Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Jpbot (descutir | contrebucions)
replaced: De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino y
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (- cuan + quan )
Linia 8: Linia 8:
La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.
La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.


Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el ''cabo 'la bila'' que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabañera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e cuan se seguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la [[ermita de San Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano [[Camín de San Chaime|enta Santiago]], cuan els biachaires beniben d'es balls de [[Luixón]] u [[Bal d'Arán|Arán]] a trabés d'el puerto, e alabets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tamé la carretera.
Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el ''cabo 'la bila'' que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabañera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e quan se seguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la [[ermita de San Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano [[Camín de San Chaime|enta Santiago]], quan els biachaires beniben d'es balls de [[Luixón]] u [[Bal d'Arán|Arán]] a trabés d'el puerto, e alabets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tamé la carretera.


La pista noba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salba p'el canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (á [[benasqués|Benás]] e [[Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) cuan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem a baixo la ombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironats de praus ben bidarisos.
La pista noba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salba p'el canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (á [[benasqués|Benás]] e [[Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem a baixo la ombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironats de praus ben bidarisos.


La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].

Versión d'o 13:26 19 oct 2010

Plantilla:Grafía 87

La ball d'Estós tal coma se bede d'alto
Ista fuella ye escrita en benasqués.

La ball d'Estós (en aragonés cheneral bal d'Estós) ye una d'es balls secundaries que n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la ball de Benás, recorrén-la el riu Estós, que ye afluyent de l'Esera 3 km aigües t'alto de la bila de Benás, dan tot en chunto a dintre d'el Parque Natural de Posets-Maladeta.

La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.

Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el cabo 'la bila que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de Benás (1140 m) per la carretera u tamé pe'l camín d'els sacs. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una cabanera (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e quan se seguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la ermita de San Chaime (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano enta Santiago, quan els biachaires beniben d'es balls de Luixón u Arán a trabés d'el puerto, e alabets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tamé la carretera.

La pista noba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salba p'el canto l'entibo d'Estós enta la palanca de l'AiguacariBenás e Chistau tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la cabana de Santa Ana (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem a baixo la ombra d'el Pico Perdiguero que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironats de praus ben bidarisos.

La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de faus e abets que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca pabo montesino (Tetrao urogallus), que ye una d'es aus més destacades d'el Parque Natural.

Luego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se troba ben serqueta ya la font d'es Corones que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El desbarre de Batisielles mos permete de baixar enta l'aigüeta de Batisielles, que ye el saguero rechispollar de tot el desaigüe d'els ibons que tene per alto esta montaña (Ibón Gran de Batisielles, Chico de Batisielles, Escarpinosa e el Perramó). Els ibons de Batisielles son tammé una d'es escursions més famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la serra dela Ixeya, encabíu d'entre les tuques d'es Serisueles (2455 m) e d'El Tormo (2610 m) dan bones embistes de mont de tot Benás.

Puyada en Gorgues Galantes, per alto de la Comangarsía.

De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la Comangarsía, a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, e forsa de trabesar l'Estós a la Cabana d'El Tormo pe'ls dos puestos que marquen sendas palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'abe de tinre per l'altura (e sobretot, l'uso baquerisero) que tene la Plleta d'el Tormo, en dixós d'el garrot de La Gargallosa e el Molsero, que pareix que aguanten el Perdiguero fén la forsa contra la ball.

Les Marradetes d'el Cantal son el saguero repit que alabets quede per fer-se, resta crusar l'aigüeta d'el Forau per l'esquerra d'el camín e més luego ya ficar-se enta'l "refugio".

El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d' el Cantal, per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la FAM e se troba ubierto tot l'an, pero ta empllegar-lo cal de reserbar d'antes no se pense d'arribar. Els serbisis son d'alojamiento de nit e de minchar.

Enlasaments externos

Se beden les imachens Commons sobre la ball d'Estós.