Diferencia entre revisiones de «Diminutivos en aragonés»
Sin resumen de edición |
|||
Linia 12: | Linia 12: | ||
== Bibliografía == |
== Bibliografía == |
||
* {{es}} [[Francho Nagore Laín]]: ''Gramática de la Lengua Aragonesa''. Zaragoza. Mira Editores |
* {{es}} [[Francho Nagore Laín]]: ''Gramática de la Lengua Aragonesa''. Zaragoza. Mira Editores, 1989. |
||
* {{es}} [[Diego Catalán]], [[Alvaro Galmés de Fuentes]]: ''Las lenguas circunvecinas del castellano, cuestiones de dialectología hispano-románica''. Paraninfo. |
* {{es}} [[Diego Catalán]], [[Alvaro Galmés de Fuentes]]: ''Las lenguas circunvecinas del castellano, cuestiones de dialectología hispano-románica''. Paraninfo. |
||
* {{es}} [[Anchel Conte]] et al.: ''El aragonés identidad y problemática de una lengua''. Colección Aragón. Librería general. |
* {{es}} [[Anchel Conte]] et al.: ''El aragonés identidad y problemática de una lengua''. Colección Aragón. Librería general. |
Versión d'o 17:34 21 oct 2016
Os diminutivos en aragonés, en latín, en as luengas neolatinas y en muitas atras sirven pa matizar o significato y indicar menor mida u importancia.
En aragonés o diminutivo més usato ye -et, -eta, -etz, -etas, que sustituyó a los diminutivos latins -ELLUM y -ICULUM que pervivioron en l'actual diminitivo -iello y en as parabras lexicalizatas rematatas en -illo/-ello (conello, abella, ovella, perello, varello, corbella), etc...
O diminutivo -ín, -ina, -ins, -inas tien una valor diminutiva més acentuata que -et: "fabolina", "gatolins", "pichín", etc...
O sufixo -ot, -ota, -otz, -otas puet tener matiz diminutivo: chicot, pobrot.
O sufixo -ón, -ona, -ons, -onas tien valor diminutiva pero tamién puede tener-ne de peyorativa: animalón, chicotón, tozalón, etc...
O diminutivo -ico, -ica, -icos, -icas que se fa servir en o castellán d'Aragón y Navarra y muitos puestos d'o centro-este d'Espanya no ye caracteristico ni chenuino de l'aragonés, y erroniament lo consideran tipico de l'aragonés en obras superficials dedicatas a las luengas d'Espanya on tienen una conoixencia superficial de l'aragonés u lo confunden con o castellán d'Aragón. En realidat ye propio d'o castellán medieval o suyo uso s'estendilló en Aragón sobre tot dende o sieglo XV, un poco antes l'aragonés dixase d'estar una luenga escrita.
Bibliografía
- (es) Francho Nagore Laín: Gramática de la Lengua Aragonesa. Zaragoza. Mira Editores, 1989.
- (es) Diego Catalán, Alvaro Galmés de Fuentes: Las lenguas circunvecinas del castellano, cuestiones de dialectología hispano-románica. Paraninfo.
- (es) Anchel Conte et al.: El aragonés identidad y problemática de una lengua. Colección Aragón. Librería general.
- (es) Chabier Tomás Arias: El aragonés del "biello Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1999. ISBN 84-8127-095-4
- (es) Javier Terrado Pablo: La lengua de Teruel a fines de la Edad Media. Instituto de Estudios Turolenses, 1991.