Diferencia entre revisiones de «Liber Regum»
Sin resumen de edición |
m Bot: Adding {{Grafía_87}} |
||
Linia 1: | Linia 1: | ||
{{Grafía_87}} |
|||
[[Imachen:Liber regum codex villarensis.jpg|thumb|250px|Pachina de lo ''Liber regum''.]]Lo '''''Liber Regum''''', redautado entre [[1194]] e [[1209]]<ref>Alan D. Deyermond, ''Historia de la literatura española, vol. 1: La Edad Media'', Barcelona, Ariel, 2001 (1ª ed. 1973), pach. 150. ISBN 84-344-8305-X</ref> en [[idioma aragonés|aragonés]], ye una [[cronica]] meyebal anonima pero atribuita a un monche de [[Fitero (Nabarra)|Fitero]], considerata la més antiga [[istoriografía|istoria]] cheneral d' [[España]] escrita en una luenga romanze.<ref>[[Antonio Ubieto Arteta]], ''Historia de Aragón. Literatura medieval I'', Zaragoza, Anubar, 1982, pach. 36.</ref> |
[[Imachen:Liber regum codex villarensis.jpg|thumb|250px|Pachina de lo ''Liber regum''.]]Lo '''''Liber Regum''''', redautado entre [[1194]] e [[1209]]<ref>Alan D. Deyermond, ''Historia de la literatura española, vol. 1: La Edad Media'', Barcelona, Ariel, 2001 (1ª ed. 1973), pach. 150. ISBN 84-344-8305-X</ref> en [[idioma aragonés|aragonés]], ye una [[cronica]] meyebal anonima pero atribuita a un monche de [[Fitero (Nabarra)|Fitero]], considerata la més antiga [[istoriografía|istoria]] cheneral d' [[España]] escrita en una luenga romanze.<ref>[[Antonio Ubieto Arteta]], ''Historia de Aragón. Literatura medieval I'', Zaragoza, Anubar, 1982, pach. 36.</ref> |
||
Versión d'o 07:54 23 feb 2010
Lo Liber Regum, redautado entre 1194 e 1209[1] en aragonés, ye una cronica meyebal anonima pero atribuita a un monche de Fitero, considerata la més antiga istoria cheneral d' España escrita en una luenga romanze.[2]
Lo testo replega una istoria zentrata en la Peninsula Iberica, que abarca dende lo Chenesis dica los reinos ispanicos de fins de lo sieglo XII. Se i narran episodios de l'Antigo Testamento relazionatos con los reis persas, parlan de los emperadors romans e los reis godos, e rematan con los reis de Franzia dica Felip II de Franzia (1180 - 1223) e se'n diz «qui agora es rei de França».
Una de las fuents de la obra poderba estar lo Linache de los reyes d'Espanya, pero a diferenzia d'este libro, para cuenta en espezia a los reis d'Aragón e añade los de Franzia, ye fazil que por lo doble matrimonio entre la infanta Leyonor con Remón VI de Tolosa e de Pero II d'Aragón con María de Monpeller en 1204.
Referenzias
- ↑ Alan D. Deyermond, Historia de la literatura española, vol. 1: La Edad Media, Barcelona, Ariel, 2001 (1ª ed. 1973), pach. 150. ISBN 84-344-8305-X
- ↑ Antonio Ubieto Arteta, Historia de Aragón. Literatura medieval I, Zaragoza, Anubar, 1982, pach. 36.
Bibliografía
- DEYERMOND, Alan D., Historia de la literatura española, vol. 1: La Edad Media, Barcelona, Ariel, 2001 (1ª ed. 1973), págs. 149-150. ISBN 84-344-8305-X
- PÉREZ LASHERAS, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución Fernando el Católico (col. Biblioteca Aragonesa de Cultura), 2003, págs. 99 - 100. ISBN 84-8324-149-8.
- UBIETO ARTETA, Antonio, Historia de Aragón. Literatura medieval I, Zaragoza, Anubar, 1982. ISBN 84-7013-186-9.