sobre o enemigo. Por ixo, cal establir una superioridat armamentistica e umana, que obligue a lo contrario a reblar u a proposar un armistizio. A prautica totalidat de guerras causan gran numero de bitimas, no nomás entre os combatients, sino tamién en a poblazión zebil. A más, as guerras tamién produzen grabes biolazions d'os dreitos umans. Encara que s'han establito combenios internazionals ta limitar a mortalidat causata en as guerras, e guaranziar un tracto dinno a los prisioners, istas combenzions s'inoran muito a sobén en a prautica.

A esferenzia entre a guerra en aparienzia e a guerra en a prautica se basa en que as partis en conflito miran de mantener una imachen d'onor e lechitimidat d'a suya causa, mientres prautican una sistematica transgresión de tota norma de respeto umán. A guerra parte d'a bisión más estrema de que a fin chustifica os meyos.

Se beiga tamién