Diferencia entre revisiones de «Azuébar»
Sin resumen de edición |
|||
Linia 16: | Linia 16: | ||
|poblazión = 366 |
|poblazión = 366 |
||
|calendata = 2005 |
|calendata = 2005 |
||
|situazión = [[Imachen:Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png|95px|Azuébar en a Comunidat Balenziana]][[Imachen:Localització d'Assuévar respecte de l'Alt Palància.png|160px|Azuébar en a |
|situazión = [[Imachen:Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png|95px|Azuébar en a Comunidat Balenziana]][[Imachen:Localització d'Assuévar respecte de l'Alt Palància.png|160px|Azuébar en a comarca d'o Alto Palanzia]]| |
||
|web = [http://www.azuebar.es/ www.azuebar.es] |
|web = [http://www.azuebar.es/ www.azuebar.es] |
||
}} |
}} |
Versión d'o 10:13 18 chul 2009
Azuébar ye un monezipio d'a probinzia de Castellón, situato en a comarca de l'Alto Palanzia. A suya poblazión ye de 366 abitants (2005), en una superfizie de 23,4 km² con una densidat de poblazión de 15,64 ab/km².
Cheografía
Ye situato en a costera d'un mont, en o Parque natural d'a Sierra d'Espadán. O Parache de Mosquera tien un bosque mediterranio exemplar.
Istoria
A primera referenzia d'o lugar aparixe en o libre del repartiment y se diziba que a localidat se donaba á lo noble aragonés Gonzálvez d'Heredia en 1237. Estió un lugar de moriagos dica 1609.
Toponimia
O suyo nombre puet benir d'o nombre d'os berbers Zuwawa.
Ye menzionato en o Repartiment: Plantilla:Zita
En 1256, cuan Chaime I d'Aragón ordena á los alcaiz e abitadors d'a redolada que dixen pasturar á los bestiars de Segorb en lurs termins, s'escribe Azuveba. Plantilla:Zita
En un testo de 1319 en aragonés, en lo que Pero Churdán d'Arenoso e la Marquesa Llopiz de Rada zeden á lo suyo fillo Gonzalbo parte d'a señoría d'Arenoso lo nombre se bei parexito a Azuara, lugar d'o Campo de Belchit. Plantilla:Zita
En toponimia menor ye interesant o toponimo mosquera, de probable orichen nabarro-aragonés, paralelo á Mosqueruela de Tergüel y atros d'o Moncayo y Ribera Nabarra.
Parla
Se i conserba encara a preposizión aragonesa dica. O nombre d'un dulze tipico d'esta localidat ye orelleta.
Enrastres esternos
Municipios d'a comarca Alto Palancia | |
---|---|
Alchimia d'Almonecir | Almedíxar | Altura | Azuébar | Val d'Almonecir | Barracas | Beixix | Benafer | Vivel | Castellnou | Caudiel | Chóvar | Figueras | Gaibiel | Matet | Navachas | Pavías | Pina | Sacanyet | Segorb | Sonecha | Sot de Ferrer | Teresa | Torás | Lo Toro | Xeldo | Exerica |