Diferencia entre revisiones de «Adverbios de tiempo en aragonés»
Linia 39: | Linia 39: | ||
=== Dinantes u enantes === |
=== Dinantes u enantes === |
||
Si se presenta como ''enantes''/''denantes''/''dinantes''/''dinantis'' (''de''+''en''+''antes'') puet significar "fa un inte" ([[aragonés benasqués|Benás]], [[aragonés chistabín|Chistau]], [[aragonés de Sierra Ferrera|Baixo Penyas]], [[aragonés fobano|Fueva]], [[Os Monegros|Monegros]]), pero en atra zona ''dinantes'' puet significar "antigament" ([[aragonés tellán|Tella]], [[aragonés d'o Viello Sobrarbe|Viello Sobrarbe]]<ref name="VIELLOSOBRARBE"/>). Manimenos [[Chabier Lozano Sierra]] y [[Ánchel Loís Saludas]] documentan que ''dinantes'' significa "anteriorment" en [[aragonés belsetán|belsetán]],<ref>{{es}} [[Chabier Lozano Sierra|Lozano, Ch.]], [[Ánchel Loís Saludas|Saludas, Á.L.]] (2005). ''Aspectos morfosintácticos del belsetán''. Zaragoza: Gara d'Edizions - IFC. pp: 101-102. </ref> por o que a información de Viello Sobrarbe y Tella puet no estar bien interpretada. |
Si se presenta como ''enantes''/''denantes''/''dinantes''/''dinantis'' (''de''+''en''+''antes'') puet significar "fa un inte" ([[aragonés benasqués|Benás]], [[aragonés chistabín|Chistau]], [[aragonés de Sierra Ferrera|Baixo Penyas]], [[aragonés fobano|Fueva]], [[Os Monegros|Monegros]]), pero en atra zona ''dinantes'' puet significar "antigament" ([[aragonés tellán|Tella]], [[aragonés d'o Viello Sobrarbe|Viello Sobrarbe]]<ref name="VIELLOSOBRARBE"/>). Manimenos [[Chabier Lozano Sierra]] y [[Ánchel Loís Saludas]] documentan que ''dinantes'' significa "anteriorment" en [[aragonés belsetán|belsetán]],<ref>{{es}} [[Chabier Lozano Sierra|Lozano, Ch.]], [[Ánchel Loís Saludas|Saludas, Á.L.]] (2005). ''Aspectos morfosintácticos del belsetán''. Zaragoza: Gara d'Edizions - IFC. pp: 101-102. </ref> por o que a información de Viello Sobrarbe y Tella puet no estar bien interpretada. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
A variant ''dinantis'' se troba en [[aragonés ansotano|ansotán]]: |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
A variant ''dinantes'' se troba en [[aragonés ansotano|ansotán]] y [[aragonés chistabín|chistabín]]: |
|||
⚫ | |||
{{cita|'''dinantes''' la he visto pasar per la placeta.<ref name=FERNANDOCHISTABIN/>}} |
|||
A variant ''enantes'' se troba en [[aragonés chistabín|chistabín]]: |
|||
{{cita|'''enantes''' la ha vista pasar per la placeta.<ref name=FERNANDOCHISTABIN/>}} |
|||
⚫ | |||
{{cita|kon gran berguença / ke abía d'el por lo ke le abía dito '''enantes'''<ref name="ALCHAMIAURREYA">[[Federico Corriente]], [[María Jesús Viguera]]: ''Relatos píos y profanos del manuscrito Aljamiado de Urrea de Jalón'' [[Institución Fernando el Católico]], 1990. p 96</ref>}} |
{{cita|kon gran berguença / ke abía d'el por lo ke le abía dito '''enantes'''<ref name="ALCHAMIAURREYA">[[Federico Corriente]], [[María Jesús Viguera]]: ''Relatos píos y profanos del manuscrito Aljamiado de Urrea de Jalón'' [[Institución Fernando el Católico]], 1990. p 96</ref>}} |
||
A variant ''Inantes'' se documenta en [[aragonés chistabín|chistabín]]: |
|||
{{cita|'''Inantes''', quan venibe no pleveba miaha.<ref name=FERNANDOCHISTABIN/>}} |
|||
{{cita|'''Inantes''' he visto esnavesar a Leonardo t'abaixo.<ref name=FERNANDOCHISTABIN/>}} |
|||
=== Dimpués === |
=== Dimpués === |
Versión d'o 11:22 8 mar 2014
Os adverbios de tiempo en l'aragonés gosan estar d'orichen latín y se subdividen en tres grupos: adverbios de localización temporal cheneral, adverbios de localización temporal absoluta y adverbios de localización temporal relativa.
Adverbios de localización temporal relativa
Os eixemplos tipicos son siempre y nunca.
L'adverbio nunca puet ir en oracions con doble negación. A part de l'uso en oracions negativas l'adverbio nunca tamién se fa servir en oracions interrogativas y condicionals.
En aragonés ribagorzán existe a forma mai como cheosinonimo de nunca, pero se ye perdendo. Se fa servir con regularidat en La Poblla de Fantova, Benavent, Capella, Pueyo de Marguillén y Aguilaníu pero en as atras localidatz de Ribagorza Baixa no lo fan servir que os més viellos.[1]
- mai l'he negau.
- no acabarem mai.
Un adverbio temporal tipico de l'aragonés que no se fa servir en as formas standarizatas d'os idiomas mugants ye perén, derivato de PER ANNU.[2]
Adverbios de localización temporal absoluta
L'adverbio ahier expresa anterioridat a l'egual que as locucions antes d'ahier y antes d'anueit.
Os adverbios hue(i) y agora expresan simultaneidat.
L'adverbio manyana, a l'egual que muitas locucions adverbials de tiempo expresan posterioridat.
Adverbios de localización temporal relativa
Son os adverbios antes, dimpués, luego, tarde, encara, alavez/allora y ya, con as suyas variants.
Antes
Antes deriva d'o latín ANTE a l'egual que lo prefixo ante-, en bell puesto presenta a variant antis. L'adverbio antes/antis fa part de locucions adverbials como antes con antes y antis mas/antes más/d'antes, antes d'ahier y antes d'anueit.
L'adverbio antes puede ir seguiu d'a preposición de u d'o relativo que:
A locución d'antes se documenta en chistabín coexistindo con d'antes más y más d'antes:
Tamién se documenta en o "Liber Regum" tres vegadas:
Dinantes u enantes
Si se presenta como enantes/denantes/dinantes/dinantis (de+en+antes) puet significar "fa un inte" (Benás, Chistau, Baixo Penyas, Fueva, Monegros), pero en atra zona dinantes puet significar "antigament" (Tella, Viello Sobrarbe[2]). Manimenos Chabier Lozano Sierra y Ánchel Loís Saludas documentan que dinantes significa "anteriorment" en belsetán,[4] por o que a información de Viello Sobrarbe y Tella puet no estar bien interpretada.
A variant dinantis se troba en ansotán:
A variant dinantes se troba en ansotán y chistabín:
A variant enantes se troba en chistabín:
Esta variant tamién se troba en textos medievals como a "Cronica de Sant Chuan d'a Penya" y l'Alchamiau d'Urreya de Xalón:
A variant Inantes se documenta en chistabín:
Dimpués
Dimpués deriva de DE INDE POST, ye cheneral en l'aragonés y documentato tamién entre os restos d'aragonés d'o Baixo Aragón. Presenta a variant dimpuesas.
Allora u alavez
Alavez provién de ILLA VICE y ye propio de l'aragonés oriental y centro-oriental. En benasqués ye alavegada. Puet estar un cognato de l'occitán alavetz, pero Chabier Tomás Arias lo considera un occitanismo.[2] As formas alora u allora son propias de l'aragonés occidental. Tanto as formas orientals como as occidentals reblan debant d'a difusión d'o castellanismo antonces.
Encara
Encara provién de HINC HA HORA, y se rechistra actualment en aragonés oriental, centro-oriental, en l'aragonés d'o Viello Sobrarbe y en l'aragonés d'o Semontano de Balbastro. Manimenos en a Edat Meya yera usual en tot l'aragonés y en o romanz navarro.
Referencias
- ↑ Maria Luisa Arnal Purroy El habla de la Baja Ribagorza Occidental: Institución Fernando el Católico, 1998. pp 400-401:
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (es) Chabier Tomás Arias: El aragonés del Biello Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses (1999).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 (es) Fernando Blas Gabarda, Fernando Romanos Hernando: Diccionario Aragonés: chistabín-castellano. (Bal de Chistau). Gara d'Edizions, 2008, pp 80-81.
- ↑ (es) Lozano, Ch., Saludas, Á.L. (2005). Aspectos morfosintácticos del belsetán. Zaragoza: Gara d'Edizions - IFC. pp: 101-102.
- ↑ 5,0 5,1 (es) BARCOS, Miguel Ánchel, El Aragonés Ansotano: estudio lingüístico de Ansó y Fago; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2007, p 137 ISBN 978-84-8094-058-0
- ↑ Federico Corriente, María Jesús Viguera: Relatos píos y profanos del manuscrito Aljamiado de Urrea de Jalón Institución Fernando el Católico, 1990. p 96
Bibliografía
- Chabier Lozano Sierra: Aspectos Lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca). Gara d'Edizions - Prensas Universitarias de Zaragoza - Institución Fernando el Católico. 2010