Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

De Biquipedia
mSin resumen de edición
m Bal d'Estós tresladada á Ball d'Estós
(Garra diferencia)

Versión d'o 01:25 8 chi 2008

La ball d'Estós tal coma se bede d'alto
Ista fuella ye escrita en benasqués.

La ball d'Estós (en aragonés cheneral bal d'Estós) ye una d'les balls secundaries que n'ixen laterals (dan sentíu norte-nortueste) dela ball de Benás, recorrén-la el riu Estós, que ye afluyent de l'Esera 3 km aigües t'alto dela bila de Benás, dan tot en chunto á dintre d'el Parque Natural de Posets-Maladeta.

La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, á 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.

Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el cabo 'la bila que en diuen á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de Benás (1140 m) per la carretera ó tammé per el camín d'els sacs. El dito camín mos porte ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se drete enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que bi-hai un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafe una cabanera (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e cuan se sigue prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la ermita de San Chaime (se diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano enta Santiago, cuan els biachaires beniben deles balls de Luchón ó Arán á trabés del puerto, e alabets le'n ba quedar el nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tammé la carretera.

La pista nueba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que bi-hai posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comense á ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salbe p'el canto l'entibo d'Estós enta la palanca de l'AiguacariBenás e Chistau tammé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la cabana de Santa Ana (1540 m) cuan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem á baixo la uembra d'el Pico Perdiguero que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironaus de praus ben bidarisos.

La pista d'aquí t'alto comense á fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar p'els baquerisars comensen ara á fer-se més atapíus de faus e abets que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso 'la ribereta, agon se puede sentir, ó talment més defisil encara, beder garra pabo montesino (Tetrao urogallus), que ye una d'les aus més destacades d'el Parque Natural.

Luego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se trobe ben serqueta ya la font d'les Corones que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se á contemplar els paisaches. El desbarre de Batisielles mos permit de baixar enta l'aigüeta de Batisielles, que ye el saguero rechispoliar de tot el desaigüe d'els ibons que tiene per alto esta montaña (Ibón Gran de Batisielles, Chico de Batisielles, Escarpinosa e el Perramó). Els ibons de Batisielles son tammé una d'les excursions més famosas d'Estós, pos se troben á la plleta d'les agulles de Perramó, una recostera dela serra dela Ixeya, encabíu d'entre les tuques d'es Serisueles (2455 m) e d'El Tormo (2610 m) dan buenes embistes á l'alto de tot Benás.

Puyada en Gorgues Galantes, per alto dela Comangarsía.

De les lleres d'esta aigüeta t'alto se comense la cuesta dela Comangarsía, á'l'alto dela dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, e forse de trabesar l'Estós á la Cabana d'El Tormo p'els dos puestos que marquen sendas palanques. D'astí enta'l cubilar domine el paisache el chunto de praus que s'abe de tinre per l'altura (e sobre tot, l'uso baquerisero) que tene la Plleta d'el Tormo, á baixo d'el garrot de La Gargallosa e el Molsero, que parix que aguanten el Perdiguero fén la forsa contra la ball.

Les Marradetes d'el Cantal son el saguero repit que alabets quede per fer-se, reste crusar l'aigüeta d'el Forau per l'esquerra d'el camín e més luego ya ficar-se enta'l "refugio".

El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tammé dito d' el Cantal, per les lleres que dominen l'entorno) ye fayena dela FAM e se troba ubierto tot l'an, pero ta empllegar-lo cal de reserbar d'antes no se pense d'arribar. Els serbisis son d'alojamiento de nit e de minchar.

Enlasaments esternos

Se beden les imachens Commons sobre la ball d'Estós.