Diferencia entre revisiones de «Cirat»
Sin resumen de edición |
|||
Linia 4: | Linia 4: | ||
|provincia = Castellón |
|provincia = Castellón |
||
|comarca = Alto Millars |
|comarca = Alto Millars |
||
|bandera = |
|bandera = Bandera de Cirat.svg |
||
|escudo = |
|escudo = Escudo de Cirat.svg |
||
|escudo_grandaria = |
|escudo_grandaria = |
||
|imachen = [[Imachen:Panorámica de Cirat (Castellón).JPG|250px|Anvista de Cirat (Castellón)]]<br />Anvista de Cirat. |
|imachen = [[Imachen:Panorámica de Cirat (Castellón).JPG|250px|Anvista de Cirat (Castellón)]]<br />Anvista de Cirat. |
Versión d'o 11:50 16 chun 2016
Cirat ye un municipio de la provincia de Castellón, situau en la comarca de l'Alto Millars. La suya población ye de 233 habitants (2015), en una superficie de 41,1 km² con una densidat de población de 5,47 hab/km².
Toponimia
Lo toponimo Cirat s'interpreta a partir de l'arabe assiraṭ[1], devez una parola amprada de l'arameu isṭrāṭā, que ye d'adaptación de lo latín STRATA ("vía", "camín"). La parola arabe assirat fue amprada en castellán como acirate con los significaus de "caballón" y "loma" que se fa en la marguin d'una propiedat, significaus que podrían corresponder a los que reflectó este toponimo en los tiempos de la suya aparición.
En contradicción con esta interpretación tendríanos lo feito que s'escriba Cirab en lo segundo Fuero de Daroca (1142), manimenos en fuents locals baixo-medievals s'escribe Cirat, Cyrat u Sirat, como quan en 1236 lo gobernador almuade Zeit Abu Zeit donó las ilesias de l'Alto Millars a lo bispe de Segorb.
Historia
L'aparición de Cirat en lo Fuero de Daroca como una de las mugas de lo suyo termin quan encara no yera controlau por esta ciudat teneba como motivo animar a que los suyos habitants prebasen de reconquerir-lo[2]. Manimenos, la Comunidat de Daroca nunca no lo controló. Dimpués de la suya reconquiesta quedó adintro de lo Reino de Valencia y estió una localidat exclusivament musulmana en la baixa Edat Meya[3].
Referencias
- ↑ (ca) María Jesús Rubiera i Mata: Els arabismes del català, articlo publicau en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. I. Alacant-Elx, 1991. Editor: L'Abadia de Montserrat, 1993. p 303.
- ↑ (ca) Enric Guinot Els límits del regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500). Edicions Alfons el Magnànim, 1995.
- ↑ (es) Emili Casanova: La frontera lingüistica castellano-catalana en el País Valenciano. Revista de Filología Románica, Vol 18, (2001) 213-260.
Lugars de Cirat | |
---|---|
Cirat | El Collado Blanco | Pandiel | El Tormo |
Municipios d'a comarca Alto Millars | |
---|---|
Aranyuel | Archelita | Ayódar | Castiello de Villamalefa | Cirat | Cortes d'Arenoso | Espadiella | Fanzara | Fuent la Reina | Fuents d'Ayódar | Ludién | Montanellos | Montán | Puebla d'Arenoso | Tuega | Torralba | Torrechiva | Vallat | Villafermosa | Villamalur | Villanueva de la Reina | Zucaina |