Diferencia entre revisiones de «Mudéchar aragonés»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
|||
Linia 3: | Linia 3: | ||
O '''mudéxar aragonés''' ye una corrién estetica aintro de l'[[arte mudéxar]] que tien o suyo zentro en [[Aragón]]. |
O '''mudéxar aragonés''' ye una corrién estetica aintro de l'[[arte mudéxar]] que tien o suyo zentro en [[Aragón]]. |
||
En [[1986]] o conchunto mudéxar de [[Tergüel]], que encluye a [[Seu de Tergüel|Seu de Santa María]] e as ilesias de [[Ilesia de San |
En [[1986]] o conchunto mudéxar de [[Tergüel]], que encluye a [[Seu de Tergüel|Seu de Santa María]] e as ilesias de [[Ilesia de San Per (Tegüel)|San Per]], [[Ilesia de San Martín (Teruel)|San Martín]] e d'o [[Ilesia d'o Salbador (Teruel)|Salbador]], fue declarato [[Patrimonio d'a Umanidat]]. A declarazión fue enamplata en [[2001]] ta encluyir atros molimentos mudéxars aragoneses: a [[Colechiata de Santa María (Calatayú)|Colechiata de Santa María]] en [[Calatayú]], a [[Ilesia de Santa Tecla (Zerbera de la Cañada)|Ilesia de Santa Tecla]] en [[Zerbera de la Cañada]], a [[Ilesia de Santa María (Tobet)|Ilesia de Santa María]] en [[Tobet]] e o [[Palazio de l'Alchafaría]] e [[Seu d'o Salbador|A Seu]] en [[Zaragoza]]. |
||
== Monezipios con elementos mudéxars en Aragón<ref>[http://www.myspace.com/akizgzmagazine Aki Aragón Guías Excursiones/Routes 08/09]</ref> == |
== Monezipios con elementos mudéxars en Aragón<ref>[http://www.myspace.com/akizgzmagazine Aki Aragón Guías Excursiones/Routes 08/09]</ref> == |
Versión d'o 18:35 14 abr 2009
O mudéxar aragonés ye una corrién estetica aintro de l'arte mudéxar que tien o suyo zentro en Aragón.
En 1986 o conchunto mudéxar de Tergüel, que encluye a Seu de Santa María e as ilesias de San Per, San Martín e d'o Salbador, fue declarato Patrimonio d'a Umanidat. A declarazión fue enamplata en 2001 ta encluyir atros molimentos mudéxars aragoneses: a Colechiata de Santa María en Calatayú, a Ilesia de Santa Tecla en Zerbera de la Cañada, a Ilesia de Santa María en Tobet e o Palazio de l'Alchafaría e A Seu en Zaragoza.
Monezipios con elementos mudéxars en Aragón[1]
Probinzia de Uesca
- Nueno (Ilesia de San Martín).
- Mormesa (San Miguel Arcanchel).
- Torralba d'Aragón (San Pedro ad Víncula).
- Uesca (Palazio Episcopal).
Probinzia de Tergüel
- Albalat de l'Arzebispe (Torre d'a capiella d'o Castiello).
- Burbaguena (Ilesia de l'Asunzión 1746).
- Baguena (Ilesia de l'Asunzión).
- Camariellas (Armita d'a Birchen d'o Campo).
- Chabaloyas (Armita d'a Birchen d'as Dolors).
- Godos (Ilesia de Santa Elena).
- Íxar (Santa María la Mayor).
- Mont Albán (Ilesia de San Chaime).
- Muniesa (Torre de l'Asunzión).
- Nabarret (Ilesia de l'Asunzión).
- Olalia (Ilesia Antiga).
- Peñarroya de Tastabins (Armita Birchen d'a Fuent).
- Peralellos (San Bertolomeu Apostol).
- San Martín del Río (Torre de San Martín).
- Tergüel (Seu de Santa María de Mediabilla, ilesia d'a Merzet, ilesia de San Per, Torre de San Martín e Torre de San Salbador).
Probinzia de Zaragoza
- Alagón (Torre de San Pietro.
- Alfacharín (Ilesia de San Miguel).
- Alfama d'Aragón (Ilesia d'a Natibidat).
- Ambel (Ilesia de San Miguel e Casa Palazio).
- Aniñón (Ilesia).
- Ateca (Torre de Santa María e torre d'o Reloch).
- Azuara (Ntra Sra d'a Piedat).
- Belchit (Santuario d'a Birchen d'o Pueyo, torre d'o Reloch e torre de San Martín).
- Belmón (Armita d'a Birchen d'o Castiello).
- Biliella de Xiloca (Torre d'a ilesia de San Chuan Batista).
- Billamayor (Torre de l'Asunzión).
- Billar de los Nabarros (Ilesia de San Pietro).
- Borcha (Torre d'a ilesia de Santa María, casa d'a Estanca e ilesia de San Miguel).
- Calatayú (Torre de Santa María, templo e torre de San Andreu, San Per d'os Francos e combento d'o Santo Sepulcre).
- Daroca (Torre de Santo Domingo de Silos, templo de San Chuan de la Cuesta, puerta Baxa, palazio d'os Luna, torre de l'omenache).
- Ferrera de los Nabarros (Torre e ilesia de San Chuan Batista).
- Fuens d'Ebro (Ilesia de l'Asunzión).
- Illueca (Palazio d'os Luna e ilesia de San Chuan Batista).
- L'Almunia (Armita d'a Birchen de Cabañas, torre e ilesia de Ntra. Sra de l'Asunzión).
- Longars (Torre d'a ilesia de l'Asunzión).
- Magallón (Ilesia de Ntra. Sra. d'a Güerta).
- Mainar (Torre d'a parroquia de Santa Ana).
- Maluenda (Ilesia de l'Asunzión).
- Mesons d'Isuela (Ilesia de Santa Ana).
- Monesterio de Rueda.
- Morata de Xiloca (Ilesia de San Martín).
- Moyuela (Ilesia parroquial).
- Mozota (Santa María Madalena).
- Paniza (Caserío e Santa María d'os Ánchels).
- Peñaflor (Torre de Nuestra Siñora d'os Ánchels).
- Puebla d'Alfindén (Ilesia de l'Asunzión).
- Ricla (Ntra. Sra. de l'Asunzión).
- Romanos (Ilesia de San Per Apóstol).
- Sabiñán (San Per Apóstol).
- San Mateu de Galligo (Ilesia de San Mateu).
- Tarazona (Seu de Santa María d'a Güerta, Santa María Madalena, combento d'a Conzepzión e Carmelitas de Santa Ana).
- Taust (Ilesia de Santa María e ilesia de San Antón).
- Terrer (Ilesia de l'Asunzión).
- Tobet (Ilesia de Santa María).
- Torralba de Ribota (Ilesia de San Félix).
- Torrellas (Ilesia d'a Madalena).
- Utebo (Torre d'Utebo).
- Zaragoza (Ilesia d'a Madalena, ilesia de San Pablo, palazio de l'Alchafaría e Seu de San Salbador).
- Zerbera de la Cañada (Ilesia de l'Asunzión e Ilesia de Santa Tecla).
Enrastres esternos
- (es) Mudéxar aragonés