Electronegatividat

A eletronegatibitat ye una mesura d'a fuerza con que un atomo atraye á os eletrons compartitos en un enlaz atomico. Pende, sobre tot, en a Enerchía d'ionizazión.

L'imberso d'a eletronegatibidat ye a eletropositibidat, ye dezir a estendenzia d'un atomo á perder eletrons.

En cheneral, as diferents baluras d'a eletronegatividat d'os atomos determinan o tipo d'enlaz que se formara en a molecla que los combina. Asinas, seguntes a esferenzia entre as eletronegatividaz d'istos se puede determinar (combenzionalment) si o enlaze serán seguntes a escala de Pauling:

• Ionico (esferenzia mayor u igual á 2)
• Cobalent polar (esferenzia entre 2 y 0.4)
• Cobalent no polar (esferenzia menor de 0.4)

-->Com més petit és el radi atòmic, major és l'energia d'ionització i major l'electronegativitat. L'electronegativitat és màxima a l'extrem superior dret de la taula periòdica i mínima a l'extrem inferior esquerre.

Aintro d'un periodo, a eletronegatibidat crexe de cucha enta dreita. En aumentar o lumero atomico a carga nucliar ye más gran e as fuerzas nuclio-eletron periferico son mayors. En un grupo crexe de baxo entalto. Como aumenta o lumero atomico crexe o lumero de nibels. A distanzia nuclio-eletron periferico ye millor e tamién o efeuto pantalla, por ixo istas fuerzas eletrostaticas son minors.

Escala de Pauling

Creyada por Linus Pauling en 1932 se fa serbir amplament. En ista escala l'elemento más eletronegatibo (o fluor) tiene una balura de 4.0, y o menos eletronegativo (o franzio) tiene una balura de 0.7. Os atros elementos en tienen baluras intermeyas. Dimpués d'o Fluor, os elementos más eletronegatibos son l'osichén (3,5); o cloro y o nitrochén (3,0); o carbono (2,5); l'idrochén y o fosforo (2,1)...

Escala de Mulliken

As baluras s'obtienen fendo a meya entre o potenzial d'ionizazión y l'afinidat eletronica. Asinas, a escala de Mulliken s'espresa en unidaz d'enerchía, normalment electrovolts.

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Eletronegatibidat.

an:Eleutronegatibidá