Diferencia entre revisiones de «Bruselas»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Addbot (descutir | contrebucions)
m Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q239 (translate me)
Addbot (descutir | contrebucions)
m Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q239 (translate me)
Linia 67: Linia 67:
[[ca:Brussel·les]]
[[ca:Brussel·les]]
[[cy:Brwsel]]
[[cy:Brwsel]]
[[da:Bruxelles]]
[[de:Brüssel]]
[[de:Brüssel]]
[[diq:Bruksel]]
[[diq:Bruksel]]

Versión d'o 00:44 16 may 2013

Articlo d'os 1000
Bruselas
Localidat de Belchica
Bandera Escudo d'armas
Bruxelas
Bruselas de nueitz con a torre d'a Casa d'a Ciudat.
Estau
 • Rechión
 Belchica
Bruselas-Capital
Población
 • Total

176545 hab. (2017)
Altaria
 • Meyana

13 m.
Codigo postal 1000, 1040, 1050
Ríos Senne
Coordenadas
Bruselas ubicada en Belchica
Bruselas
Bruselas
Bruselas en Belchica
https://www.brussel.be/ Web oficial

Bruselas (Bruxelles en francés, Brussel en neerlandés, Brüssel en alemán) ye una ciudat de Belchica, que ye a suya capital; ye tamién a capital d'a rechión de Bruselas-Capital y, amás a más, d'a Unión Europea y d'a OTAN.

A ciudat de Bruselas tien una superficie de 32,61 km², una población de 153.659 habitants en 2007 y una densidat de población de 4.712,02 hab/km².

Fa parte d'a Organización d'as Ciudatz d'o Patrimonio d'a Humanidat.

Toponimia

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV s'escribiba Bruxeles (en Monzón), Bruxellyas (en Uesca)[1] u Bruxellas.

Historia

A ciudat de Bruselas ya existiba en o sieglo VII, pero a suya importancia naixió con os contes de Lovaina, que en facioron lur capital. Situata en a val d'o río Senne, afluyent d'o río Escalda, estió un important centro comercial, dentrando en o sieglo XIII en o Ligallo Hanseatico.

Estió tamién a capital d'os territorios espanyols en os Países Baixos espanyols y Flandres, y tamién estió a capital d'os territorios d'os Países Baixos austriacos dimpués d'a Guerra de Succesión Espanyola. En 1815, dimpués d'o Congreso de Viena, s'encorporó a os neerlandeses, dica a independencia de Belchica en 1830, anyo en que esdevenió a capital d'o nuevo estato.

En a Primera Guerra Mundial, a ocuporon as tropas d'o Imperio alemán y en a Segunda Guerra Mundial as tropas d'o Tercer Reich.

Con a creyación d'a Unión Europea en a segunda metat d'o sieglo XX, pasó a estar a capital d'ista institución.

Localidatz achirmanatas

Referencias

  1. J Angel Sesma, Ángeles Líbano Léxico comercial en Aragón (Siglo XV) Institución Fernando el Católico, 1982

Vinclos externos


Plantilla:Destacato Plantilla:Destacato