Diferencia entre revisiones de «Pireneu»
Linia 109: | Linia 109: | ||
* [[Besiberri]] (3.030 m) |
* [[Besiberri]] (3.030 m) |
||
* [[Punta Alta]] (3.014 m) |
* [[Punta Alta]] (3.014 m) |
||
* [[Colomers]] (2.930 m) |
* [[Gran Tuc de Colomèrs|Colomers]] (2.930 m) |
||
* [[Montvallier]] (2.859 m) |
* [[Montvallier]] (2.859 m) |
||
* [[Montsent]] (2.881 m) |
* [[Montsent]] (2.881 m) |
Versión d'o 17:09 14 oct 2015
O Pireneu, (con denominacions en plural como Pirineus, Perinés u Pirinés) ye una cordelera montanyesa situada a lo norte d'a peninsula Iberica entre Espanya y Francia. S'estendilla a lo largo de 415 km dende o cabo de Creus (mar Mediterrania) a l'este, dica o golfo de Vizcaya (mar Cantabrica) a l'ueste. En a suya parti central tien una amplaria de bells 150 km. En o luengache corrient a parola Pireneu s'aplica a lo conchunto de sarras buegants entre Espanya y Francia.
En a vesant norte, transcorre por as rechions francesas d'Aquitania, Meyodía-Pireneus y Rosellón. En a vesant sud transcorre por o País Vasco, Navarra, Aragón y Catalunya. O chicot estau d'Andorra ye situato en o Pireneu, entre Espanya y Francia.
Orichen etimolochico
A parola Pireneu provién d'a mitolochica filla d'Atlas, Pirene. Seguntes os griegos, os Pireneus recullioron o suyo nombre de Pirene, una choven d'a rechión a la que Hercules se levó con ell en un d'os suyos viaches.
Unatra versión diz que ye un antigo toponimo, d'orichen basco. Seguntes ista luenga, a cordelera se clamó Ilene bos, que significa "monts d'a Luna", pos Ilene ye a Luna.
Cheolochía
En o marco d'a tectonica de placas o Pireneu s'interpreta como un orocheno de colisión. Dimpués de producir-se una rotación d'a placa iberica, se produce una colisión entre esta placa y a placa euroasiatica con plegamiento d'as rocas sedimentarias principalment formatas en as plataformas continentals d'estas placas y acurzamiento litosferico, con obducción d'a placa euroasiatica sobre a placa iberica. En este proceso de colisión se formoron tamién o Sistema Iberico y as Costero-Catalanas como cordeleras y a Depresión de l'Ebro como cuenca d'antepaís.
As caracteristicas cheolochicas mas destacadas son a disimetría d'as vesants en o sentiu transversal, ye dicir que a suya baixant ye muito mas accentuada en a vesant francesa que no en a espanyola, y a disimetría en o sentiu lonchitudinal: desciende suaument enta l'Atlantico y feriosament enta la Mediterrania.
Os Pireneus se formoron en a Era Terciaria, quan se produció a orochenia alpina.
Se i pueden distinguir quantas unidatz:
- Pireneu axial.
- Prepireneu interior u "Sierras interiors".
- Depresión pirerenca intermeya.
- Prepireneu exterior u "Sierras exteriors".
O Pireneu axial ye formau de materials d'a Era Paleozoica plegatos en a orochenia herzinica, que s'han erosionato dimpués d'a orochenia y que han feito de socle pa la sedimentación en a era secundaria.
O Prepireneu consiste en cabalgamientos y napas tectonicas que viachoron enta o sud quan s'alcorzó a crosta inferior.
A depresión pirenenca intermeya no siempre ye bien definita, por a superposición de napas tectonicas y cabalgamientos, pero se veye bien en a Canal de Berdún.
Tucas
As tucas mas destacadas d'ista cordelera son:
Pireneus occidentals
- Aiako Harria (837m)
- A Rhune (900m)
- Adi (1.503m)
- Ortzanzurieta (1.570m)
- Orhy (2.021m)
- Pic d'Anie (2.504m)
Pireneus centrals
- Midi d'Ossau (2885 m)
- Collarada (2.886 m)
- Pico Os Moros (3.146 m)
- Pico Vachimanya (3.005 m)
- Pic Long (3.192 m)
- Néouvielle (3.091 m)
- Comachibosa u Pique Longue (3.298 m)
Ordesa y as Tres Serols
- Punta Tres Serols (3.352 m)
- Celindro Marmorés (3.328 m)
- Soum de Ramond u Pico Anyisclo (3.254 m)
- Marmorés (3.248 m)
- Taillón (3.144 m)
- Punta Faixón (3.009 m)
- Punta Corral Ciego (3.006 m)
- Marmorés d'el Cul (3.077 m)
Pineta
- L'Almunia Gran (3.134 m)
Chistén
- Vachimala u Punta Schrader (3.177 m)
- Punta Sabre (3.136)
Benás
- Pocetz u Lardana (3.375 m)
- Las Espadas (3.332 m)
- Pabotz (3.121 m)
- Bagüenyola (3.053 m)
- Aneto (3.404 m)
- A Maladeta (3.312 m)
- Maldau (3.350 m)
- Russell (3.205 m)
- Margalida (3.241 m )
- Tempestades (3.290)
- Alba (3.118 m)
- Mulleres (3.010 m)
- La Forcanada
- Vall Hibierna (3.067 m)
- Perdiguero (3.222 m)
- Gourgs Blancs (3.129 m)
- Cabrioules u Cabrioles (3.116 m)
- Malpás (3.109 m )
- Salvaguardia (2.738)
Luchon
- Spijeoles (3.066 m)
- Gran Quayrat (3.060 m)
- Pico Lézat (3.107 m)
Pireneus orientals
- Mulleres (3.010 m)
- Besiberri (3.030 m)
- Punta Alta (3.014 m)
- Colomers (2.930 m)
- Montvallier (2.859 m)
- Montsent (2.881 m)
- Montcalm (3.080 m)
- Pica d'Estats (3.140 m)
- Pedrosa (2.948 m)
- Pic de Serrère (2.911 m)
- Puig Pedrós (2.914 m)
- Pic de Carlit (2.921 m)
- Tossa d'Alp (2.537 m)
- Puigmal (2.909 m)
- Pic de Llonces (2.832 m)
- Canigó (2.785 m)
- Costabona (2.464 m)
- Roc de France (1.449 m)
- Noulos (1.257 m)
- Alberes (975 m)
- Se veiga tamién a lista de tucas d'o Pireneu aragonés
Cheleras
Debiu a que a glaciación d'o Quaternario afectó a los Pireneus de modo mas decisivo que no a las atras cordeleras espanyolas, existen trazas de modelato glacial dende o Canigó dica o pico d'Adi. A mas gran parte d'os actuals ibons son d'orichen glacial. Hue os Pireneus nomás poseyen cascos glacials u con chicotas luengas por dencima d'os 3000 m: Pico Os Moros, Comachibosa, Mont Perdito y Maladeta.
Rios
Ista cordelera ye a cuna de ríos importants: l'Adour, a Garona, o Nivelle, o Tec, o Tet, l'Aglí y l'Ande en a vesant occitana, y a Bidasoa, l'Aragón, o Galligo, a Cinca, l'Esera, o Segre, o Ter, o Llobregat, a Muga y a Fluvia en a vesant espanyola.
Pireneistas
Bells scientificos y montanyers que s'han destacato en o estudio d'istas montanyas son:
- Louis Francois Ramond de Carbonnières. Naturalista. (1755-1827)
- Franz Schrader. Cheografo. (Bordeus, 1844 - París, 1924)
- Henry Russell. Conte Russell-Killough. (Tolosa, 1834 - Biarritz, 1909)
Ocio
Ista cordellera cuenta con grans espacios atrapaciaus ta l'ocio y ofreix grans posibilidatz por a suya polideza y clima.
As instalacions t'a practica de lo esquí son as que aprecisan d'un espacio más amplo y han modificau l'uso d'o suelo en l'alta montanya.
- En a parti espanyola, os Pireneus cuentan con as siguients estacions: Candanchú, Astún, O Fornigal, Pandicosa-Os Ibons, Sarllé, BoíTaül Resort, Baqueira Beret, Port-Ainé, Port del Comte, Espot Esquí Parc, Tavascan, La Molina, Masella, Vall de Núria, Vallter 2000, Rasos de Peguera.
- En Andorra: Ordino Arcalis, Pal Arinsal, Pas de la Casa-Grau Roig, Soldeu el Tarter.
- En Francia: La Pierre-st Martín, Artouste, Gourette, Luz Ardiden, Cauterets, Hautacam, Bareges, Gavarnie-Gédre, La Mongie, Piau Engaly, Saint Lary, Val Louron, Peyragudes, Luchon Superbagneres, Porte Puimorens, Ax-Les-Thermes, Font Romeu, Les Angles, Puyvalador, Formigueres, Puigmal 2600, Cambré d'Aze, Guzet, Les Mont d'Olmes, Ascou-Pailheres, Mijanes-Donezan.