Diferencia entre revisiones de «Val de Tena»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Linia 2: Linia 2:
A '''Val de Tena''' se troba en a vesant sud de lo [[Perineu]], en a comarca de l'[[Alto Galligo]] y la trescruza o [[río Galligo]] de norte ta sud. B'ha dos entibos en o río: o de Lanuza y o de Búbal. O ''Estreito Closura'' u ''de Santa Elena'' sinyala la dentrata en a val dende a [[Tierra de Biescas]]. Ye comunicata con a [[val d'Osal]], en o [[Biarn]], por o puerto de lo [[O Portalet|Portalet de ra Nieu]].
A '''Val de Tena''' se troba en a vesant sud de lo [[Perineu]], en a comarca de l'[[Alto Galligo]] y la trescruza o [[río Galligo]] de norte ta sud. B'ha dos entibos en o río: o de Lanuza y o de Búbal. O ''Estreito Closura'' u ''de Santa Elena'' sinyala la dentrata en a val dende a [[Tierra de Biescas]]. Ye comunicata con a [[val d'Osal]], en o [[Biarn]], por o puerto de lo [[O Portalet|Portalet de ra Nieu]].


Os lugars d'a Val son [[O Fornigal|Fornigal]], [[Sallén de Galligo|Sallent de Galligo]], [[Lanuza]], [[Escarriella]], [[Pandicosa]], [[O Pueyo de Tena]], [[Sandiniés]], [[Tramacastiella de Tena|Tramacastiella]], [[Piedrafita de Tena|Piedrafita]], [[Oz de Tena]], [[Búbal]], [[Saqués]] y [[Polituara]].
Os lugars d'a Val son [[O Fornigal]], [[Sallent de Galligo]], [[Lanuza]], [[Escarriella]], [[Pandicosa]], [[O Pueyo de Tena]], [[Sandiniés]], [[Tramacastiella de Tena|Tramacastiella]], [[Piedrafita de Tena|Piedrafita]], [[Oz de Tena]], [[Búbal]], [[Saqués]] y [[Polituara]].


A suya economía ye tradicionalment [[ganadería|ganadera]] con bella cosa d'[[agricultura]] y actualment tamién s'alazeta en o torismo, sobre tot relacionato con a [[nieu]], y en os recursos hidroelectricos.
A suya economía ye tradicionalment [[ganadería|ganadera]] con bella cosa d'[[agricultura]] y actualment tamién s'alazeta en o torismo, sobre tot relacionato con a [[nieu]], y en os recursos hidroelectricos.
Linia 11: Linia 11:


==División administrativa tradicional==
==División administrativa tradicional==
Dica [[1836]] a val se trestallaba oficialment en tres [[quinyón|quinyons]] estando Sallén a unica villa y capecera d'a val:
Dica [[1836]] a val se trestallaba oficialment en tres [[quinyón|quinyons]] estando Sallent a unica villa y capecera d'a val:
*''[[Quinyón de Sallent|Quinyón de Sallén]]'': formato por as localidatz de Sallén y Lanuza.
*''[[Quinyón de Sallent]]'': formato por as localidatz de Sallent y Lanuza.
*''[[Quinyón de Partaqua|Quinyón de Partacua]]'': formato por as localidatz de Escarriella, Tramacastiella, Sandiniés, Piedrafita, Saqués y Búbal.
*''[[Quinyón d'a Partaqua|Quinyón de Partaqua]]'': formato por as localidatz de Escarriella, Tramacastiella, Sandiniés, Piedrafita, Saqués y Búbal.
*''[[Quinyón de Pandicosa]]'': formato por as localidatz de Pandicosa, O Pueyo y Oz.
*''[[Quinyón de Pandicosa]]'': formato por as localidatz de Pandicosa, O Pueyo y Oz.
A ''Chunta Cheneral d'a Val de Tena'' yera la institución que s'encargaba d'os afers entre os distintos quinyons. A suya seu yera en as ''Casas d'a val'', en O Pueyo, capital administrativa d'a val.
A ''Chunta Cheneral d'a Val de Tena'' yera la institución que s'encargaba d'os afers entre os distintos quinyons. A suya seu yera en as ''Casas d'a val'', en O Pueyo, capital administrativa d'a val.

Versión d'o 13:41 12 abr 2010

Ambista d'a Bal de Tena

A Val de Tena se troba en a vesant sud de lo Perineu, en a comarca de l'Alto Galligo y la trescruza o río Galligo de norte ta sud. B'ha dos entibos en o río: o de Lanuza y o de Búbal. O Estreito Closura u de Santa Elena sinyala la dentrata en a val dende a Tierra de Biescas. Ye comunicata con a val d'Osal, en o Biarn, por o puerto de lo Portalet de ra Nieu.

Os lugars d'a Val son O Fornigal, Sallent de Galligo, Lanuza, Escarriella, Pandicosa, O Pueyo de Tena, Sandiniés, Tramacastiella, Piedrafita, Oz de Tena, Búbal, Saqués y Polituara.

A suya economía ye tradicionalment ganadera con bella cosa d'agricultura y actualment tamién s'alazeta en o torismo, sobre tot relacionato con a nieu, y en os recursos hidroelectricos.

Ye rodiata de monts de más de 3.000 metros, como son o pico Os Moros, Vachimanya u Os infiernos.

O chentilicio d'a val ye tensino/a, igual como lo dialecto de l'aragonés que charran os suyos habitants.

División administrativa tradicional

Dica 1836 a val se trestallaba oficialment en tres quinyons estando Sallent a unica villa y capecera d'a val:

A Chunta Cheneral d'a Val de Tena yera la institución que s'encargaba d'os afers entre os distintos quinyons. A suya seu yera en as Casas d'a val, en O Pueyo, capital administrativa d'a val.

Enrastres externos