Diferencia entre revisiones de «Sociolochía»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
grafia. requiere revision
m estato, familia
Linia 10: Linia 10:
A sociolochía cheneralment se divide en dos grans arias: metodos d'investigación y tioría social de desembolique profesional e inteleutual. Istas arias son intimament enchegadas y en muitas ocasions entrecambean ideyas y metodos .
A sociolochía cheneralment se divide en dos grans arias: metodos d'investigación y tioría social de desembolique profesional e inteleutual. Istas arias son intimament enchegadas y en muitas ocasions entrecambean ideyas y metodos .


Conceutos u fenoméns impotants estudiaus en a sociolochía son as [[norma social|normas socials]], a [[socialización]], a [[interacción social]], o [[poder]], a [[idiolochía]], as [[clases socials]] y en cheneral: Socialización (Collas socials y Control social), Institucións (Estau y Familla), Napas socials (Clase social y Desigualdatz), Cambeo en l'orden social (Población y Urbanismo).
Conceutos u fenoméns impotants estudiaus en a sociolochía son as [[norma social|normas socials]], a [[socialización]], a [[interacción social]], o [[poder]], a [[idiolochía]], as [[clases socials]] y en cheneral: Socialización (Collas socials y Control social), Institucións (Estato y Familia), Napas socials (Clase social y Desigualdatz), Cambeo en l'orden social (Población y Urbanismo).


A creyación d'a sociolochía como disciplina ye ligada a los nombres de [[Henri de Saint-Simon]], [[Auguste Comte]], [[Karl Marx]], [[Herbert Spencer]], [[Émile Durkheim]], [[George Simmel]], [[Ferdinand Tönnies]], [[Vilfredo Pareto]] y [[Max Weber]].
A creyación d'a sociolochía como disciplina ye ligada a los nombres de [[Henri de Saint-Simon]], [[Auguste Comte]], [[Karl Marx]], [[Herbert Spencer]], [[Émile Durkheim]], [[George Simmel]], [[Ferdinand Tönnies]], [[Vilfredo Pareto]] y [[Max Weber]].

Versión d'o 19:03 24 mar 2010

A sociolochía ye a sciencia social que s'adedica a lo estudio sistematico d'as collas y as sociedatz ye en as qualas as presonas viven. Estudia cómo son creayatas, mantenitas u cambeyatas as tarabidato socials, o efecto que tienen en o comportamiento individual y social y os cambeyos de istas, produto d'a interacción social.
A sociolochía aplica metodos d'investigación empiricos, analís de datos, elaboración de tiorías y valura lochica d'os argumentos.

A American Sociological Asociation (ASA) define a sociolochía como "l'estudio d'a vida social, o cambeyo social y as causas y consecuencias d'a conduta humana (...) investiga o tarabidato d'as collas, organizacións y sociedatz y como as presonas interactuan dentro d'istos contextos (...)" (traducito d'a suya pachina en internet)

O termín "sociolochía" ye un niolochismo creyato por Auguste Comte en o suyo Curso de filosofía positiva (1838). Ye a combinación de socius (en latín 'socio') y logos (en griego 'estudeyo' u 'conoiximiento').

O terrén d'investigación d'a sociolochía ye pro amplo. Puede investigar dend'as enchaquias por as qualas as presonas trigan as suyas parellas dic'as ragons d'a desigualdat social en una sociedat.

A sociolochía cheneralment se divide en dos grans arias: metodos d'investigación y tioría social de desembolique profesional e inteleutual. Istas arias son intimament enchegadas y en muitas ocasions entrecambean ideyas y metodos .

Conceutos u fenoméns impotants estudiaus en a sociolochía son as normas socials, a socialización, a interacción social, o poder, a idiolochía, as clases socials y en cheneral: Socialización (Collas socials y Control social), Institucións (Estato y Familia), Napas socials (Clase social y Desigualdatz), Cambeo en l'orden social (Población y Urbanismo).

A creyación d'a sociolochía como disciplina ye ligada a los nombres de Henri de Saint-Simon, Auguste Comte, Karl Marx, Herbert Spencer, Émile Durkheim, George Simmel, Ferdinand Tönnies, Vilfredo Pareto y Max Weber.

Tres impotants prespectivas cheneralment emplegatas son: o Interaccionismo simbolico, a Tioría d'o conflito y o Funcional estructuralismo u Funcionalismo, Talcott Parsons y o Sistema social con o Tarabidau social.

Veyer tamién

Ecolochía humana - Psicolochía social - Antropolochía cultural - Urbanismo - Metodolochía en as sciencias socials - Rete social - Cambeo social - Tarabidau social - Colla social - Acción social - Interacción social - Sciencia social - Sciencias socials

Bibliografía alazetal e introdutoria

  • Adorno, T. y Horkheimer, M. (1962). Sociología.
  • Ayala, Francisco. (1951). Introducción a las ciencias sociales.
  • Berger, Peter. (1976). Iniciación a la Sociología. Una perspectiva humanística.
  • Betes, L. y Sarries, L. (1972). Sociología.
  • Bottomore, T.B. (1968). Introducción a la sociología.
  • Calhoun, Craig, Donald Light y Suzanne Keller. (1991) Sociología.
  • Campo, Salustiano de. (1965). La sociología científica moderna.
  • Castillo, José. (1968). Introducción a la sociología.
  • Chinoy, Ely. (1966). La Sociedad. Una introducción a la Sociología'.
  • Cuvillier, A. (1960). Introducción a la sociología.
  • Dahrendorf, Ralf. (1963). Sociedad y sociología.
  • Díez Nicolás, Juan. (1969). Sociología.
  • Durkheim, Emilio. (1917). Lecciones de sociología.
  • Fichter, Joseph. Sociología.
  • Gelles, R.J., Levine, A. (1996) Introducción a la Sociología
  • Giddens, Anthony. (1991). Sociología.
  • Giner, Salvador. (1972). Sociología.
  • Giner, Salvador. (1967). Historia del pensamiento social.
  • Green y Johns. (1964). Introducción a la sociología.
  • Gonzalez Seara, Luis. (1969). La sociología aventura dialéctica.
  • Horton, P.B. y Hunt C. L. (1968) Sociología.
  • Iglesia, Angel. (1968). Sociología.
  • König, René y otros. (1960). Sociología.
  • Mac Iver, R. M. (1959). Sociología.
  • Martindale. La teoría sociológica.
  • Rocher, Guy. (1971). Introducción a la sociología genera.
  • Smelser. Sociología.
  • Sombart, Werner. (1956). Noosociología.
  • Sprott, W. J. H. (1949). Introducción a la sociología.
  • Touraine, Alain. (1978). Introducción a la sociología.

Plantilla:Destacato Plantilla:Destacato Plantilla:Destacato