Diferencia entre revisiones de «Azuébar»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Linia 16: Linia 16:
|poblazión = 366
|poblazión = 366
|calendata = 2005
|calendata = 2005
|situazión = [[Imachen:Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png|95px|Azuébar en a Comunidat Balenziana]][[Imachen:Localització d'Assuévar respecte de l'Alt Palància.png|160px|Azuébar en a redolada d'o Alto Palanzia]]|
|situazión = [[Imachen:Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png|95px|Azuébar en a Comunidat Balenziana]][[Imachen:Localització d'Assuévar respecte de l'Alt Palància.png|160px|Azuébar en a comarca d'o Alto Palanzia]]|
|web = [http://www.azuebar.es/ www.azuebar.es]
|web = [http://www.azuebar.es/ www.azuebar.es]
}}
}}

Versión d'o 10:13 18 chul 2009

Plantilla:Localidat España

Azuébar ye un monezipio d'a probinzia de Castellón, situato en a comarca de l'Alto Palanzia. A suya poblazión ye de 366 abitants (2005), en una superfizie de 23,4 km² con una densidat de poblazión de 15,64 ab/km².

Cheografía

Ye situato en a costera d'un mont, en o Parque natural d'a Sierra d'Espadán. O Parache de Mosquera tien un bosque mediterranio exemplar.

Istoria

A primera referenzia d'o lugar aparixe en o libre del repartiment y se diziba que a localidat se donaba á lo noble aragonés Gonzálvez d'Heredia en 1237. Estió un lugar de moriagos dica 1609.

Toponimia

O suyo nombre puet benir d'o nombre d'os berbers Zuwawa.

Ye menzionato en o Repartiment: Plantilla:Zita

En 1256, cuan Chaime I d'Aragón ordena á los alcaiz e abitadors d'a redolada que dixen pasturar á los bestiars de Segorb en lurs termins, s'escribe Azuveba. Plantilla:Zita

En un testo de 1319 en aragonés, en lo que Pero Churdán d'Arenoso e la Marquesa Llopiz de Rada zeden á lo suyo fillo Gonzalbo parte d'a señoría d'Arenoso lo nombre se bei parexito a Azuara, lugar d'o Campo de Belchit. Plantilla:Zita

En toponimia menor ye interesant o toponimo mosquera, de probable orichen nabarro-aragonés, paralelo á Mosqueruela de Tergüel y atros d'o Moncayo y Ribera Nabarra.

Parla

Se i conserba encara a preposizión aragonesa dica. O nombre d'un dulze tipico d'esta localidat ye orelleta.

Enrastres esternos