Diferencia entre revisiones de «Benavarri»
m Bot: Adding {{Grafía_87}} |
m robot Añadido: fr:Benabarre |
||
Linia 106: | Linia 106: | ||
[[es:Benabarre]] |
[[es:Benabarre]] |
||
[[eu:Benabarre-Benavarri]] |
[[eu:Benabarre-Benavarri]] |
||
[[fr:Benabarre]] |
|||
[[it:Benabarre]] |
[[it:Benabarre]] |
||
[[nl:Benabarre]] |
[[nl:Benabarre]] |
Versión d'o 14:31 28 feb 2010
Benabarri | |||
Municipio d'Aragón | |||
| |||
Entidat • País • Comarca |
Municipio Aragón Ribagorza | ||
Población • Total |
1168 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
788 m. | ||
Alcalde | Yolanda Castelló Carrasquet | ||
Codigo postal | 22580 | ||
Ríos | Esera y Caxigar | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
Benabarri (Benavarri en catalán, Benabarre en castellán) ye una billa y monezipio d'Aragón situata en a probinzia de Uesca. Ye a capital istorico-cultural d'a comarca de Ribagorza y l'antigua capital d'o Condau de Ribagorza.
A suya poblazión ye de 1.167 abitans (2007), en una superfizie de 157,10 km², con una densidat de poblazión de 7,43 ab/km².
Cheografía
Benabarri ye situato á 788 metros d'altaria denzima d'o ran d'a mar, á una distanzia de 105 km de Uesca, a capital d'a suya probinzia. Bi ha dos lacunas d'orichen carstico.
Istoria
Seguntes Agustín Ubieto Arteta, a primera zita d'o lugar ye en 1035, decumentada en a obra d'Eduardo Ibarra y Rodríguez Documentos correspondientes al reinado de Ramiro I (1034-1063) (en Colección de documentos para el estudio de la Historia de Aragón, I, Zaragoza, 1904), y zita as formas Benavarre, Benauar, Benabar, Banabar, Benauarre, Benabarri, Benavar, Bennavar, Banavarre, Bonabarre y Beneuar.[1]
Almenistrazión
Alcaldes
Lechislatura | Nombre | Partito politico |
---|---|---|
1979–1980 | Luis Almuzara | Independients |
1980–1983 | José Antonio Ballarín | Independients |
1983–1987 | Manuel Jaraiz | Partido Socialista Obrero Español |
1987–1991 | Manuel Jaraiz | Partido Socialista Obrero Español |
1991–1995 | Manuel Jaraiz | Partido Socialista Obrero Español |
1995–1999 | Manuel Jaraiz | Partido Socialista Obrero Español |
1999–2003 | Antonio Cosialls Pueyo | Partido Aragonés |
2003–2007 | Alfredo Sancho Guardia | Partido Socialista Obrero Español |
2007–2011 | Alfredo Sancho Guardia | Partido Socialista Obrero Español |
Molimentos
- Castiello de Benabarri, d'os sieglos X-XI, encara que muit reconstruyito, con una ilesia en estilo gotico dedicata á Santa María, construyita denzima d'una anterior ilesia romanica. O castiello estió a capital d'o condato de Ribagorza.
- Ilesia de Nuestra Siñora de Baldeflors, construyita en o sieglo XIX. Ye d'estilo neoclasico y estió dedicata en primeras á San Miguel Arcánchel. Ta construyir-la, se ba desfer l'ilesia d'o castiello dedicata a Santa María, d'a que se ban aprobeitar os sillars. En o suyo chicot museu i destaca un retablo d'o sieglo XV de Pere García de Benavarri.
- Ermita de San Medardo.
- Nebero, con 12 metros de profundidat.
Fiestas
- 8 de chunio, San Medardo. Iste diya se representa la tradizional Pastorada y se fa o "Ball dels palitrocs".
Enrastres esternos
- Se veigan as imáchens de Commons sobre Benabarri.
- (es) Pachina web monezipal.
- (es) Benabarri en CAI-Aragón.
- (es) O castiello de Benabarri en www.Castillos.net.
- (ca) La Pastorada de Benavarri.
Referenzias
- ↑ (es) Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Balenzia, 1972.
Lugars d'o municipio de Benavarri | |
---|---|
Aler | Benavarri | Caladrons | Castilló del Pla | Entenza | Estanya | Pilzán | Purroi de la Solana | Purroi Viello | Siscá |
Arén de Noguera | Benavarri | Benás | Beranui | Bisagorri | Bonansa | Campo | Capella | Castigaleu | Castilló de Sos | Chía | Estupinyán | La Foradada d'el Toscar | Graus | Isabana | Llascuarre | Monesma y Caixigar | Montanui | Las Pauls | Perarruga | La Puebla de Castro | Puent de Montanyana | Santa Llestra y Sant Quílez | Saúnc | Secastiella | Seira | Sesué | Sopeira | Tolva | Torlarribera | Vall de Bardaixín | Vall de Lierp | Viacamp i Lliterà | Vilanova |