Diferencia entre revisiones de «Bruselas»
m Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q239 (translate me) |
m Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q239 (translate me) |
||
Linia 67: | Linia 67: | ||
[[ca:Brussel·les]] |
[[ca:Brussel·les]] |
||
[[cy:Brwsel]] |
[[cy:Brwsel]] |
||
[[da:Bruxelles]] |
|||
[[de:Brüssel]] |
[[de:Brüssel]] |
||
[[diq:Bruksel]] |
[[diq:Bruksel]] |
Versión d'o 00:44 16 may 2013
Bruselas | |||
Localidat de Belchica | |||
| |||
Estau • Rechión |
Belchica Bruselas-Capital | ||
Población • Total |
176545 hab. (2017) | ||
Altaria • Meyana |
13 m. | ||
Codigo postal | 1000, 1040, 1050 | ||
Ríos | Senne | ||
Coordenadas | |||
https://www.brussel.be/ Web oficial |
Bruselas (Bruxelles francés, Brussel en neerlandés, Brüssel en alemán) ye una ciudat de Belchica, que ye a suya capital; ye tamién a capital d'a rechión de Bruselas-Capital y, amás a más, d'a Unión Europea y d'a OTAN.
enA ciudat de Bruselas tien una superficie de 32,61 km², una población de 153.659 habitants en 2007 y una densidat de población de 4.712,02 hab/km².
Fa parte d'a Organización d'as Ciudatz d'o Patrimonio d'a Humanidat.
Toponimia
En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV s'escribiba Bruxeles (en Monzón), Bruxellyas (en Uesca)[1] u Bruxellas.
Historia
A ciudat de Bruselas ya existiba en o sieglo VII, pero a suya importancia naixió con os contes de Lovaina, que en facioron lur capital. Situata en a val d'o río Senne, afluyent d'o río Escalda, estió un important centro comercial, dentrando en o sieglo XIII en o Ligallo Hanseatico.
Estió tamién a capital d'os territorios espanyols en os Países Baixos espanyols y Flandres, y tamién estió a capital d'os territorios d'os Países Baixos austriacos dimpués d'a Guerra de Succesión Espanyola. En 1815, dimpués d'o Congreso de Viena, s'encorporó a os neerlandeses, dica a independencia de Belchica en 1830, anyo en que esdevenió a capital d'o nuevo estato.
En a Primera Guerra Mundial, a ocuporon as tropas d'o Imperio alemán y en a Segunda Guerra Mundial as tropas d'o Tercer Reich.
Con a creyación d'a Unión Europea en a segunda metat d'o sieglo XX, pasó a estar a capital d'ista institución.
Localidatz achirmanatas
Referencias
- ↑ J Angel Sesma, Ángeles Líbano Léxico comercial en Aragón (Siglo XV) Institución Fernando el Católico, 1982
Vinclos externos
- Se veigan as imáchens de Commons sobre Bruselas.
- Pachina web municipal.
- Mapa interactivo de Bruselas.