Diferencia entre revisiones de «Comunidat de Teruel»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Linia 378: Linia 378:


|-
|-
| style="font-size: 90%;" |'''[[Perals]]'''
| style="font-size: 90%;" |'''[[Peralellos]]'''
| align="right" |36,10
| align="right" |36,10
| align="right" |1,29
| align="right" |1,29
Linia 389: Linia 389:


|-
|-
| style="font-size: 90%;" |'''[[Perales d'Alfambra]]'''
| style="font-size: 90%;" |'''[[Perals]]'''
| align="right" |104,24
| align="right" |104,24
| align="right" |3,73
| align="right" |3,73

Versión d'o 15:07 5 nov 2012

Plantilla:Infotabla comarca A Comunidat de Teruel ye una comarca situata en a provincia de Teruel. Coincide en nombre con l'antiga Comunidat de Teruel, que s'estendillaba tamién por tierras de Gúdar Chabalambre y por bells lugars d'as Cuencas Meneras.

  • Capital: Teruel
  • Superficie: 2.791,6 km²
  • Población: 43.273 habitants

Cheografía fisica

A comunidat de Teruel ye situata principalment en una fosa tectonica y as sierras d'a redolata (Palomera, Pobo, ecetra...). Esta fosa tectonica recibe a denominación de Fosa d'Alfambra por o menos a lo norte de Teruel, ciudat on l'Alfambra desemboca en o río Guadalaviar, río més important que provién d'a Sierra d'Albarracín y que manimenos sigue a mesma dirección de l'Alfambra enta o sud. Por convención bells cheografos decidioron dicir Turia a la unión d'estos dos ríos, sin parar cuenta en a tradición toponimia aragonesa.

Una part d'a Comunidat de Teruel corresponde a la Fosa d'o Xiloca.

Mugas

Muga a lo norte con as comarcas de Xiloca y Cuencas Meneras, a l'ueste con a Sierra d'Albarrazín, a l'este con Mayestrato y Gúdar-Chabalambre y a lo sud con Cuenca.

Economía

A economía tradicional de bells lugars d'a Comunidat se basaba en a ganadería transuant y en o cautivo de pereras en a ribera de l'Alfambra y Guadalaviar, ribera actualment ocupata por choperas.

A industria en a comarca se concentra principalment en a suya capital, Teruel, ciudat con muita población chubilata y con muitos funcionarios. En as atras poblacions d'a comarca destaca la ganadería, gracias a la elavoración de pernil con denominación d'orichen. Tamién son importants ta la suya economía o turismo, actualment, que ha recibito un buen empentón con a creyación d'o Parque Paleontolochico de Galv y o parque tematico Dinopolis.

Territorio y Población

Municpio
Extensión
(km²)
%
d'o total
Población
(2007)
%
d'o total
Densidat
(hab/km²)
Altaria
(metros)
Distancia
ta/dende
Teruel (km)
Lugars
Ababuj 54,30 1,95 82 0,18 1,51 1.368 41,90
Aguatón 21,64 0,78 21 0,05 0,97 1.225 46,70
Aguilar d'Alfambra 39,04 1,40 72 0,16 1,84 1.302 46,90
Alava 69,53 2,49 250 0,54 3,60 974 44,40
Alfambra 122,44 4,39 756 1,65 6,17 1.046 27,10
Almofalla 25,55 0,92 28 0,06 1,10 1.199 49,80
Alobras 30,72 1,10 71 0,15 2,31 1.110 43,30
Alpenyés 28,62 1,03 26 0,06 0,91 1.223 59,60
Archent 62,58 2,24 252 0,55 4,03 1.253 59,20
Camanyas 78,67 2,82 124 0,27 1,58 1.239 52,60
Camariellas 50,55 1,81 107 0,23 2,12 1.314 51,90
Canyada Vellida 23,30 0,83 45 0,10 1,93 1.322 49,40
Cascant 32,38 1,16 96 0,21 2,96 984 25,10
Cedrillas 73,57 2,64 569 1,24 7,73 1.364 31,00
Celadas 100,45 3,60 405 0,88 4,03 1.119 27,5
Cella 124,68 4,47 3.002 6,53 24,08 1.023 24,6
Corbalán 82,44 2,95 94 0,20 1,14 1.261 17,50
Cubla 48,63 1,74 56 0,12 1,15 1.088 18,90
Lo Cuervo 20,76 0,74 117 0,25 5,64 905 46,20
Cuevas Labradas 40,81 1,46 146 0,32 3,58 968 14,60
Exorcas 57,02 2,04 198 0,43 3,47 1.133 31,70
Fababuix 25,01 0,90 118 0,26 4,72 1.209 47,30
Galv 61,90 2,22 136 0,30 2,20 1.188 56,00
Jorcas 26,20 0,94 46 0,10 1,76 1.357 52,50
Municipio
Extensión
(km²)
%
d'o total
Población
(2007)
%
d'o total
Densidat
(hab/km²)
Altaria
(metros)
Distancia
ta/dende
Teruel (km)
[[]]Pedanías
Libros 37,90 1,36 145 0,32 3,83 766 41,90
Lidón 40,54 1,45 76 0,17 1,87 1.211 51,40
Monteagudo del Castillo 44,37 1,59 74 0,16 1,67 1.450 37,20
Orrios 44,39 1,59 174 0,38 3,92 1.046 34,10
Pancrudo 100,12 3,59 111 0,24 1,11 1.235 54,40 Cervera del Rincón, Cuevas de Portalrubio, Portalrubio.
Peralellos 36,10 1,29 93 0,20 2,58 995 19,10
Perals 104,24 3,73 295 0,64 2,83 1.165 37,40 Villalba Alta.
El Pobo 63,60 2,28 137 0,30 2,15 1.399 35,60
Rillo 53,31 1,91 106 0,23 1,99 1.269 47,30
Riodeva 34,34 1,23 186 0,40 5,42 967 41,60
Santa Olalia 80,97 2,90 1.143 2,49 14,12 984 35,70
Teruel 440,41 15,78 34.236 74,50 77,74 940 -- Aldeyuela, Castralbo, Caudet, Concut, Lo Campiello, Sant Blas, Tortallata, Val de Zebro, Villalba Chusana, Villespesa.
Tormón 29,31 1,05 33 0,07 1,13 1.051 38,00
Torrelacárcel 35,01 1,25 225 0,49 6,43 979 40,10
Torremocha de Xiloca 33,86 1,21 141 0,31 4,16 981 36,40
Tramacastiel 47,38 1,70 100 0,22 2,11 879 33,60 Más d'a Cabrera.
Valacroch 14,90 0,53 24 0,05 1,61 985 21,80
Veguiellas de la Sierra 13,67 0,49 28 0,06 2,05 1.270 48,60
Villar Cremato 56,43 2,02 934 2,03 16,55 996 27,60
Villastar 39,05 1,40 351 0,76 8,99 867 10,20
Villel 85,38 3,06 367 0,80 4,30 823 16,40 Lo Campo.
Visiedo 55,53 1,99 157 0,34 2,83 1.185 47,90
Total 2.791,60 45.953

Se veiga tamién



 
Comarcas d'Aragón
Bandera d'Aragón
Alto Galligo · Andorra-Sierra d'Arcos · Aranda · Baixo Aragón · Baixo Aragón-Casp · Baixo Martín · Campo de Belchit · Campo de Borcha · Campo de Carinyena · Campo de Daroca · Chacetania · Cinca Baixa · Cinca Meya · Cinco Villas · Comarca Central · Comunidat de Calatayú · Comunidat de Teruel · Cuencas Meneras · Gúdar-Chabalambre · Litera · Mayestrato · Matarranya · Monegros · Plana de Uesca · Ribagorza · Ribera Alta d'Ebro · Ribera Baixa d'Ebro · Sierra d'Albarracín · Sobrarbe · Semontano de Balbastro · Tarazona y Moncayo · Xiloca · Val de Xalón