Diferencia entre revisiones de «Andorra»

Modificar os enlaces
De Biquipedia
Explorar historial interactivamente
← Ir ta a edición anteriorIr t'a edición siguient →
Contenido eliminado Contenido añadido
VisualWikitexto
Rotlink (descutir | contrebucions)
496 ediciones
m fixing dead links
Rotlink (descutir | contrebucions)
496 ediciones
m fixing dead links
Linia 168: Linia 168:
Respective a las exportacions y importacions, o 60% d'as importacions y o 70% d'as exportacions provienen u tienen como destín o mercato [[Espanya|espanyol]]. En zaguerías d'o [[sieglo XX]] o prencipal suministrador yera [[Francia]] dica [[1999]] que ha baixato un anyo dezaga d'atro dica o 19% actual, se creye que o motivo en ye cultural, a presencia de muitos interpresarios d'orichen espanyol, a mayor facilidat de transporte con o sud y o pre mas economico d'os productos manufacturatos d'[[Espanya]].<ref>{{ca}} [http://www.elperiodicdandorra.ad/politica/3347-espanya-incrementa-el-seu-paper-en-el-mercat-exterior.html Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior]. El Periòdic d'Andorra, 22 de chulio de 2010</ref>
Respective a las exportacions y importacions, o 60% d'as importacions y o 70% d'as exportacions provienen u tienen como destín o mercato [[Espanya|espanyol]]. En zaguerías d'o [[sieglo XX]] o prencipal suministrador yera [[Francia]] dica [[1999]] que ha baixato un anyo dezaga d'atro dica o 19% actual, se creye que o motivo en ye cultural, a presencia de muitos interpresarios d'orichen espanyol, a mayor facilidat de transporte con o sud y o pre mas economico d'os productos manufacturatos d'[[Espanya]].<ref>{{ca}} [http://www.elperiodicdandorra.ad/politica/3347-espanya-incrementa-el-seu-paper-en-el-mercat-exterior.html Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior]. El Periòdic d'Andorra, 22 de chulio de 2010</ref>


Actualment o [[sector terciario]] representa, seguntes estimacions, o 80% d'o [[Producto interior bruto|PIB]] andorrán,<ref name=ciaecon>{{en}} [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html Andorra. Economy]. The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA)</ref> estando o [[torismo]] o sector prencipal d'a economía andorrana. Nueu millons de personas la visitan anyalment, atraitas por a suya condición de [[paradiso fiscal]], as suyas [[estación d'esquí|estacions d'esquí]] y a diferencia de pres en o [[comercio]] respecto d'os países vecins, encara que iste zaguero s'ha erosionato recientment mientres as economías francesa y espanyola s'han ubierto, proporcionando una disponibilidat mas ampla de biens y tarifas mas baixas. En anyo [[2005]], o país recibió 11.049.490 vesitants, d'os que o 57,2% yeren espanyols, o 39,8% franceses y nomás un 3,0% veniban d'atros estatos.<ref name=economic>{{ca}} [http://www.ccis.ad/arxius/Informe_econ%F2mic_2005.pdf Informe Econòmic 2005]</ref><ref>{{en}} [http://www.tourismroi.com/Content_Attachments/27670/File_633513750035785076.pdf UNWTO World Tourism Barometer]. Vol 6. No. 2. Edición de chunio de 2008.</ref>
Actualment o [[sector terciario]] representa, seguntes estimacions, o 80% d'o [[Producto interior bruto|PIB]] andorrán,<ref name=ciaecon>{{en}} [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html Andorra. Economy]. The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA)</ref> estando o [[torismo]] o sector prencipal d'a economía andorrana. Nueu millons de personas la visitan anyalment, atraitas por a suya condición de [[paradiso fiscal]], as suyas [[estación d'esquí|estacions d'esquí]] y a diferencia de pres en o [[comercio]] respecto d'os países vecins, encara que iste zaguero s'ha erosionato recientment mientres as economías francesa y espanyola s'han ubierto, proporcionando una disponibilidat mas ampla de biens y tarifas mas baixas. En anyo [[2005]], o país recibió 11.049.490 vesitants, d'os que o 57,2% yeren espanyols, o 39,8% franceses y nomás un 3,0% veniban d'atros estatos.<ref name=economic>{{ca}} [http://www.ccis.ad/arxius/Informe_econ%F2mic_2005.pdf Informe Econòmic 2005]</ref><ref>{{en}} [http://web.archive.org/web/20080819191518/http://www.tourismroi.com/Content_Attachments/27670/File_633513750035785076.pdf UNWTO World Tourism Barometer]. Vol 6. No. 2. Edición de chunio de 2008.</ref>


O sector financiero, constituito por 5 entidatz bancarias perteneixients a l'[[Asociación de Bancos Andorrans]] que, a la vegada, ye miembro d'a [[Federación Bancaria d'a Unión Europea|Federación Bancaria]] d'a [[Unión Europea]],<ref>{{en}} [http://www.fbe.org/spip.php?page=liste_barreaux&lang=en Members bars]. Fédération des Barreaux d'Europe</ref> tamién contribuye substancialment a la economía.
O sector financiero, constituito por 5 entidatz bancarias perteneixients a l'[[Asociación de Bancos Andorrans]] que, a la vegada, ye miembro d'a [[Federación Bancaria d'a Unión Europea|Federación Bancaria]] d'a [[Unión Europea]],<ref>{{en}} [http://www.fbe.org/spip.php?page=liste_barreaux&lang=en Members bars]. Fédération des Barreaux d'Europe</ref> tamién contribuye substancialment a la economía.
Linia 180: Linia 180:
** [[Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d'Andorra|PIME]].
** [[Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d'Andorra|PIME]].


Andorra no ye un miembro de pleno dreito d'a [[Unión Europea]] pero, dende [[1990]],<ref>{{ca}} [http://www.ccis.ad/cat/pdf/servei_empresa/acord_unio_duanera.pdf Acord d'unió duanera]. CCIS</ref> tien una relación especial y ye tractata como si fese parti d'ella ta o comercio de biens manufacturatos (libres d'impuestos) y como no miembro d'a UE ta os productos agricolas.
Andorra no ye un miembro de pleno dreito d'a [[Unión Europea]] pero, dende [[1990]],<ref>{{ca}} [http://web.archive.org/web/20110811125809/http://www.ccis.ad/cat/pdf/servei_empresa/acord_unio_duanera.pdf Acord d'unió duanera]. CCIS</ref> tien una relación especial y ye tractata como si fese parti d'ella ta o comercio de biens manufacturatos (libres d'impuestos) y como no miembro d'a UE ta os productos agricolas.


=== Politica impositiva y bancaria ===
=== Politica impositiva y bancaria ===

Versión d'o 19:00 25 ago 2014

Iste articlo tracta sobre o Prencipato d'Andorra. Ta atros emplegos se veiga Andorra (desambigación).

Plantilla:Infobox País O Prencipato d'Andorra (Principat d'Andorra en catalán), u simplament Andorra, ye un chicot país y estato montanyoso con 65 picos de más de 2.500 m d'altaria y sin costa situato en los Pireneus, entre Espanya y Francia. Mug a o norte con os departmentos franceses de Pireneus Orientals y Arièja y a o sud con Catalunya, estando uno d'os países mas chicotz d'o mundo y o mayor microestato d'Europa, con os suyos 468 km² de superficie, encara que por a suya población en ye nomás que o segundo, con os suyos 84.484 habitants.

Mientres muito tiempo estió probe y aislato, pero ha conseguito prosperar muito dende a Segunda Guerra Mundial gracias a o torismo y por estar un paradiso fiscal. No tien exercito, a suya esfensa ye responsabilidat d'Espanya y Francia, herencio d'a situación historica d'Andorra, que dica 1993 estió o zaguer estato feudal d'Europa: dende 1278 y mientres 715 anyadas, o país estió un territorio de soberanía feudal compartita, d'una man por o bispe d'Urchel y d'atra man d'o conte de Foix, a qui succedió en primeras o rei de Francia y dimpués a Republica Francesa. En l'actualidat, Andorra se define como un estato social y democratico de dreito rechito por un coprencipato parlamentario, estando os coprencipes actuals Joan Enric Vives (bispe d'Urchel) y François Hollande (president de Francia). L'actual chefe d'o Gubierno d'Andorra ye Antoni Martí Petit.

A luenga oficial d'Andorra ye o catalán, estando o catolicismo a relichión d'a mayor parti d'os suyos habitants.

Historia

Ta más detalles, veyer l'articlo Historia d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

Seguntes diz a leyenda, Andorra fue fundata por o emperador Carlo Magno. Se diz que cinco mil andorrans, a las ordens de Marco Almugaver, aduyoron a os exercitos imperials, que se trobaban en o cuello de Pimorent y en Campcardós, a luitar contra os musulmans d'Al-Andalus. Carlos Magno, en reconoixencia a l'aduya que li heban feito os suyos habitants, atorgó a suya protección a Andorra, declarando-la pueblo sobirán l'anyo 805.[1] En l'Archivo d'o Prencipato, se i conserva una carta d'a fundación d'Andorra, atorgata por Carlos Magno, encara que ixa carta no ye acceptata por totz os historiadors en haver estato redactata en una epoca muit posterior.[2]

Prehistoria y Edat Antiga

Mientres o Mesolitico, bellos chicotz grupos humans s'instaloron en cuevas amanatas a la Valira, como por eixemplo a Balma de la Margineda (9000 aC - 8000 aC),[3] o mas antigo chacimiento arqueolochico d'Andorra.[4] D'o Neolitico meyo s'han trobato os apedacamientos de la Feixa del Moro en Juberri. O 5 de chunio de 2001 se troboron en Ordino un sarcofago feito con losas de pizarra que conteneba os repuis humans mas antigos d'as vals, amás de brazalets y recipients d'alfarería de ceramica con alimentos.[4][5] Y entre as edatz de Bronze y d'o Fierro s'han trobato os d'el Cedre en Santa Coloma (2000 aC - 1000 aC).[3]

Os repuis arqueolochicos tamién preban a existencia d'una civilización prelatina, que charraba una luenga vasco-aquitana, que ha dixato repuis prou evidents en a toponimia andorrana,[6] que podría estar o pueblo d'os andosins. O que ye indiscutible ye que en o chacimiento de l'Oral, en a parroquia d'Encamp, s'han trobato repuis d'a cultura iberica.[3] A primera referencia escrita sobre os andosins se troba en a descripción que en fació o historiador griego Polibio sobre o paso d'Aníbal por os Pireneus.[3] As fuents historiograficas describen a os andosins como un grupo organizato arredol d'una ciudat en as vals d'Andorra con un espacio rural y que fácil que siga un subgrupo d'os cerretans d'a part alta d'a val d'o río Segre.[2] Se conoix tmién que os andosins heban establito relacions comercials a traviés d'a vía romana Strata Ceretana de l'Alto Urchel y a Cerdanya.[7] En Sant Vicenç d'Enclar, encara que ye un chacimiento medieval, tamién se i han trobato monedas i ainas romanas.[3]

Mientres o sieglo V os visigodos fuoron prenendo o control de territorios d'o sud de Galia y Hispania adintro d'o Imperio Román d'Occident.[6] En ixas envueltas, Andorra siempre estió a la marguin d'o reino visigodo de Tolosa y dimpués d'o reino visigodo de Toledo en estar-ne prou luent y estar-ne prou aislata, pero a un ran local ya feba parte d'a diocesi d'Urchel.[3]

Edat Meya

Tres sieglos dimpués, os musulmans berbers y arabes d'o Califato Omeya de Domás conquerioron a peninsula iberica, trescruzando dillá d'os Pireneus t'atacar o Reino franco. Mientres bells anyos, as vals d'Andorra dependeban indreitament d'os sarracins dica l'anyo 785.[3] L'anyo 732, Carlos Martel los redotó en a batalla de Piteus, aturando asinas a suya expansión enta o norte, encara que continoron asentatos en os Pireneus. Posteriorment Carlos Magno creyó a Marca Hispanica integrando-ie Andorra a o Imperio carolinchio[8] l'anyo 817.

Organización politico-administrativa

Ta más detalles, veyer l'articlo Organización politico-administrativa d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Parroquias d'Andorra.

Andorra se divide en siet parroquias, tanto eclesiasticament[9] como civil. Civilment, a parroquias son o primer y unico ran administrativo por debaixo d'o Gubierno d'Andorra, encara que belunas tienen organizacions menors com os quarts (Ordino, la Massana y Sant Julià de Lòria) u os veïnats (en Canillo).[10] O gubierno que chestiona a parroquia se diz común, formato por os consellers comunals (cargo esleito equivalent a o consellero) y os que encabezan o gubierno comunal o consul mayor (equivalent a l'alcalde) y o consul menor.

Popularment as parroquias d'as vals d'a Valira d'Orient y d'a Valira d'o Norte, ye decir as parroquias d'Encamp, Canillo, la Massana y Ordino, s'han conoixito como os parroquias altas. Por contraposición a la resta de parroquias se les diz, pero no tanto sobén, parroquias baixas. Encara que tamién se puet trobar a denominación de parroquias centrals ta as d'Andorra la Viella y Escaldes-Engordany.[11][12]

Cheografía fisica

Ta más detalles, veyer l'articlo Cheografía d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Mapa topografico d'Andorra.
Imachen de satelite d'Andorra.
Paisache alpín andorrano.

Andorra se troba en a Peninsula Iberica, en a cordelera d'os Pireneus en una rechión montanyosa formata por l'alta cuenca d'a Valira. Bi ha 65 picos con mas de 2.500 m d'altaria, d'os que o Comapedrosa en ye o mas alto con 2.942 m. Ye una rechión de cinglos y de vals estreitas por a on fluyen numerosos cursos d'augua que s'unen ta formar os diferents ríos prencipals.[13] Bi ha dos vals prencipals situatas en o Pireneu axial, afluents d'a Valira: a ribera d'Ordino u Valira Norte y a Valira d'Encamp u d'Orient, que s'unen en Les Escaldes.[14] En 2004, a val d'o Madriu-Perafita-Claror fue declarada Patrimonio d'a Humanidat por a Unesco.[15] Andorra la Viella ye a capital mas alta d'Europa.[16]

Relieve

O país se caracteriza por as suyas tucas de materials paleozoicos, que se debantan por dencima d'os 2.600 msnm y tienen o suyo punto mas alto a 2.942 msnm amán d'o Plan de l'Estany en a muga hispano-francesa. A obertura d'as vals en planas se debe a l'orichen glacial de belunas d'ellas, entreficatas entre fuertes pendients y en as partis altas bi ha culs.[14] L'actividat humana se centra en a val transversal norte-este - sudueste, que a partir d'o puerto d'Envalira, con 2.407 msnm, baixa dica os 840 msnm, quan a Valira dentra en Catalunya.

Hidrografía

O país ye travesato por tres ríos prencipals. A Valira d'Orient naixe en a parti mas oriental, tien un recorrito de 23 km y pasa por as poblacions de Canillo y Encamp, confluindo con o río Valira d'o Norte, que naixe en os lacos de Tristaina, tien un recorrito de 14 km y pasa por as poblacions d'Ordino y la Massana ta en zaguerías, plegar a la localidat d'Escaldes-Engordany, a on confluye con dos ríos ta formar a Gran Valira, con un recorrito d'11,6 km y un cabal anyal meyano de 13 m3 cubicos por segundo. Iste zaguero, en a suya baixada enta o sud, remata desembocando en o río Segre en la Seu d'Urgell que, a la vegada, ye afluent d'o Ebro.

Andorra tien mas de 60 lacos. Os mas representativos son o laco de Juclar, a superficie d'o qualo ye a mas ampla de totz os lacos d'o Prencipato con 21 hectarias y que, mientres a epoca estival y debito a la manca d'augua, puet veyer-se dividito en tres lacos diferents, encara que en realidat ye o mesmo, o laco de l'Illa con 13 hectarias, o estanyo d'Engolasters con 7 hectarias y os tres lacos de Tristaina.

Vechetación

A vechetación ye tipica d'a versant meridional d'os Pireneus, de tipo montanyosa continental con etapas: bosque submediterranio de caixicos y carrascas, mas entalto pinedas de pin royo y a la fin pin negro y abet u pratos alpins en as tucas.[14]

Fauna

A fauna que ye a tipica d'alta montanya con presencia de vueitre, craba salvache, sarrio, rabosa, gralla de pico royo, liebre, garza, esquiruelo, chabalín, truita etc.[17][18] Se pueden trobar especies autoctonas, d'o Pireneu catalán, como a vaca parda d'os Pireneus y l'onso pardo.[19]

Clima

Ta más detalles, veyer l'articlo clima d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

O clima ye mediterranio d'alta montanya ixuto, suau y fresco por a nueit mientres o verano y fredo con precipitacions en forma de nieu d'hibierno, se producen variacions en o clima pendendo de l'altaria y a orientación y tien un porcentache alto de días soliatos.[14][20] D'hibierno a temperatura meyana d'as poblacions d'altaria meyana como Les Escaldes ye de -1 °C de minima y 6 °C de maxima, en o verano a meyana oscila entre os 12 °C (min.) y 26 °C (max.).[21]

Temperaturas y precipitacions en Andorra
Chn. Feb. Mar. Abr. May Chn Chl. Ago. Set. Oct. Nov. Avi. Anyo
T° max (meyana) [°C] 10 11 14 16 19 22 25 26 23 19 13 11 17,42
T° mín (meyana) [°C] 1 2 4 5 9 12 14 14 12 8 4 2 7,25
Precipitacions [mm] 34 37 46 63 105 69 65 98 81 73 68 69 808

Economía

Ta más detalles, veyer l'articlo Economía d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Imachen:Andorralavella.JPG
Centro Termoludico Caldea.
Hotel Kandahar, en Pas de la Casa.
Campos de Tabaco en Sispony, La Massana.

Tradicionalment Andorra ha estato un país agrícola y ganadero encara que, dende a decada de 1950, o sector primario ha ito perdendo importancia. A producción agrícola ye limitata, ya que nomás o 2% d'a tierra ye cautivable, plantando-se tabaco en buena parti d'o terreno, y a prencipal actividat ganadera ye a crianza bovina y equina, basatas en un sistema d'espleitación extensivo. En o sector secundario predominan as industrias de transformación (fumarretz, puros y muebles) y industrias primarias.[22]

Respective a las exportacions y importacions, o 60% d'as importacions y o 70% d'as exportacions provienen u tienen como destín o mercato espanyol. En zaguerías d'o sieglo XX o prencipal suministrador yera Francia dica 1999 que ha baixato un anyo dezaga d'atro dica o 19% actual, se creye que o motivo en ye cultural, a presencia de muitos interpresarios d'orichen espanyol, a mayor facilidat de transporte con o sud y o pre mas economico d'os productos manufacturatos d'Espanya.[23]

Actualment o sector terciario representa, seguntes estimacions, o 80% d'o PIB andorrán,[22] estando o torismo o sector prencipal d'a economía andorrana. Nueu millons de personas la visitan anyalment, atraitas por a suya condición de paradiso fiscal, as suyas estacions d'esquí y a diferencia de pres en o comercio respecto d'os países vecins, encara que iste zaguero s'ha erosionato recientment mientres as economías francesa y espanyola s'han ubierto, proporcionando una disponibilidat mas ampla de biens y tarifas mas baixas. En anyo 2005, o país recibió 11.049.490 vesitants, d'os que o 57,2% yeren espanyols, o 39,8% franceses y nomás un 3,0% veniban d'atros estatos.[24][25]

O sector financiero, constituito por 5 entidatz bancarias perteneixients a l'Asociación de Bancos Andorrans que, a la vegada, ye miembro d'a Federación Bancaria d'a Unión Europea,[26] tamién contribuye substancialment a la economía.

Os achents socials son:

Andorra no ye un miembro de pleno dreito d'a Unión Europea pero, dende 1990,[28] tien una relación especial y ye tractata como si fese parti d'ella ta o comercio de biens manufacturatos (libres d'impuestos) y como no miembro d'a UE ta os productos agricolas.

Politica impositiva y bancaria

Imachen:CrèditAndorrà.jpg
Seu d'o banco Crèdit Andorrà

Tradicionalment Andorra ha estato un paradiso fiscal,[29][30] tanto por l'ausencia de bells impuestos como por a existencia d'a protección legal d'o secreto bancario pero con un control muit estricto sobre o blanqueyo de diners procedent d'o crimen organizato.[31]

Actualment Andorra no apareixe en a lista grisa de países no cooperants d'a OCDE,[32] porque o 10 de marzo de 2009, o gubierno andorrán sinyó a Declaración de París con França, en a reunión d'o G-20 en Londres, ta deixar d'estar considerato paradiso fiscal por a OCDE[33][34] ya que Nicolas Sarkozy heba menazato con dimitir como chefe d'estato andorrán.[35] A causa d'istas presions, Andorra ha sinyato tractats d'intercambeo d'informació fiscal con Austria, Monaco, Liechtenstein, San Marino, Francia, Belchica, Archentina, Países Baixos, Portugal y Espanya.[36]

Ta as autoridatz espanyolas, por eixemplo, Andorra deixó d'estar considerato un paradiso fiscal o 10 de febrero de 2011 quan dentró en vigor l'alcuerdo d'intercambeo d'información fiscal sinyato en l'anyo 2009 entre os dos países.[37][38]

Con o paso d'o tiempo Andorra ha aumentato a presión impositiva en creyar os impuestos de mercancías (IMI), de servicios (ISI), de producción interna (IPI), actividatz comercials (IAC) y sociedatz, amás d'os prochectos impositivos de creyación d'un IVA (4'5% y reducción d'1%) y impuestos d'a renda ta treballadors no residents en o país.[39]

Moneda

Diez pecetas andorranas

Encara que o Prencipat no tien moneda oficial, dende l'1 de chinero de 2002 se fa servir l'euro como moneda de facto.[40] Antis d'a dentrata d'a moneda unica europea, os presupuestos estatals se feban en pecetas, encara que comercialment tamién s'emplegaba o franco francés.[41][42] Excepcionalment s'ha emetito una moneda propia sin valor legal, o diner.[43][44]

A diferencia d'atros chicotz estatos europeus que fan servir l'euro, Andorra no emite os suyos propios euros, encara que en octubre de 2004 s'inicioron as negociacions entre Andorra y a Unión Europea ta formalizar un alcuerdo que le permita emitir as suyas propias monedas. En 2010 s'han aturato momentaniament as negociacions ya que habría d'adaptar-se a normativa a la europea, que entre d'atras encluyiría a conversión d'o Institut Nacional Andorrà de Finances en un banco central, permitindo a instalación de bancos europeus en Andorra, etc.[45][46]

Infraestructura

Transportes

CG-1 km.9 amán de Sant Julià de Lòria

Andorra se comunica con o exterior por vía terrestre, fueras d'os camins rurals, nomás bi ha tres carreteras ta salir d'o Prencipato. A via duanera de la Farga de Moles N-145/CG-1, a via duanera de Pas de la Casa CG-2/N-22[47] y a CS-110 ta ir a Os de Civís, un periclave urchelenco ya que no ye conectato por carretera con o rete viario catalán.[48]

Actualment son construindo-se quantas obras en infraestructuras viarias como, por eixemplo, a enamplación de carrils en as carreteras prencipals, a supresión de puntos negros en o rete viario y a construcción de quantos túnels, d'os que s'han prencipiato treballos en o Túnel d'as dos Valiras ta conectar istas parroquias.[49]

Respective a o transporte publico, disposa tanto de servicios d'autobuses urbans como interurbans que conectan con la Seu d'Urgell, Barcelona ciudat y os aeropuertos catalans (el Prat, Reus, Chirona y Leida) d'una man, y con poblacions francesas d'atra, como Tolosa.

No existe un rete ferroviario ni instalacions d'aviación comercial, si helipuertos. L'aeropuerto mas amanato ye l'aeropuerto de la Seu d'Urgell, d'aviación esportiva, y os de Leida-Alguaire, Tolosa y Barcelona - el Prat. O ferrocarril mas amanato se troba en l'Ospitalet, a diez kilometros d'a muga francesa en a gara internacional Andorra-l'Ospitalet[50] y existen connexions d'autobús con a gara d'alta velocidat (AVE) de Leida Pireneus.[51][52]

Telefonia y internet

O proveedor de telefonía fixa, móbil y Internet ye Servei de Telecomunicacions d'Andorra con o nombre comercial de Andorra Telecom,[53] que tamién chestiona o dominio de primer ran territorial (ccTLD) .ad. O rete telefonico ye composato por connexions de relés de radio con microondas entre centrals ta as connexions locals, y cercuitos terrestres enta Espanya y Francia ta as comunicacions internacionals.

Correu postal

Buzón de Correus en Andorra

O servicio de correu lo atienden as companyías publicas espanyolas y francesas, Correus (Sociedad Estatal Correos y Telégrafos) dende 1928 y la Poste dende 1931.[54]

En 2004, s'introducioron os codigos postals seguntes l'orden protocolario d'as parroquias:

  • Canillo: AD100.
  • Encamp: AD200.
  • Ordino: AD300.
  • La Massana: AD400.
  • Andorra la Viella: AD500.
  • Sant Julià de Lòria: AD600.
  • Escaldes-Engordany: AD700.[55]

Demografía

Relichión

A población autoctona d'Andorra ye catolica; Andorra pertanye a la diocesi d'Urchel.

Vinclos externos

Referencias

  1. ↑ Breu història, en o Portal Toristico d'Andorra.
  2. ↑ 2,0 2,1 Breu història d'Andorra d'o Patrimonio Cultural d'Andorra.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Diccionari d'Història de Catalunya Edicions 62, Barcelona, 1998. ISBN 84-297-3521-6.
  4. ↑ 4,0 4,1 (ca) L'anàlisi confirma que les restes d’Ordino són de l'andorrà més antic conegut fins ara, en VilaWeb.
  5. ↑ (fr) www.andorramania.com - Histoire de l'Andorre.
  6. ↑ 6,0 6,1 Andorra. Història. La formació d'Andorra. Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ (ca) Maria Àngels Ruf: [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 El Roc d'Enclar (Andorra).
  8. ↑ (es) Fernando de los Ríos: Vida e instituciones de Andorra, Anthropos Editorial, 1997 p.216, Obras Completas ISBN 847658511X.
  9. ↑ (ca) Parròquies d'Andorra. Ilesia Catolica d'Andorra
  10. ↑ (ca) http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/Els_Comuns2.aspx Les Parròquies]. Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme
  11. ↑ (ca) [http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/transit2semestre2006.htm Trànsit i transport públic: Segon semestre del 2006. Institut d'Estudis Andorrans. 2006
  12. ↑ (ca) Els riscos naturals a Andorra. Centre de Recerca en Ciències de la Terra. Institut d'Estudis Andorrans (2001)
  13. ↑ (ca) Bastida i Areny, Roser. Atlas d'Andorra. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra) 1991. ISBN 9991390634
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Andorra».. l'Enciclopèdia. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ (en) Madriu-Perafita-Claror Valley. UNESCO
  16. ↑ (ca) Andorra la Vella, simpàtica capital. Wiki Notícia. 9 d'agosto de 2009
  17. ↑ (ca) Fauna. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)
  18. ↑ (es) Andorra, el mayor de los pequeños estados europeos. Cyberandorra.com
  19. ↑ (ca) França, Espanya i Andorra estudien conjuntament la reintroducció de l'ós bru als Pirineus. 3cat24
  20. ↑ (en) Country Guides. British Broadcasting Corporation (BBC)
  21. ↑ (en) Average Conditions. British Broadcasting Corporation (BBC)
  22. ↑ 22,0 22,1 (en) Andorra. Economy. The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA)
  23. ↑ (ca) Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior. El Periòdic d'Andorra, 22 de chulio de 2010
  24. ↑ (ca) Informe Econòmic 2005
  25. ↑ (en) UNWTO World Tourism Barometer. Vol 6. No. 2. Edición de chunio de 2008.
  26. ↑ (en) Members bars. Fédération des Barreaux d'Europe
  27. ↑ (ca) Població per nacionalitat. Departament d'Estadística d'Andorra
  28. ↑ (ca) Acord d'unió duanera. CCIS
  29. ↑ (es) Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio, por el que se determinan los paises a que se refieren los articulos 2º de la Ley 17/1991 de medidas fiscales urgentes. Menisterio d'Economía y Hicienda d'Espanya. 13 de chulio de 1991
  30. ↑ (es) La OCDE revisará la lista de paraísos fiscales para 2009. El Economista. 21 d'octubre de 2008
  31. ↑ (ca) Impostos i economia. Andorramania
  32. ↑ (ca) L'OCDE anuncia que examinarà l'aplicació pràctica dels convenis. Diari d'Andorra. 24 de febrero de 2010
  33. ↑ (ca) Els matins de TV3. 16 de marzo de 2009, TV3
  34. ↑ (es) La presión externa lleva a Andorra a reformar su modelo económico. El Periódico de Catalunya, 23 de marzo de 2009
  35. ↑ Sarkozy dimitirá como copríncipe de Andorra si no hay avances contra los paraísos fiscales en el G20, 25 de marzo de 2009. Radio Televisión Espanyola
  36. ↑ (es) España dejará de considerar a Andorra como un paraíso fiscal. El Periódico de Catalunya, 15 de chinero de 2010
  37. ↑ (es) Andorra deja de ser un paraíso fiscal para España. La Vanguardia. 10 de febrero de 2011
  38. ↑ (es) Andorra y España cierran un acuerdo de intercambio de información fiscal, 19 de novembre de 2009
  39. ↑ (ca) Bartumeu condiciona els pactes a l'aplicació de l'IVA a Andorra. Directe.cat, 29 d'abril de 2009
  40. ↑ (ca) Mercats financers - Tipus de canvi fix: retorn al futur? La Caixa, marzo de 2008
  41. ↑ (ca) El franc francès deixarà de ser moneda en curs legal a Andorra dilluns i la pesseta circularà fins al dia 28. VilaWeb, 16 de febrero de 2002
  42. ↑ (es) Decisión del Consejo, de 11 de mayo de 2004, relativa a la posición que debe adoptar la Comunidad en relación con un acuerdo sobre las relaciones monetarias con el Principado de Andorra. EUR-Lex
  43. ↑ (en) Diner Andorra. Numismatic association community
  44. ↑ (en) Bi-Metallic Coins Images. WBCC
  45. ↑ (ca) El fracàs de l’acord monetari amb la UE pot posar en perill el d’associació. Diari d'Andorra. 26 de noviembre de 2010
  46. ↑ (ca) Bartumeu trasllada a Salgado la preocupació per l'acord monetari. El Periòdic d'Andorra. 24 de noviembre de 2010
  47. ↑ (ca) Duanes i franquícies. Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme
  48. ↑ (ca) Travessa Andorra - Vall Ferrera en BTT. Engarrista
  49. ↑ (ca) Pla sectorial de noves infraestructures viàries
  50. ↑ (fr) Inauguration de la gare de l’Hospitalet: Mieux que la gare de Perpignan. La Gazette Ariegeoise, 31 d'octubre de 2008
  51. ↑ (ca) Com arribar. Andorra-andorre.com
  52. ↑ (ca) Les Jornades de mobilitat conclouen amb la necessitat de legislar en protecció civil. Agència de Mobilitat (Govern d'Andorra)
  53. ↑ (es) Andorra Telecom es el nuevo nombre del servicio telecomunicaciones nacional. Terra, 10 d'aviento de 2008
  54. ↑ (ca) El correu intern a Andorra deixarà de ser gratuït a partir de l'any vinent. 27 d'agosto de 2008
  55. ↑ (ca) Informació general. Andorra.com


Estaus d'Europa
Abkhasia3 | Albania | Alemanya | Andorra | Armenia2 | Artsakh3 | Austria | Azerbaichán1 | Belarrusia | Belchica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | Cazaquistán1 | Croacia | Cheorchia1 | Chipre2 | Chipre d'o Norte2, 3 | Chequia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | Espanya1 | Estonia | Finlandia | Francia1 | Grecia | Hongría | Islandia | Irlanda | Italia1 | Kosovo3 | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgo | Macedonya d'o Norte | Malta | Moldavia | Mónegue | Montenegro | Noruega | Osetia d'o Sud3 | Países Baixos | Polonia | Portugal | Reino Uniu | Rumanía | Rusia1 | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Transnistria3 | Turquía1 | Ucraína | Vaticano
Dependencias: Åland | Akrotiri y Dhekelia | Chibraltar | Guernési | Isla de Man | Islas Feroe | Jèrri | Svalbard
1 Parti d'o suyo territorio ye difuera d'Europa. 2 Se troba en Asia, pero tien relacions historico-culturals con Europa. 3 Parcialment reconoixiu. 4 No reconoixito

Plantilla:Destacato Plantilla:Destacato

Obteniu de "https://an.wikipedia.org/w/index.php?title=Andorra&oldid=1548924"